Avaluació Agenda 2030 Feminista
AVALUACIÓ DEL PROGRAMA
“Drets sexuals i reproductius: enfortir
capacitats d'incidència a l’agenda global
2030 i a l’agenda catalana”
Informe Final
Organitzacions Responsables del Programa:
CREACIÓN POSITIVA (organització sol·licitant)
ASSOCIACIÓ DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS (organització agrupada)
Agencia Finançadora: ACCD
Referencia Projecte: ACC005/17/00006
Avaluadora: Estrella Ramil Paz
Juny 2020
L’opinió expressada per part de l’avaluadora en aquest informe no correspon necessàriament a la de l’ACCD
Avaluació Agenda 2030 Feminista
2
“Cal actuar com si fos possible transformar radicalment el món. I has de
fer-ho tot el temps”
Angela Davis
L’opinió expressada per part de l’avaluadora en aquest informe no correspon necessàriament a la de l’ACCD
Avaluació Agenda 2030 Feminista
3
INDEX
0. RESUM EXECUTIU .................................................................................................................. 6
Criteris d'Impacte, d’Apoderament i Transformació ........................................................ 12
Criteri de Sostenibilitat ..................................................................................................... 12
PLA D'APRENENTATGES I RECOMANACIONS: ............................................................................... 14
1. INTRODUCCIÓ: .................................................................................................................... 16
1.1. ANTECEDENTS I OBJECTIUS DE LA AVALUACIÓ:.......................................................... 16
1.2. QÜESTIONS CLAUS I CRITERIS DE VALOR .................................................................... 17
2. DESCRIPCIÓ RESUMIDA DEL PROGRAMA AVALUAT ........................................................... 20
2.1. CONTEXT EN EL QUAL ES DESENVOLUPA EL PROGRAMA ........................................... 20
2.2. BREU DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA ............................................................................ 25
2.3. PRINCIPALS ACTORS DEL PROGRAMA:........................................................................ 27
2.4. ALGUNES MODIFICACIONS REALITZADES DURANT LA FASE D'EXECUCIÓ: ................. 33
3. METODOLOGIA I ETAPES DE L'AVALUACIÓ ......................................................................... 33
3.1. ENFOCAMENT METODOLÒGIC:................................................................................... 33
3.2. ETAPES DE L'AVALUACIÓ ............................................................................................. 35
3.3. CONDICIONANTS I LÍMITS DE L'EXERCICI AVALUADOR ............................................... 36
4. ANÀLISI I VALORACIÓ DE LA INFORMACIÓ OBTINGUDA: RESULTATS DE L'AVALUACIÓ .... 37
4.1. CRITERI DE PERTINENÇA I RELLEVÀNCIA ..................................................................... 37
4.2. CRITERI DE COHERÈNCIA ............................................................................................. 41
4.3. CRITERI DE PARTICIPACIÓ ........................................................................................... 48
4.4. CRITERI D'EFICÀCIA...................................................................................................... 54
4.5. CRITERI D'EFICIÈNCIA .................................................................................................. 65
4.6. CRITERIS D'IMPACTE, d’APODERAMENT I TRANSFORMACIÓ .................................... 68
4.7. CRITERI DE SOSTENIBILITAT ........................................................................................ 73
5. PRINCIPALS CONCLUSIONS ................................................................................................. 74
6. PLA D'APRENENTATGES I RECOMANACIONS ...................................................................... 75
ANNEXOS ............................................................................................................................. 88
Annex 1. TdR........................................................................................................................ 88
Annex 2. Activitats realitzades prèvies i durant el treball de camp; participants; paper que
juguen en el programa; modalitat de l'activitat i durada ................................................... 96
Annex 3 Models de materials de recol·lecta de la informació. ......................................... 103
Annex 4: Fonts de verificació de l’assoliment dels indicadors i resultats i altra
documentació administrativa consultada ......................................................................... 107
Annex 5: Bibliografia complementaria consultada. ........................................................ 111
Avaluació Agenda 2030 Feminista
4
LLISTAT D'ACRÒNIMS
ACCD Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
CAD Comitè de Ajut al Desenvolupament
CADS Consell Assessor per el Desenvolupament Sostenible
CEDAW Convenció per la Eradicació de Totes les Formes de Discriminació contra les Dones (en les
seves sigles en anglès)
CNDC Consell Nacional de Dones de Catalunya
CNJC Consell Nacional de Joventut de Catalunya
COMPI Coordinadora de Organizaciones de Mujeres para la Participación y la Igualdad
CPD Conferencia sobre Població i Desenvolupament
CSW Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (en les seves sigles en anglès)
DDHH Drets Humans
DSiR Drets Sexuals i Reproductius
ECOSOC Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (en les seves sigles en anglès)
EGiBDH Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans
EpD Educació per al Desenvolupament
EPF Fòrum Parlamentari Europeu (en les seves sigles en anglès)
FV Font de Verificació
HLPF Fòrum de Alto Nivell de Nacions Unides (en les seves sigles en anglès)
ICD Institut Català de les Dones
IDESCAT Institut d’Estadística de Catalunya
IOV Indicador Objectivament Verificable
LGTBIQ Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals, Intersexuals, Queer
MEPs Membres del Parlament Europeu (en les seves sigles en anglès)
ODM: Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni
ODS Objectius de Desenvolupament Sostenible
OE Objectiu Específic
OG Objectiu General
ONGD Organització No Governamental per al Desenvolupament
Avaluació Agenda 2030 Feminista
5
ONU Organització de les Nacions Unides
RE Resultat Esperat
REPEM Red de Educación Popular entre Mujeres de Latinoamérica latina y el Caribe
RSMLAC Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe
TD Titulars de Drets
TO Titulars d’Obligacions
TR Titulars de Responsabilitats
TdR Termes de Referència
UE Unió Europea
UNICEF Agència de les Nacions Unides per a la Infància
VIH/SIDA Virus de Immunodeficiència Humana/ Síndrome de Immunodeficiència Adquirida
WIDE+ Women’s in Development in Europe
WMG Grup principal de dones que participa en els processos d'ONU (en les seves sigles en
anglès)
Avaluació Agenda 2030 Feminista
6
0. RESUM EXECUTIU
BREU DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA.
El context:
Els Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) estan contínuament en el punt de mira del sistema
patriarcal com el seu pilar bàsic de control del cos i la vida de les dones. Encara que són drets
humans reconeguts en diversos tractats i instruments internacionals i regionals com la CEDAW,
el Pla d'Acció del Caire o la Plataforma d'Acció de Beijing, molts Estats no els reconeixen
formalment i, en els casos en que sí es reconeixen, no es dota dels recursos econòmics necessaris
per fer possible l’aplicació de les polítiques que fan possible el seu exercici.
A nivell mundial assistim a una pujada dels fonamentalismes i els moviments ultraconservadors,
veient com en lloc d’avançar en matèria de drets humans i de drets de les dones, estem
presenciant una regressió, tant en les institucions internacionals, com en molts països on la
extrema dreta ha arribat als parlaments.
L’Agenda 2030, que recull 17 Objectius pel Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats al 2015,
reflecteix el consens dels països membres de l’ONU sobre quin es el full de ruta sobre el
desenvolupament que tots els països hauríem de seguir fins el 2030. Tot i que no és un pacte
jurídicament vinculant (no té força obligatòria), és una eina normativa i és la primera vegada que
una agenda de desenvolupament està dirigida a tots els països i no sols als països considerats en
vies de desenvolupament, però és una agenda que en matèria de drets de les dones té molt
menys força que les anteriors (Beijing o Cairo).
Des de l’estiu del 2015 el govern de Catalunya anuncia que s’apropia de l’Agenda 2030, però no
va a ser fins Setembre del 2019 que el Pla de l’Agenda s’aprova en el Parlament.
Amb la intervenció de l’autonomia de Catalunya a través de l’aplicació del article 155; les diferents
eleccions que han tingut lloc en els últims anys, amb els corresponents canvis de càrrecs; i la
amplitud de la pròpia Agenda 2030 (en el sentit de que afecta a tots els departaments), en un
moment en què aquests ni tan sols coneixien l’agenda, va fer que tot el procés fos lent i complicat.
Per altra banda, a nivell europeu sempre s’han reconegut els DSiR a nivell internacional, des de la
política externa, però no dins d’Europa. En l’actualitat, després del que hem vist en països com
Espanya (llei Gallardón), Malta, Polònia, Irlanda, etc., les organitzacions feministes veuen cada
vegada més urgent treballar aquest tema a nivell intern d’Europa.
El programa
“Agenda 2030 Feminista
”
Creación Positiva i l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, totes dues organitzacions
especialitzades en DSiR i amb àmplia experiència en el camp de la incidència política, van triar
l'Agenda 2030 com a marc important des d'on promoure aquests drets tant a nivell internacional,
com a regional i local, en un intent de demostrar com les agendes globals i les agendes locals es
retroalimenten i com es necessari que els ODS integrin una mirada feminista integrant de forma
transversal els DSiR. Així sorgeix el programa “Drets sexuals i reproductius: enfortir capacitats
d'incidència a l’agenda global 2030 i a l’agenda catalana”, amb l'objectiu general de contribuir a
la garantia real dels drets sexuals i reproductius a nivell local i global.
Per a això es defineixen un conjunt d'activitats dirigides a aconseguir 3 resultats que alimenten el
següent objectiu específic: “Contribuir a que els DSiR inclosos en l’Agenda 2030 marquin les
Avaluació Agenda 2030 Feminista
7
polítiques públiques de manera transversal a través del procés d’implementació de l’Agenda
2030”.
Els 3 resultats bé podrien considerar-se cadascun d'ells com una estratègia en si mateixa, ja que
cadascun apunta a una línia d'acció, considerada clau en qualsevol programa d'incidència política.
Un primer resultat dedicat al monitoratge i seguiment de les polítiques públiques catalanes per
part de titulars i responsables de drets perquè s'incorpori la perspectiva feminista en l'Agenda
2030 oficial.
Per assolir aquest resultat es van fer les següents activitats: identificació, selecció i creació d’un
grup de treball composat per 13 col·lectius que representen diferents interessos de TD (joves,
dones migrades, col·lectius LGTBIQ, de diferents territoris de Catalunya,...), per treballar en xarxa
temes d’incidència sobre DSiR i construir un mecanisme de monitoratge; selecció i definició de la
metodologia a seguir; realització d’un informe sobre l’estat de la qüestió sobre els DSiR a
Catalunya i la seva relació amb les lleis i polítiques públiques catalanes; elaboració d’un
instrument de monitoratge i seguiment dels ODS i DSiR i un acte públic de presentació.
Un segon resultat dirigit a enfortir les capacitats de treball en xarxa dels col·lectius que formen el
grup de treball creat i la seva capacitat de monitoratge de les polítiques públiques, des d'una
mirada feminista i de drets humans, així com la creació d’aliances i treball en xarxa amb
plataformes llatinoamericanes i europees amb trajectòria de treball important en agendes
internacionals i, en concret, amb l'Agenda 2030.
Les activitats previstes per assolir aquest resultat son: realització de seminaris formatius on line i
intercanvi d’experiències entre el grup de monitoratge i xarxes llatinoamericanes;
seminari/jornades de treball sobre fonamentalismes i el seu impacte en els DSiR; construcció
d’una Aliança feminista europea-catalana-llatinoamericana per a incidir en els espais europeus i
multilaterals de presa de decisions; i elaboració de materials sobre els ODS en versió feminista i
articulant-se cadascun d'ells amb els DSiR.
Un tercer resultat encaminat a incidir directament sobre les polítiques catalanes, europees i
multilaterals a través de la participació de les organitzacions responsables i representants del
grup de monitoratge en diferents espais d'interlocució i/o seguiment de polítiques a nivell local
(Parlament Catalunya, ICD, …); europeu (Parlament Europeu) i multilateral (CSW62, HLPF), en
aliança en aquest dos últims espais amb les xarxes europees i llatinoamericanes que composen
l’Aliança.
Per l’assoliment d’aquest resultat es fan diferents accions de treball amb els agents catalans
públics; treball d’incidència política en espais multilaterals i esdeveniments d’incidència política
al Parlament Europeu.
El programa va tenir una durada de 27 mesos (del 01/12/2017 al 29/02/2020)
OBJECTIUS DE L’AVALUACIÓ I METODOLOGIA USADA:
Els objectius generals de l'avaluació són: per una banda, la rendició de comptes a tots els agents
rellevants, a través de l'anàlisi de la intervenció i de la consecució dels resultats esperats, seguint
els criteris de qualitat de l’ACCD; per altra banda, l'extracció d'aprenentatges i recomanacions per
a orientar futures accions.
La metodologia seguida per realitzar l'avaluació es basa en una combinació de diferents mètodes,
utilitzats en el camp social i del desenvolupament: elements de la teoria del canvi, com és el
Avaluació Agenda 2030 Feminista
8
mapeig d'assoliments; tècnica de “anàlisi d'esdeveniments crítics” i/o mètodes d’avaluació
pertinents amb programes d’incidència política i amb la pròpia metodologia seguida en la
formulació del programa, com és l'enfocament de gènere i basat en drets humans (EGiBDH),
principalment en termes de responsabilitats dels diferents actors que intervenen. Tot això
sempre des d’una perspectiva feminista
.
Com a informants claus s'ha considerat al conjunt d'instàncies o persones que representen, d'una
o d'altra forma,
els titulars d'obligacions als quals s'ha dirigit el programa; a organitzacions i/o
plataformes de la societat civil que actuen com a
titulars de responsabilitats i a persones –que fins
i tot formant part dels col·lectius organitzats que van participar en el programa, i que per tant
podrien considerar-se titulars de responsabilitats, han respost com a
titulars de drets per
considerar-se part de les seves bases, no com a part de l'equip tècnic o de l'òrgan de govern i per
considerar en molts dels casos que elles no podien representar a ninguna dona, pràctica habitual
dins del feminisme. En total es van entrevistar 32 persones (30 dones i 2 homes).
Degut a la pandèmia mundial viscuda durant el període de realització de l’avaluació, tot el treball
es va fer de forma virtual, el que si bé ha condicionat la gestió del treball de camp, no ha influït
en l’obtenció de la informació.
Partint d'aquests mètodes, es van analitzar els resultats aconseguits, a través del mesurament
dels indicadors dissenyats, per a tal fi, sota els criteris d'anàlisi definits als TdR, incorporant una
perspectiva feminista en cadascun d'ells i, d'altra banda, posa la mirada en l'extracció
d'aprenentatges que permeti definir recomanacions per a futures accions similars d'incidència
política en marcs multinivell, ja que les dues organitzacions responsables del programa centren
bona part de les seves agendes en aquesta línia de treball.
El principal referent usat per a fer l'anàlisi d'alguns dels criteris suggerits en els TdR, en vista a
l'extracció d'aprenentatges, són les 3 estratègies considerades claus en programes d'incidència
política:
⇒ Resolució de problemes específics a través de polítiques públiques: aquest nivell s'enfoca
en els canvis que s'aconsegueixen tant en les agendes públiques (millores en favor d'un
dret, abast, ubicació del tema en les agendes, enfortiment de noves/nous líders públics,
…), com en les pràctiques i/o comportaments relacionats a les mateixes
⇒ Enfortiment de la societat civil: a través de la creació de xarxes i creació de capacitats
utilitzant diferents mètodes i eines.
⇒ Canvis en les relacions de poder entre els garants d'obligacions i els col·lectius organitzats
de la societat civil involucrades en el programa (TR i TD): components d'aquesta línia
poden ser la construcció de mecanismes de rendició de comptes, creació de nous espais
per a la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten a la població, augment
de l'accés a la informació per part de la ciutadania o contribució per part del programa a
alguna forma d'enfortiment o promoció de la transparència en les polítiques públiques
(en aquest cas serien les relatives a l'Agenda 2030 catalana o als DSiR) .
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ:
Criteri de Pertinença i Rellevància:
Endavant les amenaces i les oportunitats que obre el context i amb les respostes obtingudes en
la totalitat d’entrevistes realitzades durant el treball d’avaluació, queda clar que és important
treballar, més que mai, en la defensa dels DSiR a través del treball en xarxa i amb un abordatge
Avaluació Agenda 2030 Feminista
9
multinivell i que la utilització de l’Agenda 2030 és un bon marc d’actuació per fer incidència, tant
a nivell de Catalunya com a nivell europeu o internacional.
El programa no respon només a les necessitats i prioritats de les TD i TR, sinó que també és
rellevant per a les TO amigables als drets de les dones i persones LGTBIQ i pertinent amb el
context soci polític actual.
Per altra banda, tant els temes tractats en el programa, com l'estratègia i accions plantejades per
a l'exigibilitat dels DSiR, utilitzant el marc d'una agenda global que permet crear aliances i treball
en xarxa a nivell local, regional i internacional és del tot pertinent.
Criteri de Coherència:
El programa està perfectament alineat tant amb la raó de ser de Creación Positiva i l'Associació
Drets Sexual i Reproductius com amb les seves agendes, estructures de treball i les seves línies
estratègiques sobre incidència política i treball en xarxa.
El plantejament del programa, tant pel que fa a la seva estratègia, com al tema de treball o al
grup de població al qual va dirigit, és coherent i contribueix a diferents objectius del Pla Director
de Cooperació al Desenvolupament 2015-2018 de l’ACCD, en el seu àmbit d’EpD.
Pel que fa a l’anàlisi de la seva lògica interna, l'avaluació no sols ha posat la mirada en la manera
en com els objectius, resultats o indicadors van ser formulats, des d'un aspecte merament formal,
sinó i sobretot en el disseny i lògica de l'estratègia seguida per a aconseguir els objectius
plantejats des d'un programa centrat en la incidència política. Per això s’utilitzen com a referent
els 3 nivells d'avaluació utilitzats en estratègies d'incidència política, comentats anteriorment.
Seguint aquesta proposta, es valora positivament que l'estratègia d'incidència dissenyada per al
programa es basi en aquestes 3 línies de treball, reconegudes i referents en aquesta mena de
programes.
No obstant això, el programa tal com està dissenyat cobreix elements multinivell, tant horitzontal,
com a vertical i és de molt d’abast per a ser emmarcat en un únic programa de curt termini i amb
recursos limitats per a l'abast que suposen els canvis a promoure. Tant l'Objectiu Específic com
la concreció de cadascun dels Resultats són molt ambiciosos (per als temps, recursos invertits, o
nivell d'activitat dedicats), podent haver-se tractat d'una estratègia a mig/llarg termini, formada
per diferents projectes o programes que permetin alimentar-la fins que l'Agenda 2030 acabi
d'implementar-se. Molts dels indicadors estan definits d'una forma poc mesurable i, per vegades,
no cobreixen tot el que es pretén en el resultat, precisament per tractar-se de resultats de molt
ampli abast. En altres casos, alguns indicadors són d'activitat, més que de resultat o, fins i tot es
formula com a font de verificació i no com a indicador.
A nivell de l'avaluació es planteja una qüestió relativa a la capacitat real de les dues organitzacions
responsables per a assumir l'enorme abast que ha anat adquirint el programa al llarg dels seus 2
anys i 3 mesos d'execució. L'avaluació també planteja fins a quin punt això no ve donat per la
pròpia cultura de finançament i la gran competència que hi ha pels escassos recursos existents
per a les organitzacions de la societat civil, la qual cosa exigeix mostrar que s'aconsegueixen
resultats ambiciosos, fins i tot tractant-se d'intervencions de molt curt termini.
Criteri de Participació:
Tant en la fase d'execució, com en la de seguiment, les TR i les TO són les que han participat de
forma més activa. A més a més, el programa ha realitzat moltes accions per a impulsar un model
de participació conscient i col·lectiva al llarg del procés, així com la interlocució activa entre TR i
Avaluació Agenda 2030 Feminista
10
TO. S’ha arribat a involucrar, de manera directa o indirecta, a més de 1000 col·lectius de molt
diferents tipus de Catalunya, Europa i Llatinoamèrica i a diferents TO de diferents nivells i
competències en el procés (Parlament de Catalunya, Parlament Europeu, CADS, …), així com
òrgans mixtos de representació i consulta, com el CNDC o CNJC. També s'han fet esforços i
tasques específiques per a aconseguir que la participació inclogués una perspectiva
interseccional.
Pel que fa a la fase d'identificació inicial, dir que aquest programa parteix d'una experiència prèvia
de dos projectes que seguien l'elaboració de l'Agenda 2030 i en els quals ja s'havien teixit vincles
i aliances amb molts d'aquests col·lectius, i per tant se'ls havia involucrat amb el propòsit de fer
un seguiment a aquesta agenda, encara que no van participar en el disseny de totes les accions.
En la fase d'avaluació, s'ha tractat de maximitzar el nivell de participació i consulta dels diferents
actors, en la mesura en què la pandèmia del covid ho ha permès i s'ha construït l'anàlisi
d'aprenentatges i recomanacions de manera participativa i col·lectiva, recollint les diferents veus
(TD,TR i TO).
L’abast i la qualitat de la participació ha estat considerada, per totes les informants, un dels
factors d'èxit del programa i ha estat dels aspectes més valorats.
Per contra, en relació a la participació del programa en el disseny de l'Agenda 2030 catalana i en
el seu pla d'implementació, s'ha vist que un dels reptes és aconseguir que per part de les
institucions s'obrin canals de participació real de la ciutadania, més enllà d'espais de consulta o
validació. Encara que també és cert que els ritmes de l’Agenda oficial i la de l'Agenda 2030
Feminista no han anat a l'una i que els circuits establerts per a la participació no són tan oberts
com s'hagués desitjat, ha estat molt important l'esforç que s'ha fet des del programa per a entrar
en aquests circuits, però com ocorre sempre en el camp de les polítiques públiques, l'agenda
feminista no és prioritària, d'aquí la importància també de seguir amb aquest treball d'incidència.
Criteri d'Eficàcia
Les principals conclusions sobre aquest apartat són que tal com estan formulats els Resultats, per
vegades no es podria parlar d’eficàcia ja que -como s’ha dit- es tracta de resultats definits de
forma molt ambiciosa, ara bé, sí que podem parlar d'un excel·lent nivell d'eficàcia si usem els 3
nivells que hem triat per a l'avaluació com a referents d'una bona feina d'incidència política:
⇒ Enfortiment de la societat civil: a través de la creació de xarxes i creació de capacitats
utilitzant diferents mètodes i eines (a aquest component han contribuït les accions
relacionades al R1 i R2). Aquest component es sens dubte el gran punt fort del programa.
És increïble com amb aquest programa es va arribar tan lluny en matèria de construcció
d’aliances, d’enfortiment de capacitats o d’apropiació de l’Agenda 2030 i de les accions
sobre rendició de comptes i que s'hagin aconseguit resultats que no són fàcils
d'aconseguir en tan curt període de temps. Aquesta iniciativa deixa constància de la
perícia i habilitat que les dues organitzacions responsables del programa tenen per a
treballar en xarxa amb actores tan diverses i de diferents llocs del món.
⇒ Canvis en les relacions de poder entre els garants d'obligacions i els col·lectius organitzats
de la societat civil involucrades en el programa (TR i TD): els Resultats 1 i 2 han contribuït
a la construcció d'un nou espai per a la participació ciutadana, amb la finalitat d'arribar a
participar en la presa de decisions sobre DSiR des d'un enfocament interseccional; a
l'augment de l'accés a la informació per part de TD i TR sobre els ODS i la seva vinculació
amb els DSiR, i a la contribució de la promoció de la perspectiva feminista i els DSiR en
Avaluació Agenda 2030 Feminista
11
l'Agenda 2030. També es va arribar a contribuir a la promoció de la importància de la
transparència en les polítiques públiques catalanes entorn de la construcció de l'Agenda
2030 i el seu compromís amb la igualtat de gènere i els DSiR, encara que en relació a
aquest punt, faltaria continuar treballant per a aconseguir-se.
⇒ Resolució de problemes específics a través de polítiques públiques (a aquest component
ha contribuït principalment el R3): a nivell de Catalunya, malgrat la complexitat del
context polític català durant els anys d'execució del programa, que va dificultar
l'arrencada i posada en marxa de l'Agenda 2030 oficial sobre la qual es pretenia incidir,
les organitzacions responsables de l'Agenda 2030 Feminista van aconseguir visibilitzar i
permear els seus missatges sobre la importància d'integrar els DSiR en l'Agenda 2030 i ,
sobretot, la importància de que tots els ODS tinguin una mirada feminista, com es
constata en les entrevistes realitzades amb totes les Titulars d'Obligacions entrevistades.
A nivell multilateral totes les accions realitzades han tingut un grau d'eficàcia molt alt en
relació als resultats. Que dues organitzacions petites catalanes tinguin una capacitat de
mobilització tan enorme a nivell internacional, arribant a crear una Aliança 2030
Feminista amb la participació de molts i diferents col·lectius de Catalunya, Europa i
Llatinoamèrica i la capacitat de moure's i cridar l’atenció en diverses espais multilaterals
(el HLPF, la CSW 62 i 63, el WMG, Ginebra) no es res fàcil.
A nivell europeu, des del punt de vista de l’avaluació, també ha estat eficaç, però sí que
es cert que es un espai molt menys conegut i que, una vegada més, no es pot esperar
més del que s’ha fet en un període tant curt de temps. S’haurà de aprofundir més aquest
component en el futur.
Encara que no s’han resolt polítiques públiques concretes, perquè això ha de ser un objectiu a
desenvolupar al llarg de tot el període d'implementació de l'agenda 2030 i, per tant, a partir d’una
estratègia de mig/llarg termini i no a través d’un únic programa, es pot dir que hi ha hagut un alt
grau de compliment dels objectius i resultats en tot el relatiu a aquells components que depenien
de la gestió de les organitzacions responsables. Si tenim en compte el context en què s'ha donat
el programa, el nivell d'abast que s'esperava aconseguir, que es tractava d'una agenda nova quan
va començar el programa, els temps que va haver-hi per a l'execució i la limitació de recursos i
capacitats per a abastar tot el proposat, podem dir que el nivell d'eficàcia ha estat molt alt i que
s'ha fet un treball d'una qualitat excel·lent des del punt de vista de la incidència política. El
programa deixa empremta i molt potencial perquè segueixi endavant.
Criteri d'Eficiència
En analitzar l’execució financera corresponent a la subvenció concedida per l’ACCD i a la resta
d'aportacions, podem dir que el programa s’ha realitzat amb la màxima rigorositat; que els costos
han estat clarament justificats; que s'ha dut a terme una gestió dels fons i un seguiment
impecable; que s'ha fet “més amb menys”, ja que el nivell d'activitat realitzat necessitaria de
molta més inversió especialment de personal i serveis (incloent les aportacions a les
organitzacions que van dedicar temps i treball o van oferir serveis) i que això no comporta
necessàriament un major nivell d'eficiència, si incloem en aquesta definició un component de
cures i no la veiem exclusivament des d'una òptica de cost/benefici; i, finalment, l’avaluació posa
en qüestió si en pròximes ocasions s'hauria de dedicar menys percentatge a “fer” i més
percentatge a “els espais de creació de vincles i aprenentatge mutu”.
Del procés d’anàlisi d’aquest criteri sorgeixen també algunes altres qüestions com: “quantes
hores de dedicació o quin nivell de càrrega de treball suporten les defensores de drets humans,
Avaluació Agenda 2030 Feminista
12
sent que el seu treball ens beneficia a la resta de dones d'un territori o país determinat?”; “com
es pot mesurar, des d'un enfocament feminista, el nivell d'eficiència sobre la base de
recursos/resultats, quan aquests recursos es destinen a promoure canvis en les polítiques
públiques per a garantir l'exercici de DSiR, en contextos poc favorables i sota amenaces de forces
ultraconservadores, quan tot això passa per la salut i el desgast de les defensores dels drets, sense
que aquests canvis siguin a les seves mans?.
Criteris d'Impacte, d’Apoderament i Transformació
Un dels majors impactes generats pel programa i corroborats per gran part de les TD i TR
catalanes ha estat justament l'apoderament polític generat en el grup de monitoratge,
inicialment creat com un grup de treball, però que avui dia se sent per totes les persones
participants com una plataforma, amb molts “punts” per a continuar funcionant com a xarxa una
vegada finalitzat el programa.
Un altre gran impacte ha estat l'enorme capacitat que el programa ha tingut de generar treball
en xarxa entre activistes catalanes i activistes de Llatinoamèrica i Europa.
El programa va contribuir a la construcció d’un poder col·lectiu dins de les diferents xarxes
creades que ha aconseguit deixar empremta amb la seva proposta d'una Agenda 2030 Feminista,
tant a l'entorn de l'Agenda 2030 catalana i en totes aquelles instàncies i espais amb capacitat
d'influència en les polítiques públiques de Catalunya, com en espais multilaterals on no ha passat
desapercebuda, malgrat la dificultat que comporta passar missatges en aquests espais o fer-se
un lloc i, per si no fos prou, fer-lo amb una proposta innovadora, que crida l'atenció i “sedueix”
fins al punt de voler ser replicada en altres llocs. També ha generat un enfortiment de capacitats
important entorn de diverses accions.
A més a més, el programa va generar diverses efectes no esperats tant en l’entorn dels TO com
dels TD i TR. I en les entrevistes fetes amb els TO es confirma la capacitat d'influència del
programa Agenda 2030 feminista en les instàncies públiques que treballen entorn de l'Agenda
2030 catalana i a les institucions que promouen l'agenda de gènere a Catalunya.
Per últim, l'anàlisi d’impacte sobre la estratègia seguida per el component de “resolució de
problemes específics a través de polítiques públiques” mostra que això és un repte de futur, però
no hi ha dubte que les bases estan creades i que tot indica que seria una enorme pèrdua no
continuar construint sobre els fonaments creats.
Criteri de Sostenibilitat
Tant la creació del grup de monitoratge a nivell de Catalunya com l'Aliança a nivell internacional
i tot el treball que s'ha fet d'enfortiment de capacitats i de treball en xarxa, permet parlar de
capacitats instal·lades i l'existència d'una base sòlida sobre la qual continuar fent un treball en
defensa dels DSiR i/o d'incidència per a continuar exigint que els ODS es nodreixin d'una mirada
feminista.
L'avaluació mostra com aquest programa marca un inici d'un procés que ha de continuar fins
almenys el 2030, ja que encara s'estan posant o acabant de posar les bases per a la implementació
d'aquesta agenda, tant a Catalunya com en molts altres llocs del món on actua l'Aliança
internacional, però la sostenibilitat no es pot mirar sobre la base de les capacitats instal·lades pel
programa “per se”, com a únic factor de viabilitat per a continuar amb les accions. Com s'ha vist
en parlar del criteri d'eficiència, l'enorme labor que realitzen les organitzacions feministes i
defensores de DSiR no es pot ni s’ha de fer sense recursos.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
13
PRINCIPALS CONCLUSIONS:
- Tant Creación Positiva com l’Associació Drets Sexuals i Reproductius són dos grans actores de
canvi, amb una capacitat enorme de mobilització i amb un gran reconeixement per part d’un
ampli conjunt d’actors tant de la societat civil com del govern de Catalunya.
- El programa Agenda 2030 Feminista ha estat i podrà continuar sent una iniciativa d'incidència
política pertinent en el marc de la implementació de polítiques públiques dirigides a aconseguir
els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
- L’Agenda 2030 Feminista, aconsegueix dotar de contingut polític feminista a una agenda
internacional de drets humans i posar en el centre dels mateixos la defensa i garantia dels DSiR,
un desafiament que no s'aconsegueix per descomptat en dos anys, com estava previst però que
ha obert un camí de moltes possibilitats, tant a nivell de l'Agenda 2030 de Catalunya, com a nivell
europeu i internacional.
- Un dels majors impactes generats pel programa i corroborats per gran part de les TD i TR
catalanes entrevistades ha estat l'apoderament polític generat en el grup de monitoratge,
inicialment creat com un grup de treball, però que avui dia se sent per totes les persones
participants com una plataforma, que molt bé podria continuar funcionant com a xarxa una
vegada finalitzat el programa.
- El programa ha tingut una enorme capacitat de generar treball en xarxa entre activistes
catalanes i activistes de Llatinoamèrica i en menor mesura a Europa, espai que s'ha de conèixer
millor per a fer el treball d'incidència política.
- La creació d’una Aliança internacional portadora d’una agenda innovadora en la arena
internacional amb capacitat de cridar l’atenció, no es una cosa fàcil de assolir i amb la pujada dels
moviments ultra conservadors i fonamentalistes, aquesta aliança hauria de continuar enfortint-
se i expandint-se.
- A nivell incidència política a Catalunya s'ha aconseguit fer un crit d'atenció al CADS sobre no
deixar enrere de cap manera a les organitzacions feministes; s'ha donat a conèixer àmpliament
l’Agenda 2030 feminista entre el conjunt d'actors que estan per dins d'aquesta agenda; existeix
una plataforma feminista que està vetllant perquè l'Agenda oficial integri els DSiR i és important
que els ODS integrin aquesta mirada feminista.
- Les aliances entre feministes del moviment autònom i feministes que estan en les institucions
continuen sent el principal canal per a influenciar les polítiques públiques en matèria d'equitat de
gènere i drets de les dones, però s'han d'explorar noves vies i aliances.
- S'ha de donar tanta importància al com fem que al què fem, aprenent del que funciona i del que
no funciona. És crucial dissenyar i enfocar adequadament les estratègies d'incidència política per
a tenir un major impacte, així com donar importància al desenvolupament de metodologies que
promoguin la integració de la interseccionalidad, el desenvolupament col·lectiu de
posicionaments i fulls de ruta que tinguin en compte el context canviant.
- Aquest programa no ha fet més que començar un procés que s'espera continuï en aquesta
dècada que està iniciant.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
14
PLA D'APRENENTATGES I RECOMANACIONS
1
:
El pla d’aprenentatges recull tant els factors d’èxit considerats com pràctiques a mantenir o
potenciar i les lliçons apreses que poden servir per a millorar futures accions.
Els aprenentatges s’han estructurat en dos blocs i sobre ells s’han fet diverses recomanacions:
Bloc 1: Aprenentatges de caràcter polític-estratègic.
Bloc 2: Aprenentatges sobre planificació, formulació i gestió de programes.
En el Bloc 1 s’identifiquen:
Com practiques a mantenir o potenciar:
- La forma promoguda per al treball en xarxa per part de les organitzacions responsables
del programa i la metodologia seguida per la creació i consolidació del grup de
monitoratge, així com la forma de promoure la participació dels diferents actors.
Relacionat a aquestes pràctiques es donen només recomanacions per millorar les punts
considerats menys forts en quant a la promoció de la participació, relatius principalment
a la necessitat d’identificar mesures d’equitat per la gent de fora de Catalunya.
- El treball d’incidència a nivell multilateral, pel fet que ha estat un programa que ha sabut
cridar l'atenció i fer-se un buit en espais multilaterals, on és molt difícil fer-se sentir. En
aquest sentit es recomana continuar a utilitzar canals formals i no formals i , sobre tot,
replicar la experiència en altres espais, tan importants o més com en els que s'ha
participat, com la CPD on tenen pes els països pro-choice i es poden establir noves
relacions d'interès.
Com lliçons per a la millora s’identifiquen:
- El treball d'incidència a nivell de Catalunya, principalment quant a la rendició de comptes.
Es donen una sèrie de recomanacions sobre el treball relacionat amb el seguiment de
polítiques públiques a través de l'ús d'indicadors, donat que el document de monitoratge
creat al programa ha resultat ser un document d'aspiracions sobre el qual continuar
treballant, però no permet el seguiment de la implementació dels ODS dins de polítiques
púbiques catalanes. Així mateix es donen una sèrie de recomanacions als TO sobre la
importància de tenir en compte l'Agenda 2030 feminista d'ara endavant i sobre la
importància de crear polítiques proactives per a l'avanç de l'equitat de gènere, més que
polítiques reactives, centrades en donar resposta a les reivindicacions existents.
- El treball d’incidència a nivell europeu, principalment perquè es molt difícil incidir en
aquests espais sense conèixer els circuits i els mecanismes oberts per fer-ho. Per tant, es
donen les recomanacions pertinents de com millorar aquestes accions, com per exemple
fent una formació amb alguna persona que conegui bé tant l’espai com les modalitats
que utilitza la societat civil a Europa per influenciar les polítiques europees; la
importància de conèixer les xarxes europees que treballen sobre DSiR, en lloc d’acostar-
se en solitari des de Catalunya; o la possibilitat d’usar alguns dels instruments d’interès
oberts a l’actualitat.
1
A les persones interessades en aquesta part de l'avaluació se'ls recomana llegir l'apartat corresponent, atès que
aquí només es presenten les grans línies del pla per a no repetir-se en la seva integritat, ja que el propi pla s'ha
intentat sistematitzar ja al màxim en el propi cos de l'informe.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
15
En el Bloc 2, s’identifiquen lliçons per a la millora relacionades a no barrejar la lògica de les
estratègies d'incidència política amb la lògica del seu finançament, donant claus per a millorar
diversos aspectes identificats durant l'avaluació, sobre por ex. els temps d'execució, la formulació
de resultats menys ambiciosos o la necessitat de dissenyar estratègies d'incidència estudiades
per endavant i aterrades en projectes que la nodreixin. A més a més, es dóna unes certes
recomanacions a l’ACCD, com a agència finançadora, sobre l'ús d'enfocaments de planificació
més coherents amb programes d'aquestes característiques o la importància de flexibilitzar els
mecanismes de finançament i els enfocaments usats en els projectes, basant-nos en l'evidència
de certs aspectes metodològics que van sorgir en aquesta avaluació sobre l'aplicació de l’EGiBDH,
la qual cosa sens dubte llança una certa controvèrsia sobre la voluntat de voler aplicar de forma
estricta un marc conceptual en una pràctica concreta i limitada en el temps.
També es recomana fer atenció i millorar el treball de formulació i , sobre tot, tenir em compte,
a l’hora de planificar les accions, les limitacions pròpies i de les organitzacions que hi participen,
buscant l'equilibri entre la gran pressió que “ens posem com a activistes o defensores de drets i
com ens cuidem”.
Per últim es donen recomanacions sobre la sostenibilitat futura de l’Agenda 2030 feminista, en
clau de necessitat de que sigui endavant a la llum dels bons resultats que va tenir el programa,
de les bases i potencialitats que ha obert i de les amenaces i oportunitats del context per a
l’exercici dels DSiR.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
16
1. INTRODUCCIÓ:
1.1. ANTECEDENTS I OBJECTIUS DE LA AVALUACIÓ:
Des del seu inici, en el 2001, Creación Positiva centra la seva activitat en l' àmbit de la salut sexual,
treballant en dues línies: la prevenció, atenció i promoció, des de la perspectiva de gènere
feminista, especialment de les persones que viuen amb VIH o en risc d’adquirir-lo i la incidència
política en la promoció i defensa del drets humans, fonamentalment, els drets sexuals i
reproductives (DSiR).
La seva trajectòria en el marc de la incidència política sobre els DSiR és àmplia, participant en
diferents espais de decisió política com el Parlament de Catalunya, diferents comissions del
govern de la Generalitat, municipis i govern d'Espanya, així com en diversos espais de
representació política estatal, internacional, plataformes, consells i xarxes socials.
El seu abordatge integral sobre els DSiR (prevenció, atenció, sensibilització i incidència) l'ha
portat a generar i promoure sinergies amb diferents actors de canvi i crear ponts amb instàncies
tant públiques com de la societat civil, comptant amb una important pràctica de treball en xarxa,
en diferents espais catalans, estatals i Internacionals, sempre sota el prisma del feminisme o els
drets LGTBI.
La Associació Drets Sexuals i Reproductius (Associació de Planificació Familiar de Catalunya i
Balears, en el moment de la presentació del projecte), té com raó de ser la promoció, defensa i
garantia real dels DSiR de les dones i altres col·lectius. Porta més de 30 anys treballant per la
promoció, reivindicació i garantia dels DSIR participant en tots els processos de promoció i
reconeixement d'aquests a nivell global i local.
Mitjançant la seva participació en les plataformes i xarxes catalanes, estatals, europees i
internacionals de drets de les dones contribueixen al monitoratge i seguiment dels instruments
internacionals de drets humans aportant als espais globals, les experiències , coneixements i
estratègies generades a Catalunya i, sensibilitzant i capacitant als titulars d'obligacions, de
responsabilitats i de drets de Catalunya sobre els avenços en els instruments internacionals de
drets humans així com els processos globals de desenvolupament.
A més, en l'Intergrup Parlamentari Català de Drets Sexuals i Reproductius en el qual porta la
secretària tècnica i en el Fòrum Parlamentari Europeu, realitzen accions i trobades internacionals
en matèria de DSIR i reunions temàtiques orientades a la transmissió d'informació per donar
suport a iniciatives parlamentàries.
El marc de referència del treball de les dues organitzacions ve determinat pel feminisme
interseccional des de d’un enfocament de drets humans i es configura sobre la base dels tractats
i acords internacionals en matèria de drets humans i especialment dels drets humans de les
dones: Convenció CEDAW, Declaració de Viena, Pla d’ Acció del Cairo, Plataforma d’ Acció de
Beijing i Conveni d’Estambul. Això comporta que el gènere és una de les principals categories
d’anàlisi de la seva feina però, sempre , encertada dins el paradigma dels drets humans. A més,
les dues doten de contingut polític a la categoria gènere i al paradigma de drets humans amb el
feminisme interseccional.
Les dues organitzacions treballen conjuntament, des de fa temps, en diferents espais d’incidència
i coordinació en Catalunya , coincidint en la seva visió sobre les estratègies a seguir en el treball
d'incidència sobre els DSiR.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
17
L'Agenda 2030 és universal i afecta a tots els estats membres de Nacions Unides i estableix que
els/les responsables i titulars de drets han de jugar un paper clau. L'Agenda 2030 té com a
documents fundacionals la declaració universal de drets humans i la resta de instruments
internacionals de drets humans. El moviment de dones i feminista, ha identificat el procés
d'implementació de l'Agenda 2030 com una nova oportunitat per seguir lluitant per l'avanç i
exercici dels DSiR.
Es així que des de el 2014 al 2016, juntament amb la associació CooperAcció, van realitzar el
projecte “Drets sexuals i reproductius a l’agenda global i a l’agenda de Barcelona (2014-16)”,
subvencionat per l'Ajuntament de Barcelona i van participar en agrupació en el projecte
“Capacitació en incidència política a agents de Catalunya sobre els DSiR a l'agenda global i local”,
liderat per CooperAcció i finançat per l’ACCD (2014-15). Aquestes dues experiències els va servir
per a consolidar la seva posició i capacitat en aquest àmbit d'intervenció en el territori català i
va servir de base per la identificació del programa que ara s’avalua, una vegada que els hi va
permetre seguir el procés d'arrencada de l'Agenda 2030, adonar-se dels buits en matèria de
gènere, des de una perspectiva feminista i interseccional i, en particular, en matèria de DSiR i
aprofitar el potencial d’aquest agenda a l’àmbit català, europeu i internacional. És així com neix
el programa Drets sexuals i reproductius: enfortir capacitats d'incidència a l’agenda global 2030
i a l’agenda catalana (d’ara endavant “Agenda 2030 Feminista”), finançat per l’Agència Catalana
de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), en la Convocatòria de Programes 2017.
El feminisme interseccional, com a fonamentació política de les dues organitzacions, les posiciona
en la idea que el patriarcat se sosté amb el control de la sexualitat de les dones. Raó per la qual
entenen que la defensa i la garantia dels drets sexuals de les dones es fan ineludibles i que tal
garantia suposa l'erradicació de les desigualtats de gènere i la transformació total i real del model
patriarcal del qual són producte aquestes desigualtats.
Així doncs, el programa que es presenta, entra a formar part de l’Estratègia d’Incidència Política i
Social de les dues organitzacions.
La necessitat d’una avaluació externa i feminista es deu a que ambdues entitats, feministes i
alineades amb l’EGiBDH, creuen fermament en la necessitat d’avaluar processos, resultats i
impactes de les actuacions sobre les desigualtats de gènere i la garantia dels drets humans de les
dones i de les persones que pertanyen als col·lectius LGTBIQ a Catalunya i al món, per una banda
com a eina clau de rendició de comptes i de transformació social i per altra, per aprendre com el
seu treball contribueix al canvi. És dins d’aquest enfocament des de el que es configura la
avaluació d’aquest programa.
D’aquesta manera, els objectius generals de l'avaluació són: per una banda, la rendició de
comptes a tots els agents rellevants, a través de l'anàlisi de la intervenció i de la consecució dels
resultats esperats, seguint els criteris de qualitat de l’ACCD; per altra banda, l'extracció
d'aprenentatges i recomanacions per a orientar futures accions.
1.2. QÜESTIONS CLAUS I CRITERIS DE VALOR
L'avaluació s'ha realitzat sobre el conjunt de resultats i objectius del programa i ha inclòs tot el
període d'execució d'aquest, des de 01/12/2017 fins al 29/02/2020.
El criteris de valor i qüestions claus segueixen els criteris del Comitè d'Ajuda al Desenvolupament
CAD i l’ACCD i els objectius formulats als TdR de l'avaluació, amb certes modificacions de millora
Avaluació Agenda 2030 Feminista
18
per a adaptar-los a l'extracció d'aprenentatges, un dels objectius principals de l'avaluació.
D'aquesta manera, durant l'elaboració del pla d'avaluació es va veure important afegir el criteri
d'impacte al considerar-se un criteri bàsic utilitzat en avaluacions de projectes d’incidència
política, però no contemplat inicialment als TdR, per ser un criteri que normalment analitza
l’impacte dels objectius a mig/llarg termini, segons el mètode d'anàlisi del CAD.
A més a més, als TdR se suggereix analitzar algun criteri vinculat a l’EGiBDH com potser
l'apoderament de les titulars implicades
2
o l'anàlisi sobre la contribució que el programa ha fet
a
la transformació de les causes que perpetuen les desigualtats de gènere i la vulneració dels DSiR,
totes dues qüestions molt àmplies i poc fitades.
Des d'aquesta proposta d'avaluació no es considera adequat analitzar el criteri d'apoderament
per se, en un projecte que no s'ha dissenyat amb aquest enfocament des del seu inici, però sí
que es considera pertinent usar elements d'aquest enfocament justament en l'anàlisi del criteri
d'impacte, ja que també casa bé amb el model usat d'avaluació dels projectes específics
d'incidència política, com és el cas del present programa. I el mateix ocorre amb el criteri
proposat de transformació de les causes que generen desigualtat i vulneració dels DSiR.
D’aquesta manera, en el moment de presentar el pla d’avaluació es van proposar aquestes
modificacions, que van ser aprovades. En l'apartat de Metodologia s'explicarà tot això amb més
detall.
Així doncs, a partir de l’exposat en els TdR, la proposta d’aplicació dels criteris de valor i les
qüestions principals són:
• Criteri de Pertinença i Rellevància: valorant la pertinença en relació al context global i
local i a les necessitats, demandes i prioritats de les titulars de drets, responsabilitats i
obligacions. Les qüestions clau d’interès han estat: els objectius i disseny del programa
estaven formulats d’acord amb les necessitats, demandes i prioritats de titulars de
drets, responsabilitats i obligacions?; la planificació del programa incorpora objectius i
processos orientats a l’equitat de gènere i la promoció dels Drets Humans d’acord amb
els acords internacionals, l’EGiBDH i la perspectiva feminista?
• Criteri de Coherència: l’anàlisi d’aquest criteri es basa, d’una banda, en veure la lògica
interna del programa i la coherència entre els objectius, resultats, activitats i indicadors.
D’altra banda es valora la coherència d’aquest tipus de projecte amb la raó de ser de les
organitzacions responsables i de l’ACCD. Les qüestions clau de valor són: en quina
mesura els diferents components del programa tenen una lògica clara i guarden
consistència entre ells?; el programa respon i s’alinea amb els principis i/o missió i visió
de les entitats? I amb els Plans Directors de l’ACCD per el període en el que s’ha
desenvolupat el programa?
• Criteri de participació: es farà una valoració qualitativa de les activitats realitzades
relatives a la promoció de la participació dels col·lectius protagonistes i el seu grau de
participació. Qüestions clau d’interès són: el programa ha propiciat espais o processos
adequats que promoguin una participació real entorn dels temes a tractar?; en quina
mesura les activitats previstes han estat accessibles i han promogut la participació, i
2
Atès que en aquest programa la majoria de titulars de drets, responsabilitats i obligacions representen a dones diverses,
organitzacions, entitats i/o institucions vàries, usarem el femení per a simplificar
Avaluació Agenda 2030 Feminista
19
quin tipus de participació, dels diferents col·lectius (titulars de drets responsabilitats i
obligacions) en les diferents etapes del programa?; s’ha donat un espai privilegiat als
col·lectius feministes en espais claus de decisió?; la participació ha estat equitativa entre
dones i homes? si no ho ha estat, quins han estat els motius?.
• Criteri d’Eficàcia: entès com el grau de compliment dels indicadors i resultats esperats,
en raó de les activitats realitzades i cronograma programats en la matriu de planificació
del programa. Les qüestions clau proposades per a aquest criteri són: quines
estratègies/activitats d'intervenció s'han aplicat per a aconseguir els resultats
esperats?; han sigut eficaces aquestes estratègies?; els indicadors i les fonts de
verificació previstes permeten valorar l’assoliment?.
• Criteri d’eficiència: atenent a tot el que s'ha aconseguit en raó dels recursos humans,
econòmics, materials i temporals invertits al llarg del projecte. Ressaltar que l'eficiència,
des d'aquesta proposta avaluadora, no es mira en termes de cost-benefici, sinó sobretot
en termes de cost-utilitat. Les qüestions d’interès clau són: ha sigut eficient la
transformació dels recursos en els resultats aconseguits?; els costos previstos estan
clarament justificats i són raonables?; es podrien haver assolit els mateixos resultats
amb menor cost?; s’hauria pogut ampliar la cobertura de les intervencions amb els
mateixos recursos?
• Criteri d’impacte (inclou el criteri d'apoderament i de transformació): atendrà els
assoliments esperats i no esperats en el programa sobre la base de 3 estratègies
considerades claus en programes d'incidència política com el present, incorporant
qüestions de l'enfocament d'apoderament (apoderament col·lectiu i dimensió del
“poder per a”) dirigides a la transformació de les causes que generen discriminació i/o
vulneració de drets. Les qüestions d’interès clau són: quins han sigut les aportacions
feministes que han incidit en l'Agenda 2030 a Catalunya, Europa i en espais
multilaterals?; el programa ha contribuït al fet que els DSiR hagin adquirit més pes en
l'Agenda 2030 catalana?; es van generar nous mecanismes o espais concrets per a la
participació ciutadana en la presa de decisions del Govern català?; s'han generat
mecanismes de participació ciutadana per a la presa de decisions o rendició de comptes
que suposi un canvi en les relacions de poder entre els garants d'obligacions i la societat
civil?; com ha promogut el programa l'apoderament col·lectiu i la dimensió de “poder
per a” entre els col·lectius feministes en l'arena polític-pública?; en quina mesura el
programa contribueix a millorar l’apoderament de les titulars de drets?; I en quina
mesura el programa ha contribuït a transformar les causes que perpetuen les
desigualtats de gènere i la vulneració dels DSiR
• Criteri de sostenibilitat: se centra en les capacitats posades en marxa pel programa i les
que romanen una vegada que ha finalitzat. Les qüestions clau són: en quina mesura han
contribuït les intervencions a augmentar les capacitats dels col·lectius protagonistes
(titulars de drets, responsabilitats i obligacions)?; s’han identificat els resultats i
processos que tenen potencial per continuar contribuint a la igualtat de gènere?
D'altra banda, l'informe d'avaluació evidenciarà els aprenentatges extrets amb aquesta iniciativa
i farà recomanacions que serveixin per a ratificar, modificar o enfortir les estratègies
implementades.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
20
2. DESCRIPCIÓ RESUMIDA DEL PROGRAMA AVALUAT
2.1. CONTEXT EN EL QUAL ES DESENVOLUPA EL PROGRAMA
La següent anàlisi del context, recull a més de dades documentals, altres dades i reflexions
extretes de les entrevistes amb informants claus d'aquesta avaluació.
Els Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) : el nucli dur de l’agenda dels drets
Els Drets Sexuals i Reproductius són drets humans reconeguts en diversos tractats i instruments
internacionals i regionals com la CEDAW, el pla d'Acció del Caire o la Plataforma d'Acció de Beijing.
Tot i això, molts Estats no els reconeixen formalment i, en els casos en que sí es reconeguin, no
es dota dels recursos econòmics necessaris per fer possible l’aplicació de les polítiques que fan
possible el seu exercici.
Seguim vivint en societats patriarcals i androcèntriques caracteritzades per les relacions desiguals
entre els gèneres, on les dones ocupen posicions de subordinació en relació als homes. El
fonament del patriarcat és la subordinació sexual de les dones, el no reconeixement de la seva
autonomia sexual i la no capacitat de decisió sobre el seu propi cos. Persisteix la manca de
voluntat política en el reconeixement d'aquests drets adduint tradicions, cultures i religions. La
desigualtat de gènere, com a categoria de discriminació central, unida a altres categories
d'opressió/discriminació identificada des de l'enfocament d’interseccionalitat com: la situació
administrativa irregular de les dones, l'edat, diversitat funcional, opció i identitat sexual, VIH/Sida,
dones que pateixen violència masclista o l'ètnia, per mencionar algunes, fa que, de manera
exponencial, s'incrementi la vulneració d'aquests drets a les dones.
Tant a nivell local com a nivell global, els drets sexuals i reproductius de les dones no estan encara
garantits. L’accés i control de les dones sobre el seu propi cos és un dret que no es garanteix en
cap societat del mon.
Les dones estan discriminades en totes les esferes de la societat i, encara que sembla que s’han
assolit alguns drets, el que s’ha aconseguit és viure en un fals imaginari d’igualtat. La violència
masclista, que és la manifestació més greu de la cultura masclista, és una xacra en totes les
societats del mon.
Els DSiR són essencials per a la garantia real dels drets humans de les dones i són la base del
desenvolupament sostenible de les societats. Són drets molt fràgils que s'enfronten a contínues
amenaces per part de fonamentalismes polítics, religiosos i econòmics. Els instruments
internacionals de drets humans que més àmpliament els reconeixen (Caire i Beijing) no són
jurídicament vinculants. La seva vulneració suposa una de les causes més importants que
obstaculitza l’apoderament de les dones i que manté i reprodueix la discriminació. La manca del
ple exercici dels DSiR fa que les dones no hagin assolit encara la ciutadania plena.
El patriarcat configura les institucions de la societat com la família, l’educació, les religions, el
dret, l’Estat, manté l'estatus inferior de les dones. Les costums i tradicions misògines, els
estereotips sexuals i de gènere mantenen la inferioritat dels rols femenins. L'autonomia física i
sexual de les dones continua sent el fonament del patriarcat i encara que les dones han avançant
en alguns aspectes de la vida pública segueixen estant sotmeses en tot allò que es refereix a la
seva sexualitat i a la autonomia sobre el seu propi cos. Un segon factor de vulneració és el generat
per la legislació, que no incorpora ni perspectiva de gènere ni enfocament d'interseccionalitat.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
21
Davant l’onada que han encapçalat els sectors més ultraconservadors i fonamentalistes a nivell
mundial, veiem com les promeses d’avançar en matèria de drets humans i de drets de les dones
no s’estan fent realitat, degut a que aquesta regressió es dona inclús en les institucions
internacionals i en molts països on la extrema dreta ha arribat als parlaments. Això vol dir també
que molts moviments d’ultradreta i fonamentalistes ocupen espais on s’intenta avançar amb els
drets de les dones i es queden amb recursos provinents de fons internacionals (moviments com
CitizenGo, Hazte Oir,...). A nivell internacional, els drets sexuals i reproductius en les agendes de
desenvolupament, han anant perdent cada vegada més pes. I el mateix està passant en les
agendes nacionals i locals dels diferents països on s'estan duent a terme seriosos programes
d'ajust estructural que reverteixen en la pèrdua de drets bàsics com la salut o l’educació, amb
especial impacte en la vida de les dones. Inclús això ha tingut repercussions a nivell de la U.
Europea, institució que sempre s’ha vist aliada de les dones per ser una gran defensora dels drets
humans i de les dones, però a mesura que ha anat ampliant el seu àmbit geogràfic i a mesura que
els partits d’extrema dreta estan guanyant força , hi ha moltes més resistències i forces d’oposició
vers les dones i aquesta aliança tradicional –molt important no sols per països europeus sinó a
nivell internacional- està perdent força.
L’actual situació de pandèmia mundial, viscuda durant aquesta avaluació i que seguim enfrontant,
està afectant molt més a les dones, i suposa un nou repte en matèria de drets de les dones i dels
DSiR en particular.
L’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible:
El Pacte Mundial de l’Agenda 2030, que recull 17 Objectius pel Desenvolupament Sostenible
(ODS) aprovats al 2015, reflecteix el consens dels països membres de l’ONU sobre quin es el full
de ruta sobre el desenvolupament que tots els països hauríem de seguir fins el 2030. Tot i que no
és un pacte jurídicament vinculant (no té força obligatòria), és una eina normativa que amplia els
8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) , que comprenia l’agenda anterior de
desenvolupament.
L’Agenda 2030 té com elements fundacionals, el Pla d’Acció de El Caire, la Plataforma d’Acció de
Beijing i els tractats internacionals de drets humans de les dones, entre ells la Convenció per a
l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra les Dones (CEDAW) i és la primera
vegada que una agenda de desenvolupament està dirigida a tots els països i no sols als països
considerats en vies de desenvolupament. Amb tot, és una agenda que en matèria de drets de les
dones té molt menys força que les anteriors (Beijing o Cairo).
L’Agenda 2030 ofereix una bona oportunitat al moviment de dones i feminista en el treball per a
la garantia real dels drets sexuals i reproductius. I si bé és veritat que aquesta agenda ha rebut
moltes crítiques dins del feminisme por tractar-se d’una agenda de mínims en relació a agendes
anteriors relatives a drets de les dones (Beijing, Cairo,...) i per ser una agenda que promou el
sector privat, entre altres raons, existeix també una part del feminisme en diferents regions del
món que aposten per fer incidència dins d’aquest marc institucional internacional, que entén que
aquests objectius es poden desenvolupar a partir d’una comprensió de gènere i feminista que
visibilitzi la necessitat de reconèixer i garantir els drets de les dones com a element imprescindible
pel desenvolupament sostenible i , per tant, per oferir un important escenari d’incidència sobre
les polítiques públiques a nivell dels Estats. També es tenen en compte dins d’aquet últim
argumentari que és una agenda poc conflictiva i, per tant, susceptible de ser adoptada pels
governs amb possibilitats d’arribar a pactes interessants.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
22
A nivell europeu, aquest tipus d'agenda es treballava més, com passa a nivell estatal en molts
països, des de l’àmbit de política exterior. La inclusió de l’agenda com a element central de la
política europea no ha estat fàcil. Per al Parlament Europeu es una agenda important, que tracta
de drets universals que s’han de complir, però la situació actual a nivell europeu, amb les pujades
de l’extrema dreta comentades abans, és complexa, i sobre tot afecta a les agendes de DSiR. Per
exemple encara hi ha 6 països europeus amb serioses restriccions en matèria d’avortament i la
nova Estratègia per a la Igualtat de Gènere 2020-2025 (en principi vinculant perquè s’adopta pel
Consell i la Comissió, encara que finalment depèn molt de la voluntat del país), a penes els
esmenta.
Per altra banda, a nivell europeu, sempre s’han reconegut els DSiR a nivell internacional, de la
política externa, però no dins d’Europa. En l’actualitat, després del que hem vist en països com
Espanya (llei Gallardón), Malta, Polònia, Irlanda, etc., les organitzacions feministes veuen cada
vegada més urgent treballar aquest tema a nivell intern d’Europa. No és casual que siguin
diverses les xarxes europees que tenen com principal tema de treball els DSiR, no obstant això
els fons destinats a aquest àmbit continuen estan en programes de cooperació i no a Europa.
La situació de l’Agenda 2030 a Catalunya:
Catalunya compta amb una llarga trajectòria de participació en espais multilaterals de decisió i
seguiment de les agendes globals i, en particular, en les agendes de drets sobre les dones, com
ho demostra el fet que el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), com òrgan col·legiat
de participació i consulta de l'Institut Català de les Dones, estigui reconegut com a organisme
amb estatus consultiu especial en el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC)
amb 20 anys d’experiència, amb representació en les sessions anuals de la Comissió de la Condició
Jurídica i Social de la Dona (CSW en les seves sigles en anglès).
La situació política a Catalunya durant el període d'execució del programa ha estat molt complexa
i, per descomptat, això ha impactat en la presa de decisions sobre l'Agenda 2030.
Des de l’estiu del 2015 el govern de Catalunya anuncia que s’apropia de l’Agenda 2030, però no
va a ser fins Setembre del 2019 que el Pla de l’agenda s’aprova en el Parlament.
Amb la intervenció de l’autonomia de Catalunya a través de l’aplicació del article 155; les diferents
eleccions que han tingut lloc en els últims anys, amb els corresponents canvis de càrrecs; i la
amplitud de la pròpia Agenda 2030 (en el sentit de que afecta a tots els departaments), en un
moment en què aquests ni tan sols coneixien l’agenda, va fer que tot el procés fos lent i complicat.
El Pla s'ha elaborat amb la participació dels 13 departaments de la Generalitat i va comportar la
revisió dels mecanismes d’implementació, la definició d’instruments que s’haurien de posar en
marxa i la modalitat de seguiment i avaluació. Finalment es va aconseguir que fos un Pla compartit
per tots els departaments i que s’incorporessin els objectius dins dels mateixos, amb la finalitat
d’evitar que fos una política apart. Es demana als departaments que els seus compromisos es
concretin en objectius quantitatius per poder-los mesurar. Es va fer també un esforç per incloure
la perspectiva 2030 als pressupostos, però tot apunta a que s’hauran de refer els objectius
després de la crisi actual del covid19.
L’estructura que vetlla per aquesta agenda és el CADS, el Consell Assessor per el
Desenvolupament Sostenible. Quan es va crear aquest mecanisme, penjava de Presidència, però
des del 2016 pertany a Exteriors . L’agenda es coordina des d’aquí però hi ha una estructura
interdepartamental amb una comissió interdepartamental i una altra comissió tècnica presidida
Avaluació Agenda 2030 Feminista
23
pel Conseller d’Exteriors però on participen tots els departaments de la Generalitat i l’Institut
d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), perquè sigui una estructura funcional de govern. I per dur-
ho a terme es van trigar 4 anys. En aquest procés, com es deia a dalt, han passat diverses eleccions
catalanes, que han condicionat al seu torn l'agenda parlamentària i hi ha hagut 4 consellers i
diverses directores generals.
Per tant va començar fent-se amb un pas molt ràpid, però després el procés es va veure parat i
tot es va alentir, al mateix temps que el programa de l'Agenda 2030 Feminista seguia el seu curs.
Per exemple, al 2018 hi va haver una trobada sobre com anaven a desenvolupar-la i sobre com
anaven a fer els espais participatius, però no eren els mateixos partits qui portaven exteriors, o
l’ICD, ... . Tot això va comportar un context polític molt complex.
Durant l'any 2019 tots els departaments es van posar al dia i des del CADS i alguns departaments
es va voler promoure una participació més efectiva de la societat civil a través dels òrgans
existents de participació i consulta, com els consells de dones, de joventut o infància, amb l’idea
de que fessin aportacions.
La intenció és que aquests òrgans consultius han de fer un informe i la Generalitat estigui obligada
a fer el retorn de quines coses s’han incorporat. Encàrrecs, resposta i rendició de comptes per
part del govern.
Per assegurar la inclusió de la perspectiva de gènere, segons fons del govern consultades durant
l’exercici d’avaluació, estan treballant amb l’ICD i volen fer el mateix per a la infància perquè volen
treballar també des de la perspectiva dels infants de forma transversal i per això estan treballant
amb UNICEF i amb el Consell corresponent.
Per descomptat els responsables de l’Agenda 2030 concorden en que aquesta no tindrà sentit
sense la participació de la societat civil, i amb aquest propòsit hi ha hagut un mandat perquè el
CADS dissenyi el document d’Acord Nacional , una declaració política de manifestació de voluntat
de treballar conjuntament per assolir els ODS. Aquest document “obre la porta” a participar en
una coalició d’organitzacions públiques i privades que vulguin treballar per assolir els ODS. Hi ha
dues condicions per entrar en aquesta coalició: signar l’acord nacional i fer-ho aportant
compromisos concrets que mostrin com, qui vulgui participar, contribueix a l’assoliment dels
ODS amb una “motxilla o llista” de compromisos que s’han d’assumir d’aquí al 2030. Han de ser
compromisos calendarizats, relacionats amb tots o amb algun dels ODS, i que passin a estar en
una llista de compromisos públics.
Per aquests compromisos, han comptat amb unes 30 entitats que ja venien treballant en el marc
dels ODS. Al 2019 van fer una reunió de treball amb aquests sectors (les Diputacions, Foment,
Sindicats, Consell Nacional de la Gent Gran, de les Dones, dels Infants,...) i després van escriure
l’Acord. El 21 de febrer del 2020 se signa l’Aliança 2030 i a principis de març “es va veure com
podien treballar la recuperació del país en perspectiva de sostenibilitat i poder forjar nous
projectes per recuperar la situació” (extret d’informant clau). Amb la crisi del covid s’haurà de
refrescar tot. També perquè hi ha un nou conseller.
A partir de aquí, els dos canals “oberts” per la participació i la incidència de les organitzacions
feministes són:
⇒ El CNDC per fer la transversalitat
⇒ Catalunya 2030 (l’Aliança)
Avaluació Agenda 2030 Feminista
24
El seguiment d’aquest pla, en relació a la rendició de comptes que interessa a les organitzacions
de la societat civil que treballen des de un enfocament de drets, s’està fent de la següent forma:
-S’ha agafat una primera bateria que són els indicadors dels ODS de Eurostat
3
. Es va estudiar
com poder aprofitar aquesta llista com a primer punt de partida i a partir d’aquí com poder
treballar amb les diferents institucions catalanes per anar incorporant, en una segona fase,
indicadors o índex que donin una imatge més realista sobre com a Catalunya s’estan assolint els
ODS. Aquesta bateria d’Eurostat és important per comparar també la situació de Catalunya amb
altres territoris europeu.
-Amb l’IDESCAT s’està fent una bateria especifica d’indicadors per cada ODS amb les estadístiques
de la Generalitat.
El procés de revisió anual pretén que aquest Pla es vagi actualitzant d’una forma dinàmica i que
sigui també un procés d’aprenentatge per part de la administració.
Els DSiR a Catalunya:
En aquest apartat no farem una anàlisi sobre l'estat de la qüestió dels DSiR en relació a les
polítiques públiques, estudi que d'altra banda s’ha realitzat en el programa que s'avalua, sinó que
donarem una pinzellada sobre la seva situació, des del punt de vista de l'anàlisi feta durant
l'avaluació, principalment, a partir de les entrevistes realitzades.
En relació a la situació catalana sobre els DSiR, dir que aquesta agenda té creus entre el nivell
estatal i el català ja que algunes competències recauen en el nivell estatal. Entre elles dues claus
per al feminisme: la legislació sobre avortament i el currículum educatiu, i ambdues depenen de
la voluntat i ideologia del govern de torn (recordem la llei Gallardón o la situació d’Espanya en
matèria educativa com un dels pocs països de la UE, fins ara, en que l’educació sexo-afectiva no
és obligatòria).
A nivell de Catalunya, on es va implementar el programa en primer terme, no es garanteix
l’avortament lliure i gratuït a les dones joves de menys de 18 anys. Tampoc es garanteix l’accés a
mètodes anticonceptius moderns de manera gratuïta a tota la població i moltes vegades les
dones no poden escollir el mètode anticonceptiu més adient. La situació econòmica de les dones
encara influeix en l’accés als DSiR. L’educació sexual, eina fonamental per transformar les
relacions de gènere entre els homes i les dones, no és obligatòria al currículum escolar. Els circuits
de violències masclistes no estan adaptats a la població jove i moltes vegades aquets circuits no
s’han treballat des de la perspectiva de gènere. No es recullen dades oficials sobre violències
sexuals. No s’ha desplegat un marc de polítiques públiques que afrontin aquestes violències i molt
menys des d’una perspectiva de gènere. La violència simbòlica i ambiental envolta a tota la
societat reprodueix la posició i condició subordinada de les dones.
Els principals reptes en matèria DSiR a Catalunya que identifiquen les persones entrevistades al
llarg de l’avaluació són els següents:
⇒ Educació sexual integral formal i no formal més enllà dels centres educatius (casals, etc.),
treballar amb les persones joves i nens/nenes és clau per canviar la situació a molts
nivells, per ex. minimitzar els riscos de violència sexual i altres violències masclistes; viure
la sexualitat com part de la salut integral de la persona; o construir una societat més
oberta a la diversitat sexual.
3
En 2017, la Comissió Europea va elaborar el conjunt d'indicadors dels ODS de la UE
Avaluació Agenda 2030 Feminista
25
⇒ La qüestió de l’avortament continua estant en mans dels poders públics, es planteja com
un tema de salut reproductiva i encara no constitueix un dret, contràriament continua
sent un delicte en molts casos.
⇒ Igualtat d’accés als serveis de salut sexual i reproductiva per part de totes les dones,
reconeixent la seva diversitat (interseccionalidad).
⇒ Malgrat l’existència de la llei 5/2008 (llei catalana contra les violències, alineada amb el
marc internacional i pionera per això a l’Estat espanyol, estan tenint lloc alguns debats
sobre violència obstètrica o violència institucional relacionada amb els DSiR que s’han
d’abordar.
⇒ La LGTBI-fòbia i els discursos d’odi en torn als DSiR encara són un comportament molt
habitual i les xarxes socials constitueixen un nou mitjà difícil d’abordar.
⇒ Una major consciència ciutadana sobre les amenaces que existeixin sobre els DSiR i
sensibilitzar perquè hi hagi un major suport social sobre els DSiR i, més particularment
sobre l’avortament, és molt necessari.
2.2. BREU DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA
El context comentat en el punt anterior, on es pot veure no sols que els DSiR estan contínuament
en el punt de mira del sistema patriarcal com el seu pilar bàsic de control del cos i la vida de les
dones, sinó també les creixents amenaces que aquests drets enfronten, justifica que tant
Creación Positiva com l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, totes dues organitzacions amb
àmplia experiència en el camp de la incidència política , hagin triat l'Agenda 2030 com a marc
important des d'on promoure aquests drets , tant a nivell internacional, com a regional i local, en
un intent de demostrar com les agendes globals i les agendes locals es retroalimenten.
El context local de Catalunya, si bé està vivint un moment complex a nivell polític, es considera
favorable per al treball d'incidència sobre aquesta Agenda Global, ja que des del 2015, any en què
es va identificar el present programa, Catalunya va mostrar la seva voluntat política i interès per
integrar aquesta agenda en la seva política pública, a diferència d'altres llocs. Així mateix, com
també s'ha esmentat, compta amb tot un entramat d'institucions i organitzacions de la societat
civil amb una trajectòria important de participació en espais multilaterals on es dissenyen i es fa
seguiment d'aquestes agendes.
Així sorgeix el programa “Drets sexuals i reproductius: enfortir capacitats d'incidència a l’agenda
global 2030 i a l’agenda catalana”, amb l'objectiu general de contribuir a la garantia real dels
drets sexuals i reproductius a nivell local i global.
Per a això es defineixen un conjunt d'activitats dirigides a aconseguir 3 resultats que alimenten el
següent
objectiu específic: “Contribuir a que els DSiR inclosos en l’Agenda 2030 marquin les
polítiques públiques de manera transversal a través del procés d’implementació de l’Agenda
2030”.
Els 3 resultats bé podrien considerar-se cadascun d'ells com una estratègia en si mateixa, ja que
cadascun apunta a una línia d'acció, considerada clau en qualsevol programa d'incidència política.
Aquestes 3 línies estratègiques són complementàries i s'interrelacionen entre si:
Un primer resultat dedicat al monitoratge i seguiment de les polítiques públiques catalanes per
part de titulars i responsables de drets perquè s'incorpori la perspectiva feminista en l'Agenda
2030 oficial. El Resultat es defineix de la següent forma:
Avaluació Agenda 2030 Feminista
26
R1. Titulars de drets i de responsabilitats catalans monitorant i fent seguiment de les polítiques
públiques catalanes i la seva alineació amb als ODS per tal de contribuir a la implementació a
Catalunya d’una Agenda 2030 des d’una perspectiva feminista.
Per a la consecució d'aquest resultat es defineixen activitats dirigides a:
- la creació d'una plataforma d'organitzacions de la societat civil catalana, conformades o
que representen a titulars de drets que els seus DSiR poden o estan sent vulnerats.
Aquests col·lectius han estat identificats des d’un enfocament interseccional i territorial
(dones migrades, dones amb diversitat funcional, col•lectiu LGTBIQ, persones vivint amb
VIH/SIDA, dones víctimes de violències masclistes, dones joves víctimes de violència
sexual, dones menors de 17 anys que no poden accedir a l’avortament lliure, dones grans
etc. );
- l'elaboració d'un informe sobre l'estat de la qüestió dels DSiR a Catalunya, que permeti
saber si les polítiques públiques catalanes són adequades per a la implementació dels
ODS des d'una perspectiva feminista i en les quals es puguin desenvolupar accions
favorables als DSiR; i
- l'elaboració d'un instrument de monitoratge, creat de manera participativa amb el
conjunt d'organitzacions esmentades i per al qual l’informe sobre l’estat de la qüestió va
servir de base.
Tant per a l'elaboració de l'informe com per la de l'instrument de monitoratge se subcontracta a
2 entitats especialitzades en totes dues matèries.
Un segon resultat dirigit a enfortir les capacitats de treball en xarxa d’aquestes organitzacions
identificades anteriorment i la seva capacitat de monitoratge de les polítiques públiques, des
d'una mirada feminista i de drets humans, així com la creació d’aliances i treball en xarxa amb
plataformes llatinoamericanes i europees amb trajectòria de treball important en agendes
internacionals i, en concret, amb l'Agenda 2030. El Resultat es defineix de la següent forma:
R2: Organitzacions feministes catalanes, llatinoamericanes i de la Unió Europea enfortides en la
seva capacitat d’incidència política treballant en xarxa per que l’Agenda 2030 integri una
perspectiva feminista.
Per a aconseguir aquest resultat es preveu:
- la realització de diversos webinars (seminaris en línia) que permetin teixir xarxa i
compartir sabers, experiències i bones pràctiques amb xarxes feministes
llatinoamericanes;
- la creació d'un Seminari/ Jornada de treball sobre l'agenda 2030 i els DSiR en un context
global d'increment dels fonamentalismes, que permeti desenvolupar una anàlisi i
coneixement major entre les organitzacions i altres actors catalans sobre aquesta mena
d'amenaces; i
- l'elaboració de continguts sobre DSiR lligats als diferent ODS per a l'elaboració de fitxes
de ODS feministes que puguin ser utilitzats en diferents espais d'incidència política.
Un tercer resultat encaminat a incidir directament sobre les polítiques catalanes, europees i
multilaterals a través de la participació de les organitzacions responsables i representants del
grup de monitoratge en diferents espais d'interlocució i/o seguiment de polítiques a nivell local
(Parlament Catalunya, ICD, …); europeu (Parlament Europeu) i multilateral (CSW62, HLPF) . En
Avaluació Agenda 2030 Feminista
27
aquest resultat s'inclou també una activitat relativa a la creació d'aliances entre europees,
catalanes i llatinoamericanes.
El Resultat es defineix de la següent forma: R3: S’ha incidit políticament a nivell local, Europeu i
multilateral per tal de contribuir a la garantia real dels drets sexuals i reproductius.
El programa es va preveure inicialment per a una durada de 24 mesos que després, per diferents
raons que es comentaran en l'apartat 2.4 es prolongaria a 3 mesos més.
2.3. PRINCIPALS ACTORS DEL PROGRAMA:
A més a més de les dues organitzacions responsables del programa, Creación Positiva i
l'Associació Drets Sexuals i Reproductius, existeix un conjunt d'actors d'especial rellevància tant
en relació al desenvolupament del programa com en la sostenibilitat futura d'aquest. Tots ells
van ser entrevistats durant el treball de camp
4
. Conèixer el seu paper i la seva idiosincràsia és
important per acabar d'entendre el context i comprendre millor l'anàlisi d'alguns dels criteris de
l'avaluació. Aquests actors són els següents:
Organitzacions responsables del programa (TR):
Creación Positiva (entitat sol·licitant del programa) és una entitat no governamental, d'àmbit
estatal i declarada d’utilitat pública al 2012. Des de la seva creació en el 2001, Creación Positiva
centra la seva activitat en l' àmbit de la salut sexual, treballant en dues línies: la prevenció i
atenció, des de la perspectiva de gènere feminista, a les persones que viuen amb VIH o en risc
d’adquirir-lo i la incidència política en la promoció i defensa del drets humans, fonamentalment,
els drets sexuals i reproductius.
Les àrees definides per l'entitat són: àrea d'atenció, àrea de formació, sensibilització i prevenció
i àrea d’incidència política.
Les titulars de drets de les accions de Creación Positiva són dones i homes diverses, especialment
aquelles que viuen amb VIH que participen dels programes que implementen a Creación Positiva
i les dones diverses en general de la ciutat de Barcelona i persones del col•lectiu LGTBIQ.
Des dels seus inicis, Creación Positiva ha promocionat i fomentat el treball en xarxa des de la
premissa de la importància de la feina comunitària per a la transformació social. Per això, part de
la seva tasca ha estat la participació activa en nombroses plataformes de la societat civil i òrgans
de participació. Actualment són membres del Comitè 1er desembre, la Xarxa de Dones per la
Salut, la COMPI i la Campanya a favor de l'Avortament Lliure i Gratuït o estan a òrgans com el
CNDC, el Consell Nacional de LGTBI de Catalunya, el Consell de Dones de Barcelona, el Consell de
LGTBI de Barcelona i el Women’s Major Group, entre d’altres. Això ha permès l’arrelament al seu
entorn, al mateix temps que s’han configurat com a referents en la incidència política sobre
polítiques públiques, un treball que es va convertir en un dels eixos d’intervenció prioritària i que
ha quedat reflectit en tots i cadascun dels plans estratègics desenvolupats per l’entitat i les
accions sobre DSiR que desenvolupen en diferents espais de decisió política: al Parlament de
Catalunya, en diferents comissions assessores del Govern de la Generalitat, en els governs locals
i el Govern d’Espanya, així com en altre espais de representació política estatals, i internacionals.
4
Veure Annex 2 : Activitats realitzades prèvies i durant el treball de camp; participants; paper que juguen en el projecte; modalitat
de l'activitat i durada
Avaluació Agenda 2030 Feminista
28
L’Associació Drets Sexual i Reproductius
5
(entitat agrupada) és una entitat no governamental
interdisciplinària d'àmbit autonòmic formada per persones interessades en la promoció i defensa
del DSiR. Es va constituir a Barcelona l'any 1987, arran del sorgiment dels Centres de Planificació
Familiar.
Treballa en l’àmbit de la prevenció, atenció i seguiment de polítiques, en temes al voltant dels
DSiR i les dones, desenvolupant programes específics per a l’apoderament de les dones i de
població general; programes per a sensibilitzar i donar a conèixer els DSiR com a Drets Humans;
accions de capacitació de professionals sociosanitàries, de recerca i treball amb l’administració.
Amb una àmplia trajectòria en la incidència política, participant en campanyes de reivindicació
dels DSiR, com la legalització de l’avortament, la universalització dels mètodes contraceptius i de
l’educació sexual i la millora dels serveis d’atenció, l’elaboració de informes ombra i la participació
en xarxes i moviments socials a nivell internacional, estatal, autonòmic i local.
Les titulars de drets de les accions de l’Associació són dones diverses que participen dels
programes que implementen a l’associació i les dones diverses en general de la ciutat de
Barcelona, així com la població jove de Barcelona, amb especial èmfasis amb el col·lectiu LGTBIQ.
Es una de les entitats fundadores de la Federació de Planificació Familiar Estatal i és membre de
la Internacional (IPPF) i de plataformes com la Xarxa de Dones per la Salut, el Comitè Primer de
Desembre, la Campanya a favor de l'Avortament Lliure i Gratuït i el Women’s Major Group. Des
del 2009 l’Associació gestiona la Secretaria tècnica de l'Intergrup Parlamentari Català sobre
Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva.
Al 2008 l’Associació va crear l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, espai web de
referència a Catalunya.
Organitzacions subcontractades per realitzar algun servei (TR):
Almena Cooperativa Feminista (entitat subcontractada). Almena és una cooperativa d'iniciativa
social, sense ànim de lucre, que treballa en projectes d'incidència política. Desenvolupa 3 eixos
de treball: comunicació des de la perspectiva de gènere, estratègies contra les violències ,
cooperació internacional i serveis per a integrar la perspectiva de gènere en projectes.
Al programa va participar com entitat subcontractada per donar suport a la comunicació i difusió
del programa i per dinamitzar el grup de monitoratge.
Grup de Recerca Antígona, drets i societat amb perspectiva de gènere (entitat subcontractada). Es
un centre de recerca adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El programa l’ha subcontractat per fer la recerca sobre l'estat de la qüestió dels DSiR a Catalunya
i per entendre millor l’adequació de les polítiques públiques catalanes als ODS des de una
perspectiva de gènere i feminista. Aquets estudi servirà igualment per nodrir l’instrument de
monitoratge sobre els ODS i els DSR realitzat al programa.
Organitzacions i Xarxes que han format part del Grup de Monitoratge (TR i TD):
Les següents organitzacions i/o plataformes van ser seleccionades per a formar part del grup de
monitoratge, a més a més de les 2 organitzacions responsables del programa. Un dels criteris de
5
L'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) quan es va formular el programa
Avaluació Agenda 2030 Feminista
29
selecció clau utilitzats per a la composició d'aquest grup va ser que representessin a diferents
titulars i/o responsables de drets, per a garantir que les diferents interseccions tinguessin veu en
les accions a realitzar. Altres criteris de selecció han estat: l'afinitat ideològica, la confiança, que
fossin organitzacions de base. Algunes d'aquestes persones estaven en representació de diferents
organitzacions o espais, per exemple, algunes coincideixen en la Xarxa de Dones per la Salut, el
Comitè Primer de Desembre o en el CNDC.
Plataforma LGTBI Cat: Plataforma formada per 14 col·lectius que treballen pels drets de persones
LGTBI+ a Catalunya.
Sida Studi: treballa per a la promoció d'una sexualitat saludable, plaent i lliure de violències
masclistes realitzant diferents accions d'assessoria i formació a diferents nivells i amb diversos
grups de població (infància, joves, professionals de la salut, ...)
Dones amb Empenta: la seva àrea d’acció es la Catalunya Central. Treballen principalment a
l’àmbit de les violències masclistes (incloent els DSiR). Formen part del Consell Nacional de Dones
de Catalunya
Assexora’tgn: Associació Comunitària de Salut Sexual del Camp de Tarragona. És una associació
sense afany de lucre que treballa amb i per la comunitat, duen a terme diferents projectes amb
l’objectiu de promoure la Salut Sexual i els drets de persones LGTBI+.
Mujeres Pa’lante: espai d'acompanyament a dones migrades que brinda informació i suport sobre
diferents temes, entre els quals els DSiR.
Fundació Aroa: treballen pel dret humà a la salut, especialitzada en gent gran, des d'una
perspectiva holística, integral i feminista.
Fundació SURT: entitat d'acció social que treballa per a fer efectius els drets econòmics, socials i
culturals de les dones i per a erradicar les discriminacions per raó de sexe.
CooperAcció: organització feminista de cooperació internacional amb un eix de treball específic
sobre Autonomia dels Cossos i Sexualitats.
Xarxa de Dones per la Salut: xarxa de dones feministes motivades per la salut de les dones i del
conjunt de la població, organitzades en diferents col·lectius i àmbits: d’usuàries, d’ajuda mútua,
de professionals, d’activistes per la salut. La conformen un mínim de 23 entitats.
Consell Nacional de Joventut de Catalunya: plataforma que aplega gairebé cent entitats juvenils
de Catalunya i consells locals de joventut. El CNJC promou els interessos de la gent jove a la
societat i davant els poders públics. És una entitat de base associativa amb personalitat jurídica
pròpia.
Més de 200.000 persones joves catalanes estan associades i participen en les entitats membres
del Consell, ja sigui en associacions educatives (esplais i agrupaments escoltes), sindicals
d’estudiants i persones treballadores, culturals i d’intercanvis, polítiques, socials especialitzades,
o en els consells locals de joventut.
Dona Balafià: associació de dones de Lleida que treballen sobre tot en torn a l’oci i l‘esport
(l’única organització del Grup amb la que no es va fer entrevista)
Algunes d’aquestes organitzacions també hi eren en representació dels següents espais:
El Comitè 1r de Desembre – Plataforma Unitària d’ONG Sida de Catalunya: constituïda l’any 1998
com a plataforma d’ONG que treballen per donar resposta al VIH/SIDA al territori autonòmic de
Avaluació Agenda 2030 Feminista
30
Catalunya, eradicar l’estigma i la discriminació de les persones que viuen amb VIH/SIDA i incidir
en les polítiques autonòmiques i estatals per a promoure els canvis socials, legals i administratius
que contribueixin a millorar les condicions de vida de les persones amb VIH/SIDA i garantir els
DSiR. Tant Creación Positiva com l’Associació Drets Sexuals i Reproductius en són membres.
També ho són altres organitzacions del grup de monitoratge com SIDA Studi. A l’actualitat el
comitè està conformat per 20 entitats.
El Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC): és l'òrgan col·legiat de participació i consulta
de l'Institut Català de les Dones, a qui també li pot fer propostes que integra les representacions
de les entitats que treballen en programes en favor de la igualtat i la promoció de la dona, així
com les diferents entitats de dones del territori català, per a les qüestions vinculades al Pla del
Govern en matèria de polítiques de dones en els àmbits polític, social, cultural, econòmic i
educatiu. Creación Positiva, l’Associació Drets Sexuals i Reproductius i altres organitzacions del
Grup de Monitoratge (F. Surt, F. Aroa, Dones amb Empenta, Xarxa de Dones per la Salut, Sida
Studi, Dona Balàfia) i col·laboradores del programa (Alianza per la Solidaritat, Àmbit Prevenció)
són membres i formen part de diferents grups de treball: violències masclistes, salut i del grup
ODS.
El CNDC està reconegut com a organisme amb estatus consultiu especial del Consell Econòmic i
Social de les Nacions Unides des de fa 20 anys i actualment està format per 427 entitats de la
societat civil, sindicats, govern,... (18 entitats al Grup d’ODS). Per tant és un espai amb molt
potencial pel treball d’incidència política, tant per la seva trajectòria com per la seva capacitat de
influència a l’ICD.
Actualment Montse Pineda, la responsable d’incidència de Creación Positiva , és la vicepresidenta
segona del CNCD i Silvia Aldavert, la coordinadora de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius és
la coordinadora del Grup d’ODS.
Organitzacions i xarxes Internacionals que van participar en el programa (TR)
Red de Educación Popular entre Mujeres de Latinoamérica y el Caribe (REPEM)
Va néixer com a Xarxa de suport al moviment popular de dones el 1981 i posteriorment es va
posicionar com una xarxa. El seu projecte polític és l'educació popular feminista.
REPEM emfatitza en estratègies de formació i producció de coneixements, que donin visibilitat a
l'educació popular entre dones fent que totes les accions de la Xarxa es constitueixin en espais
d'aprenentatge. En l'actualitat és un grup a nivell regional, composat per 106 entitats i localitzat
en 12 països i actua a través de grups nacionals, realitzant accions d'incidència i formació. En
relació als DSiR aposten per una educació sexual inclusiva al llarg de la vida.
Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe, RSMLAC
És una Xarxa que ja compta amb 36 anys d'existència i treballa a 26 països de Llatinoamèrica i el
Carib. Està conformada per 576 organitzacions (registrades en la seva web) i unes 200 persones
a títol individual, altament reconeguda en el continent per part de múltiples actors a nivell
nacional, regional i internacional. Han construït una Agenda Política basada en els drets humans
i els postulats feministes amb les reivindicacions, propostes i desafiaments de les dones en la seva
lluita històrica pel dret a decidir sobre el seu cos i el destí de les seves vides.
La RSMLAC i les seves organitzacions afiliades han desenvolupat informació clau en temes
rellevants sobre salut i drets de les dones, han visibilitzat posicionaments davant l'opinió pública,
han generat debats, han sensibilitzat a la ciutadania i han incidit sobre governs locals, nacionals i
Avaluació Agenda 2030 Feminista
31
instàncies regionals de DDHH per a la implementació de polítiques públiques adequades i el
compliment de compromisos internacionals per part dels governs.
La participació d'aquestes dues xarxes llatinoamericanes en el programa, si bé han estat
subcontractades per a la realització de diversos webinars, va molt més allà d'això, ja que es
realitza tot un treball en aliança que és anterior al programa, i que es consolida amb aquest,
sobretot al voltant dels espais multilaterals i europeus. També s'intercanvien bones pràctiques
en matèria d'incidència política d’ambdues amb el grup de monitoratge.
Women’s Major Group (WMG). El Grup Principal de Dones es va crear a la Cimera de la Terra de
1992 a Rio de Janeiro, Brasil, on els governs van reconèixer la dona com un dels nou grups
importants de la societat per aconseguir el desenvolupament sostenible. El WMG és un
participant oficial en els processos de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible.
Tant Creación Positiva com l’Associació hi participen en el grup d’incidència i campanyes.
La persona que representa al WMG dins del programa, forma part de l'Aliança creada en el
programa amb xarxes Internacionals i representa també al Grup d’ONG de Llatinoamèrica en la
CSW
Alianza por la Solidaritat: ONGD de cooperació internacional que compta amb un eix de treball
sobre drets de les dones. Ha col·laborat en l’elaboració de dos fitxes, i en la participació als espais
internacionals i CNDC.
WIDE+: Xarxa europea d’organitzacions i feministes a títol individual que treballa pels drets de
les dones. Els seus eixos de treball no comprenen específicament els DSiR, però sí que és un tema
d'interès que recolzen sobre tot a nivell nacional, quan és necessari, des de les seves
organitzacions membres. En l'actualitat compte amb 18 organitzacions, de les quals gairebé la
mitat són plataformes paraigües nacionals, que sumen al voltant de 300 organitzacions. Hi ha
també 30 membres a títol individual.
Aquesta xarxa, per al programa Agenda2030 feminista, representa la principal aliança a nivell
europeu.
KIT Royal Tropical Institute: centre independent de recerca i educació per al desenvolupament
sostenible. Assisteix a governs, ONG i corporacions privades, informant sobre bones pràctiques i
mesurant el seu impacte. En l'actualitat, el seu marc de referència són els ODS de les Nacions
Unides en els temes de salut, gènere, desenvolupament econòmic i cooperació intercultural.
Durant l'execució del programa dues treballadores catalanes d'aquest Institut van mostrar interès
a participar de l'Agenda 2030 Feminista i han vist possibilitats de col·laboració futura entre
l'Institut i l'Agenda.
Entitats governamentals d'interès per al treball d'incidència realitzat en el programa (TO):
Institut Català de les Dones (ICD): és l'organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya, adscrit
al Departament de la Presidència, que dissenya, impulsa, coordina i avalua les polítiques per a
l'equitat de gènere que desenvolupa l'Administració de la Generalitat. Presideix el CNDC.
L’Institut té adscrit l’Observatori d’Igualtat de Gènere que és un òrgan assessor del Govern, creat
el 2015, com una de les mesures per garantir el compliment de la Llei i assolir la igualtat efectiva
de dones i homes. L’ICD és l’entitat, junt al CNDC, clau per influenciar els temes de gènere dins
de l’agenda 2030 catalana, sent l’ICD l'entitat a la qual es consulta per a tal fi.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
32
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS): és l'òrgan
d'assessorament estratègic del Govern de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit de la
sostenibilitat, tasca que desenvolupa a través de la consulta i la participació d'experts i de la
societat civil. El CADS està integrat per un president i 15 consellers/es (un dels quals exerceix com
a vicepresident/a) i exerceix les seves funcions en el marc dels principis establerts als instruments
internacionals i de la Unió Europea sobre sostenibilitat. Com s’ha comentat en l’apartat sobre el
context, en l’actualitat el CADS és el principal responsable per impulsar l’Agenda 2030 a
Catalunya, per això es va crear un pla aprovat per tots els departaments que va ser aprovat el
Setembre del 2019. Al maig d’aquest any, el Govern va iniciar un procés participatiu per
elaborar
l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya. Per a fer-ho, es va identificar un grup
d’actors públics i privats que han estat implicats per impulsar els ODS a Catalunya,
L’Acord està obert a tota la ciutadania i tots aquells actors públics i privats que s’hi adhereixin,
amb compromisos concrets per assolir els ODS, es podran integrar a
l’Aliança Catalunya 2030,
creada com una coalició de país on es comparteix informació, recursos i bones pràctiques, així
com impulsar iniciatives conjuntes per assolir els ODS.
La participació en aquesta Aliança serà en endavant una altra de les vies de influencia sobre
l’Agenda.
Parlament de Catalunya: el programa ha fet incidència amb parlamentaries i de forma indirecta
amb
l’Intergrup Parlamentari DSiR de Catalunya, constituït com a tal a l’octubre del 2019, abans
s’anomenava l’Intergrup de Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva (IPDSR). És l’espai
de diàleg per excel·lència entre les/els parlamentaries i la societat civil. La seva tasca no és
vinculant, però sí es consultiva. L’Associació Drets Sexuals i Reproductius forma part del Intergrup,
en representació de la societat civil i porta la secretaria. Encara que el programa no va tenir cap
acció directa em aquest espai, indirectament va poder dialogar amb algunes de les
parlamentaries.
Fòrum Parlamentari Europeu
(EPF en les seves sigles en anglès). L'EPF és una xarxa de
Parlamentaris /es de tota Europa, compromesos amb la protecció de la salut i els drets sexuals i
reproductius de les persones més vulnerables, tant a nivell nacional com a l'estranger. Al
programa un dels seus representants ha cola laborat en el Seminari sobre Fonamentalismes i en
l’acte al Parlament Europeu
Members of the European Parliament (MEPs) for Sexual and Reproductive Rights
: és un grup del
Parlament Europeu en el qual participen membres de grups polítics i Estats membres de la UE.
Treballen pel suport a la salut i als drets sexuals i reproductius (SDSR) com a base per al
desenvolupament social i humà sostenible i per a aconseguir la igualtat de gènere com a part
integral dels drets humans. Les seves funcions principals són promoure el diàleg entre els/les
parlamentaries sobre aquest tema, assessorar els Estats sobre les polítiques concernents i
monitorar i promoure recursos pressupostaris per a programes sobre SDSR en els programes de
cooperació.
Tenen un paper únic per a garantir que la UE, com el major donant del món, millori el seu
compromís amb els ODS en general i amb la SDSR, el VIH / SIDA i la igualtat de gènere en
particular, tant externa com internament.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
33
2.4. ALGUNES MODIFICACIONS REALITZADES DURANT LA FASE D'EXECUCIÓ:
El tipus de modificacions realitzades durant el programa no han estat molt significatives, sobretot
tenint en compte que es tractava d'un programa pluriennal d'incidència política, on els factors
externs relatius al context podrien haver tingut una major repercussió en les activitats
programades.
Tres han estat els tipus de modificacions: una relativa al període d'execució i les altres relatives a
canvis menors en el pressupost.
La modificació relativa al període d'execució ha estat la següent: el programa es preveia realitzar
en un període inicial de 24 mesos, compresos entre el 01/12/2017 al 30/11/2019, però finalment
va finalitzar el 29/02/2020, per tant, va tenir una durada de 2 anys i 3 mesos. Aquest retard es va
produir principalment per a cobrir tasques de finalització d'alguns materials realitzats en el
programa, principalment en relació a la seva edició, maquetació o traducció, que no van poder
ser acabats dins del període inicialment previst. A més, cal ressaltar que els materials van poder
ser degudament utilitzats en temps per al fi requerit, ja que es podia disposar d'ells en format
electrònic i per tant es va deure més a una qüestió de forma que d'ús, excepte per al cas d'algunes
de les fitxes dels ODS que es van fer de manera participativa i es va trigar més temps a consensuar
els continguts. Les modificacions relatives al pressupost en el primer any d'execució han estat
canvis menors relatius a:
- D'una banda, una esmena d'error de forma en el pressupost presentat inicialment,
relacionat amb els costos indirectes en algunes caselles aportats per les organitzacions.
- D'altra banda, petites variacions en la partides: A1.1 Remuneració de personal assalariat
a Catalunya i en la partida A1.2 Despeses corrents de béns i serveis
Finalment, un tercer tipus de modificació relatiu a un canvi en una activitat d'incidència. Es tracta
d'un canvi d'acció en un dels espais multilaterals d'incidència, passant la participació prevista en
el 2018 a la CPD per la participació en el High Level Political Fòrum (HLPF) de Nacions Unides.
Aquest canvi està degudament justificat ja que en aquest any va tenir lloc la Revisió Nacional
Voluntària de la implementació de l'Agenda 2030 per part de l'Estat espanyol , cosa que es
desconeixia quan es va formular el programa. Per tant, es va valorar com una oportunitat
important per a fer incidència política
Cap d'aquestes modificacions va ser substancial i totes elles van ser degudament informades i/o
sol·licitades a la ACCD (en Annex 4
6
es recull llistat de la documentació revisada relativa a les
modificacions realitzades i degudament informades).
3. METODOLOGIA I ETAPES DE L'AVALUACIÓ
3.1. ENFOCAMENT METODOLÒGIC:
La metodologia seguida per realitzar l'avaluació es basa en una combinació de diferents mètodes,
utilitzats en el camp social i del desenvolupament, que ajuden a una millor anàlisi de la intervenció
quan es combinen que si només utilitzem un únic mètode. D'una banda, es tenen en compte els
resultats aconseguits, a través del mesurament dels indicadors dissenyats per a tal fi, sota els
6
Annex 4: Fonts de verificació de l’assoliment dels indicadors i resultats i altra documentació administrativa consultada
Avaluació Agenda 2030 Feminista
34
criteris d'anàlisis que indica el CAD i que recomana l’ACCD, com a agència finançadora,
incorporant una perspectiva feminista en cadascun d'ells i, d'altra banda, posa la mirada en
l'extracció d'aprenentatges que permeti definir recomanacions per a futures accions similars
d'incidència política en marcs multinivell, ja que les dues organitzacions responsables del
programa centren bona part de les seves agendes en aquesta línia de treball.
L'avaluació respon així, d'una banda, a la rendició de comptes i, per una altra, a la construcció de
capacitats i no a un enfocament fiscalitzador del que s'ha fet.
Com que es tracta d'un programa d'incidència política per a l'exigibilitat de DSiR s'ha vist pertinent
fer aquesta anàlisi utilitzant l'enfocament de gènere i basat en drets humans (EGiBDH), des d'una
perspectiva feminista, principalment en termes de responsabilitats dels diferents actors que
intervenen. D'aquesta manera, s'ha considerat com a informants claus al conjunt d'instàncies o
persones que representen, d'una o d'altra forma,
els titulars d'obligacions als quals s'ha dirigit el
programa; a organitzacions i/o plataformes de la societat civil que actuen com a
titulars de
responsabilitats i a persones –que fins i tot formant part dels col·lectius organitzats que van
participar en el programa, i que per tant podrien considerar-se titulars de responsabilitats, han
respost com a
titulars de drets per considerar-se part de les seves bases, no com a part de l'equip
tècnic o de l'òrgan de govern i per considerar en molts dels casos que elles no podien representar
a ninguna més, pràctica habitual dins del feminisme. En l'apartat d'Anàlisi dels Resultats, s’explica
amb deteniment aquesta qüestió.
S’han considerat també elements de la
teoria del canvi
, especialment a l'hora d'analitzar factors
del context i hipòtesis que s'han de tenir em compte quan definim Resultats i la tècnica de “
anàlisi
d'esdeveniments crítics
” que permet identificar els esdeveniments més significatius que s'han
produït al llarg del temps, positius o negatius, respecte als resultats identificats. És una forma
alternativa de mesurar la consecució de resultats i objectius, quan els indicadors predeterminats
no són fàcilment mesurables, especialment quan no es parteix d'una línia de base.
S’ha intentat, seguint la voluntat expressada als TdR per part de les organitzacions responsables,
visibilizar el procés que hi ha darrere dels canvis i els agents que els generen, així com identificar
els retrocessos, les resistències i el manteniment d’assoliments anteriors ja que quan treballem
pels drets sexuals i reproductius aquests elements són claus.
En relació al mesurament de l'impacte: no s’ha seguit la fórmula clàssica de mesurament de
l'objectiu específic o impacte a mig/llarg termini, sinó que s’han recollit els assoliments esperats
i no esperats, tal com es promou amb l'ús de mètodes alternatius de mesurament utilitzats també
en la Teoria del Canvi, com és el
mapeig d'assoliments
i fent servir els mètodes utilitzats
d’avaluació propis de
programes incidència política.
Tot el procés avaluador s'ha fet des d'una perspectiva feminista interseccional, que a nivell
metodològic implica que les entrevistes aprofundeixen i fan èmfasi en recollir les diferents visions
sobre diferents aspectes que formen part del programa o influeixen en aquest, així com en
l'anàlisi de punts forts, aspectes a millorar i extracció d'aprenentatges i reptes. D'aquesta manera,
es propicia la participació també en la fase d'avaluació, així com la construcció col·lectiva de
l'anàlisi del programa que després es recull en aquest informe. Per tant, des de l'anàlisi del context
a l'anàlisi de tots i cadascun dels criteris que s'analitzen o a la recollida de recomanacions,
s'intenta construir des de les aportacions que fan les TD, TR i TO.
A més a més del conegut estudi de documentació administrativa del programa i de les fonts de
verificació primàries i secundàries consultades, tot l’anterior es tradueix en una sèrie d'eines de
Avaluació Agenda 2030 Feminista
35
recollida d'informació i anàlisi, que consisteix en entrevistes individuals i col·lectives a partir d'una
guia semiestructurada, grups focals de discussió, observació indirecta i no participant i converses
informals realitzades al llarg del treball de camp. Amb l'equip del programa es van fer dos grups
focals, un a l'inici del treball de camp i un altre una vegada finalitzat, i poder d'aquesta manera
fer una devolució sobre algunes de les principals qüestions recollides durant el procés, i en
particular, debatre sobre el que es van considerar aspectes a millorar, aspectes a potenciar (punts
forts) i aprenentatges.
Això s’ha fet de manera que ha resultat en un anàlisi participatiu del procés, en la identificació
d'aprenentatges de manera col·lectiva i l'elaboració de recomanacions i reptes adaptats a l'actual
context, fent de l'avaluació no una acció final del programa, sinó una cosa viva que pot servir de
base per a futures accions. (En el Annex 3 es poden veure alguns exemplars de models
d’entrevista o debat utilitzats pels grups focals)
3.2. ETAPES DE L'AVALUACIÓ
L'avaluació s'ha dut a terme en 3 etapes, realitzades entre el 15 d'abril i el 30 juny del 2020:
Etapa de Planificació i Preparació de l’avaluació: aquesta etapa composada per les
següents fases:
Fase preliminar: fase en la qual es va validar el pla de treball amb la organització contractant, es
va sol·licitar la documentació pertinent i es van identificar els informants claus
Fase preparatòria: aquesta etapa va comprendre les següents activitats:
• Revisió documental del material generat durant l'execució del programa:
⇒ documents de gestió del programa (proposta aprovada, informes de seguiment,
informe final, documentació administrativa relativa a la sol·licitud de modificacions);
⇒ materials produïts durant l'execució (fonts de verificació);
⇒ altre material no recollit en les fonts de verificació indicades al programa
(audiovisuals internes, sessions gravades,...)
• Bases reguladores de la convocatòria
• Identificació i selecció final de persones i instàncies a entrevistar.
• Elaboració de les guies per a les entrevistes individuals i col·lectives.
• Definició de grups focals i preparació de les guies de discussió.
• Organització del treball de camp: convocatòria de les persones a entrevistar i de les
participants en els grups focals de discussió.
Realització de l’estudi d’avaluació i preparació de l’informe preliminar:
Treball de camp: aquesta fase es va realitzar entre el 20 d’abril i el 3 de juny del 2020 i va
comportar la realització de 22 activitats entre: reunions preparatòries, entrevistes individuals i
col·lectives a titulars de drets i responsabilitats, grups focals de discussió, converses informals
amb persones de l'equip del programa, entrevistes a titulars d'obligacions implicades en l'Agenda
2030 a Catalunya; realització d'un grup focal final participatiu amb l'equip del programa. En
l'Annex 2 es recull una taula amb els detalls de les accions realitzades durant el treball de camp,
persones o entitats participants, paper que juguen en el programa, modalitat de l'activitat
avaluativa realitzada i durada d'aquestes. En aquesta mateixa taula es recull també el detall de
Avaluació Agenda 2030 Feminista
36
les entrevistes prèvies i preparatòries al treball de camp amb personal de Creación Positiva, com
a entitat que contracta l'avaluació.
Dir que per a la realització del treball de camp es va comptar en tot moment amb el suport de les
responsables del programa per part de Creación Positiva i la total disponibilitat i suport de la
tècnica de programa, que és molt d'agrair perquè ha comportat un treball organitzatiu important
que els ha ocupat molts temps. No sols es valora la disponibilitat sinó també l'obertura per a
l'anàlisi i la facilitació de documentació o resolució de qualsevol dubte durant tot el procés.
Anàlisi de tota la informació i gestió de l'aprenentatge: en aquesta fase s'analitza tota la informació
obtinguda en el treball de camp i se sintetitza la més rellevant, contrastant-la amb la informació
obtinguda en la revisió de documentació i fonts de verificació i analitzant les diferents dades.
S'usen tècniques de triangulació de la informació i es revisa alguna bibliografia d’interès per a
completar l'anàlisi de certa informació i/o contrastar aspectes metodològics (veure en Annex 5 la
bibliografia consultada).
Preparació de l’informe preliminar: s'elabora un primer informe esborrany que es lliura a
l'organització contractant per a la seva revisió.
Elaboració de l’informe Final d’Avaluació amb les recomanacions i conclusions pertinents
Revisió conjunta de l'informe preliminar: aquesta activitat es fa a través d'intercanvi de mails i
d'una reunió a través de plataforma digital.
Etapa de preparació de l'informe final: l'informe final constarà dels enumerats assenyalats en els
TdR.
Difusió dels resultats d'avaluació: les organitzacions responsables s'encarregaran del procés de
difusió de l'informe d'avaluació (a través de les seves webs) i d’acord amb el que s’ha establert
amb l’ACCD.
3.3. CONDICIONANTS I LÍMITS DE L'EXERCICI AVALUADOR
L'exercici d'avaluació ha transcorregut sense obstacles rellevants en quant al nivell de participació
de les persones informants claus. És més, s'ha valorat molt positivament la disponibilitat del total
de persones seleccionades per a la realització d'entrevistes.
El principal limitant ha estat la pròpia circumstància en la qual es va dur a terme l'avaluació, ja
que tot el procés va coincidir amb l'estat d'emergència de la pandèmia covid19, fet que va obligar
a que tot l'exercici avaluador es fes de manera virtual. Això efectivament ha condicionat la
modalitat d'algunes accions, com alguns canvis en el format d'entrevistes, i, especialment la
modalitat de grups focals de debat. No obstant això, des de l'inici es van buscar les alternatives
més convenients: per exemple, la realització d'un nombre major d'entrevistes individuals i/o
col·lectives en lloc de grups focals de debat, i fins i tot es va poder fer algun grup focal, encara
que amb una facilitació diferent al que se sol fer presencialment. Per descomptat, el procés no
ha estat tan agradable com ho hagués estat de manera presencial i no ha estat mancada d'un
major impacte en la gestió del cansament per la falta de costum de gestionar la comunicació a
distància.
Tot i així, la informació recollida ha estat més que suficient per a fer l'anàlisi de resultats, el procés
ha estat molt enriquidor i no s'ha vist en absolut compromès el conjunt de l'estudi ni l'elaboració
de les recomanacions necessàries.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
37
4. ANÀLISI I VALORACIÓ DE LA INFORMACIÓ OBTINGUDA: RESULTATS DE L'AVALUACIÓ
4.1. CRITERI DE PERTINENÇA I RELLEVÀNCIA
Pertinença en relació al context global i local i a les necessitats i demandes de Titulars de
Drets, Titulars de Responsabilitats i Titulars d’Obligacions:
Tal com es va explicar, tant a nivell local com a nivell global, els DSiR de les dones i d’altres
col·lectius estan molt lluny d’estar garantits. Són drets molt fràgils que s'enfronten a contínues
amenaces per part de fonamentalismes polítics, religiosos i econòmics. Els instruments
internacionals de drets humans que més àmpliament els reconeixen (Caire i Beijing) no són
jurídicament vinculants. A nivell internacional, els drets sexuals i reproductius en les agendes de
desenvolupament, han anant perdent cada vegada més pes, com es pot veure en la pròpia
Agenda 2030 oficial.
Les aliances politico-religioses i les aliances públic-privades (a nivell de serveis públics, polítiques
comercials transnacionals, cadenes transnacionals de cures, per posar alguns exemples) suposen
grans amenaces perquè les dones vegin els seus drets sexuals i reproductius garantits.
Els fonamentalismes religiosos, la pujada d’influència de les esglésies que s’assenten als barris, a
les comunitats, omplint un buit important que la població afronta dins d’aquest sistema basat en
el consum i en els aspectes materials, són factors molt importants que influeixin en gran manera
en la agenda dels DSiR, també des d’un punt de vista social, en el sentit de generació d’opinió
publica influïda per aquestes forces desfavorables. El control sobre els cossos de les dones està
en el punt de mira de tots aquests poders que mouen el món actualment.
Per la seva part, els col·lectius de població LGTBIQ es veuen privats de viure lliurement la seva
sexualitat o la seva identitat. I no sols es tracta de les titulars de drets, sinó de les pròpies
defensores de DSiR, les vides i la labor de les quals estan amenaçades en molts llocs del món, i
es veuen obligades a treballar de forma anònima. D'altra banda, les defensores de DSiR són les
que tenen més problemes per a accedir a fons, unir-se a xarxes internacionals i aconseguir
visibilitat. És per això que és pertinent i molt rellevant, tant la creació de mecanismes i el reforç
de capacitats d’incidència política entre les titulars de drets i titulars de responsabilitats (per el
cas d’aquest programa, els col·lectius de la societat civil que els defensen), com també ho és la
unió d’esforços a nivell local entre organitzacions i xarxes feministes i col·lectius LGTBIQ i la
creació de xarxes regionals i internacionals, com s’ha fet en l’Agenda2030 Feminista.
A América Llatina per exemple, no importa que els governs siguin d’esquerres o de dretes, els
drets sexuals i reproductius de les dones estan sempre en el punt de mira de les agendes
polítiques. En aquesta regió existeixen diversos països amb les legislacions més restrictives del
món en matèria d’avortament.
A nivell europeu, existeix igualment un retrocés important en l’agenda dels drets. La regió del
món que fins ara abanderava les polítiques d'igualtat, en l'actualitat està perdent el seu senyal
d'identitat en el marc dels drets humans, a mesura que els partits d’extrema dreta han arribat als
parlaments de diversos països o a mesura que s’han unit països amb governs mes conservadors i
on la influència de les religions és major (Polònia, Bielorússia, Malta, Irlanda...). Proba d’això és la
manca d’abordatge sobre DSiR en la nova Estratègia Europea per la Igualtat de Gènere 2020-
2025.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
38
En l'Estat espanyol vam veure com un canvi de govern pot fer perillar els drets sexuals aconseguits
anteriorment sinó és gràcies a la gran labor del moviment feminista que es mobilitza i duu a terme
accions importants d'incidència política i social fins que aconsegueix que no es perdi el que es va
assolir abans.
A nivell de Catalunya, com vam veure també en l’apartat dedicat al context, no es garanteix
l’avortament lliure i gratuït a les dones joves de menys de 18 anys; tampoc es garanteix l’accés a
mètodes anticonceptius moderns de manera gratuïta a tota la població i moltes vegades les
dones no poden escollir el mètode anticonceptiu més adient; l’educació sexual, eina fonamental
per transformar les relacions de gènere entre els homes i les dones, no és obligatòria al
currículum escolar; els circuits de violències masclistes no estan adaptats a la població jove i
moltes vegades aquets circuits no s’han treballat des de la perspectiva de gènere; no es recullen
dades oficials sobre violències sexuals; no s’ha desplegat un marc de polítiques públiques que
afrontin aquestes violències i molt menys des d’una perspectiva de gènere; la violència simbòlica
i ambiental envolta a tota la societat reproduint la posició i condició subordinada de les dones
envers els homes.
Al llarg de la història de la lluita pels drets de les dones, una estratègia d'incidència política que
ha funcionat bé, ha estat la creació d'aliances amb feministes que estan dins de les institucions
públiques o els partits polítics. És més, sempre sol ser la via més segura, ja que de no ser així a
molt pocs representants d'aquestes institucions els interessen els temes d'igualtat, i, molt menys
els relacionats amb els drets sexuals i reproductius. A més, sol ser una col·laboració en què totes
guanyen, ja que unes es necessiten a les altres.
Per altra banda, en el context actual no sols és important defensar els drets de les dones per les
feministes que estan dins d'aquestes institucions o partits, sinó que hauria de ser-ho per a tots
aquells partits que defensen estats democràtics, això perquè ja és sabut ( i el programa ho ha
mostrat), que igual que els fonamentalismes religiosos i els extremismes culturals, ètnics o polítics
es retroalimenten, una de les formes més importants de combatre'ls és donant suport a l'agenda
dels drets de les dones i a les seves defensores i donar-les espai i lloc al més alt nivell de les
polítiques.
Al llarg de les entrevistes realitzades amb representants de partits polítics o d'instàncies
governamentals s'ha corroborat que l'estratègia usada en aquest programa i les accions
realitzades han estat molt pertinents i rellevants també per aquestes titulars d'obligacions. I ha
passat el mateix amb representants de l'administració que estan al capdavant de l'Agenda 2030.
També ha estat rellevant per a les titulars d'obligacions de Catalunya, la visibilitat que els
col·lectius que van representar a l’ l'Agenda 2030 Feminista en espais multilaterals han donat a
Catalunya, en un moment en què Catalunya està vivint un context rellevant en la seva història,
on és important la seva posició en l'esfera internacional i en el marc d'espais multilaterals on es
remenen les agendes de drets.
Per tant, aquest programa no respon només a les necessitats i prioritats de les TD i TR, sinó que
també és pertinent i rellevant per a les TO amigables als drets de les dones i persones LGTBIQ i al
context soci polític actual.
La pertinença d’utilitzar l’agenda 2030 com marc sobre el qual fer incidència sobre els DSiR:
Avaluació Agenda 2030 Feminista
39
Com hem vist igualment en el apartat sobre el context, Catalunya compta amb una llarga
trajectòria de participació en espais multilaterals de decisió i seguiment de les agendes globals i
ha incorporat l’agenda 2030 dins la política pública, el que en principi suposa un context favorable
per a desenvolupar estratègies d'incidència política com les que planteja el present programa. Si
bé és cert que oficialment la posada en marxa d'aquesta agenda ha tingut un retard considerable,
a causa del context polític i això ha pogut dificultar el procés d'execució del programa, i fins i tot
afectar l'efectivitat d'alguna de les seves accions com es veurà en següents apartats, també és
veritat que el fet que sigui una aposta no sols del govern de torn sinó una agenda consensuada
per totes les forces polítiques, comporta un escenari amigable i viable per a la posada en marxa
del programa i per la seva possible continuïtat.
Però què significa l'ús de l'Agenda 2030 a l'hora de treballar els DSiR des d'un enfocament
feminista? Una de les preguntes que s'ha fet en totes les entrevistes, ha estat sobre la pertinença
d'utilitzar aquest marc com el més adequat per a l'exigibilitat dels DSiR, una vegada que sabem
que l'Agenda 2030 deixa molt a desitjar en matèria de gènere i drets de les dones (i més encara
sobre DSiR) i que ha rebut diverses crítiques sobre el paper que el sector privat juga en la posada
en marxa d'accions per a aconseguir els ODS. Per tant, una agenda amb crítiques importants dins
del feminisme.
També és cert que les posicions “agenda sí, agenda no” solen coincidir, d'alguna forma, amb
posicionaments feministes favorables a la transversalització de la perspectiva de gènere en les
polítiques públiques i amb aquells que s'inclinen més per posar l'energia fora del marc de la
política institucional. Per això, com que es tractar d'una avaluació amb enfocament feminista molt
centrada en l'extracció d'aprenentatges i en la construcció de visió col·lectiva, s'ha vist rellevant
incloure aquesta qüestió dins de l'anàlisi del criteri de pertinença.
Doncs bé, sorprèn que les respostes, fins i tot d'aquelles feministes, que més enllà de participar
en l'avaluació en representació de les seves organitzacions (és a dir com TR), han respost des
d'una posició feminista més autònoma (que portat al llenguatge de l'enfocament de drets podem
anomenar TD), ha estat prou reveladora i es pot concloure que ha estat un gran encert treballar
utilitzant aquest marc, no sols pel que ha suposat de creació de capacitats per a la incidència
política o per a aprendre a vincular les agendes globals amb les agendes locals, sinó també pel
que suposa la pròpia Agenda 2030 com a finestra d'oportunitat per a construir aliances
multinivell, en un context com l'actual, en el qual és imperiós teixir xarxes i estratègies articulades
que es retroalimenten i arribin a tenir una major capacitat d'influència en les agendes polítiques,
i/o a guanyar opinió pública a favor i a augmentar la capacitat d'atreure recursos, tal vegada
aquestes dues últimes són parts no treballades en aquest programa, però són igualment
importants, si tenim en compte que els grups fonamentalistes cada vegada guanyen més terreny
en aquests dos camps.
Es recullen a continuació alguns dels punts forts extrets de l'anàlisi de les respostes que han
sorgit en les entrevistes pel que fa a la pertinença i rellevància d'aquesta agenda com a porta
d'entrada o marc sobre el qual treballar per la defensa i exigibilitat dels DSiR:
• La gran majoria d'informants consideren que ha estat una decisió molt intel·ligent usar
l’agenda 2030 feminista perquè encara que es basa en compromisos voluntaris, és més
soft que altres agendes anteriors més dures i, per tant, en aquets moment facilita més el
mainstream i es més fàcil d’assumir com pròpia per part de tothom. De fet ja són moltes
les administracions que l’estan utilitzant. És una agenda que ho ha impregnat tot (no com
les anteriors).
Avaluació Agenda 2030 Feminista
40
• Informants d’altres països europeus, fins i tot, creuen que ja no és possible fer incidència
política en molts espais sense treballar amb el marc dels ODS.
• Com que es tractar d'una agenda nova (quan el programa va iniciar portava dos anys en
vigor i encara quedava molt de camí per davant), apropiada pels governs (i pel govern
català en particular) ofereix un marc polític de treball a mig- llarg termini, més enllà de
les agendes polítiques de cada govern, de caire més “curt termini”, i permet treballar
independentment de qui estigui en el poder, per ser una agenda molt legitimada. Permet
també marcar un full de ruta, a nivell d'estratègia d'incidència, sobre la qual actuar fins
al 2030, podent usar diferents fons per a aconseguir-ho. El programa que s'ha avaluat,
tal com es comentarà més tard, marca les bases perfectes per a fer-ho.
• El fet que hi hagi apropiació a nivell mundial i per part dels governs facilita molt la
interlocució amb diferents actors, la creació d'aliances tant a nivell horitzontal com
vertical i a diferents nivells: local, regional i internacional. Igualment, és un marc que dóna
més legitimitat a l'hora de fer incidència política. D'altra banda, si aquesta serà l'agenda
que marqui moltes de les polítiques sobre sostenibilitat, pobresa, etc. fins al 2030 o més,
és imprescindible que hi hagi feministes que la vigilin, la qüestionin i la influenciïn perquè
realment no tingui lloc una reculada sobre els drets de les dones, i en particular sobre els
DSiR en l'agenda pública, en cas contrari es corre el risc d'anar a mínims.
• Les organitzacions que treballen el tema DSiR reben més hostilitat, més escrutini que
altres organitzacions i el fet de treballar conjuntament dona benestar emocional i força.
Per altra banda tenir una agenda internacional que recolzi a les organitzacions de la
societat civil és molt important.
• Sortir d'una mirada eurocentrista i aprendre a accionar amb xarxes d'altres llocs del món
és molt enriquidor. Abans, aquest tipus d'agendes es desenvolupaven més en els països
empobrits del Sud Global, però l'Agenda 2030 obre la possibilitat d'enfortir accions a la
societat civil europea a nivell global, fet que és cada cop més necessari, tal com s'ha
mostrat abans.
• El fet d'impulsar una Agenda 2030 feminista en espais multilaterals i internacionals, on
ha tingut molt bon acolliment, com després veurem, permet no sols obrir portes per a
tenir capacitat real d'incidència en aquestes agendes (aprofitant la pujada de legitimitat
que ara té el feminisme), sinó també visibilitzar l'experiència de Catalunya i les bones
pràctiques en matèria de DSiR en aquests espais, la qual cosa pot ser molt estratègica
políticament parlant, també per el govern català.
“Tant el fet d'adequar els ODS a una perspectiva feminista, com el fet de treballar utilitzant
l'agenda contra els fonamentalismes és un bon marc per obrir ponts, generar cèl·lules d’acció en
altres fronts, pol·linitzar altres espais”. Titular Responsabilitats
• Una altra cosa que s'ha assenyalat com molt estratègic i pertinent per les informants
claus ha estat el fet d’incloure els DSiR en tots els ODS com a forma per mostrar la
indivisibilitat dels mateixos i la superposició de les diferents opressions.
• Algunes informants claus de l'espai europeu han dit que el treball que s'ha fet en el
programa sobre els ODS feministes i els indicadors pot ser molt rellevant per a alguns
països que compten amb partits en el poder amb agendes feministes i necessiten
instruments que encara no estan en marxa (Canadà, Suècia, etc.) tots ells estan utilitzant
Avaluació Agenda 2030 Feminista
41
l'Agenda 2030 i els podria interessar molt aquesta experiència. Per tant, és una agenda
amb potencial no sols de “nodrir cap a dins”, sinó també de “nodrir cap a fora”.
• En un món global, en què les decisions que es prenen a nivell internacional o regional
tenen gran influència en el nivell local, conèixer noves eines, espais, discursos i
mecanismes d'incidència, és clau per a l'enfortiment de capacitats de les organitzacions
catalanes que treballen en incidència política. I aquest marc de l’Agenda 2030 el facilita
Tot això demostra com, tant els temes tractats en el programa, com l'estratègia i accions
plantejades per a l'exigibilitat dels DSiR utilitzant el marc d'una agenda global que permet crear
aliances i treball en xarxa a nivell local, regional i internacional és del tot pertinent. Una altra cosa
diferents és el disseny i efectivitat de l'estratègia executada, aspectes que es tractaran quan
parlem dels criteris de coherència i d'efectivitat.
4.2. CRITERI DE COHERÈNCIA
En l'anàlisi d'aquest criteri es dóna resposta, d'una banda, a la coherència que aquest tipus de
programa té amb la raó de ser de les organitzacions responsables del mateix i amb el Pla Director
de l’ACCD; d'altra banda, s'analitzarà la lògica interna del programa quant a la formulació dels
seus objectius, resultats, activitats i indicadors.
Coherència del programa amb la raó de ser de les organitzacions responsables:
Tant Creación Positiva com l'Associació Drets Sexual i Reproductius, tenen en les seves agendes
com a element principal el treball pels DSiR, cadascuna des de la seva raó de ser. Les dues tenen
una línia d’acció recollida en les seves estratègies organitzatives sobre incidència política, que es
reflecteix també en les seves estructures (ambdues compten amb responsables d'incidència
política) i així mateix compten amb una llarga trajectòria sobre treball en xarxa en aquest mateix
camp dels DSiR i tenen experiència de treball sobre agendes internacionals, i han integrat
diferents espais i accions en aquesta matèria (informe ombra de CEDAW, participació de totes
dues en el WMG, ... ).
Baixant més a nivell del propi disseny del programa, aquestes organitzacions compten també amb
reconeixement i han mostrat el seu saber fer en accions formatives d'incidència política o
possibilitant espais de reflexió crítica, autoconsciència i creació d’estratègies i eines que
possibiliten la presa de decisions sobre la salut sexual i l’apropiació individual i col•lectiva de
processos de transformació social en torn als DSiR.
A més a més, el programa ha tingut un precedent sobre l'Agenda 2030 amb dos projectes
anteriors, finançats per l’ACCD i l’Ajuntament de Barcelona, que d'alguna manera ha creat les
bases per al disseny de l'estratègia seguida en el programa que ara s'avalua. Una altra cosa
rellevant a destacar és la capacitat que totes dues organitzacions tenen de mobilització d'altres
organitzacions i el reconeixement per part de les institucions com “cocreadores, per excel·lència,
de polítiques públiques” (segons resposta d’una Titular d’Obligacions). Per tant, no hi ha dubte
que el programa encaixa perfectament amb la raó de ser i visió de les organitzacions
responsables del programa.
No obstant això, a nivell de l'avaluació sí que es planteja, una qüestió relativa a la capacitat real
de totes dues organitzacions per a assumir l'enorme abast que ha anat adquirint el programa al
llarg dels seus 2 anys i 3 mesos d'execució. Això es comentarà amb més detall quan es parli del
Avaluació Agenda 2030 Feminista
42
criteri d'eficàcia, però s'apunta aquí també com a invitació de que ambdues organitzacions es
qüestionin la coherència entre l'enfocament de cures que utilitzen en les relacions amb altres
organitzacions, que ha estat una de les coses importants que els col·lectius implicats en el
programa han valorat molt positivament, i el tracte intern cap a les persones implicades en el
programa, amb jornades exhaustives de treball , que si be és veritat que elles mateixes ho
decideixen, moltes vegades el ritme de l’activisme sense mesura pot fer-nos oblidar l’autocura.
Es recolliran recomanacions sobre els temps de dedicació a l’acció política i a les cures, sempre
que els recursos personals i/o materials no siguin adequats a les càrregues de treball que
representa un programa d’aquestes característiques.
Sinèrgies amb les polítiques de l’ACCD:
Normalment la resposta a aquesta qüestió se sol fer en la fase de formulació o quan es fan
avaluacions ex - avant. S'entén que si el programa va ser aprovat en el seu moment és perquè el
seu plantejament, tant pel que fa a la seva estratègia, com al tema de treball o al grup de població
al qual va dirigit, és coherent amb la convocatòria a la qual es presenta el programa i amb el Pla
Director de l'Agència que el finança en aquest moment, que en aquest cas és el Pla Director de
Cooperació al Desenvolupament 2015-2018 de la ACCD, en el seu àmbit d’EpD.
Recordar que el Pla Director de l’ACCD en aquesta etapa tenia com a eix vertebrador el
compromís amb la igualtat de gènere i els drets humans, amb el que el programa Agenda 2030
Feminista casa perfectament per tractar-se d'un programa que, justament, apunta a la promoció
dels drets de les dones i col·lectius LGTBI, més concretament als DSiR, en la implementació
d'aquesta Agenda. Programa, a més a més, dissenyat des d'un enfocament de gènere basat en
drets humans, on un dels components principals és la creació de capacitats d'organitzacions i
xarxes de la societat civil en l'exigibilitat de drets.
Anant més al detall, el programa contribueix al següent Objectiu Estratègic d'aquest Pla Director
“Contribuir a la defensa, la garantia i l’exercici dels drets humans de les dones que permetin la
transformació de les estructures que perpetuen les desigualtats entre homes i dones”, i en concret
amb l’Objectiu Específic 1.4. relacionat amb els drets econòmics, socials i culturals: “Impulsar el
dret a la salut i en especial el dret al propi cos, els drets sexuals i els drets reproductius, com també
el dret a la cura, la guarició i l’autocura”.
A la vegada i, degut a que la principal estratègia de la proposta és la vinculació de les agendes
globals i locals de drets sexuals i reproductius aconseguint que l’Agenda 2030 incorpori una
mirada feminista a nivell local i global, la proposta també s’alinea i aporta als Objectiu Específic
1.21 i 1.22 amb relació als reptes globals del desenvolupament sostenible: “Promoure la
participació activa de les xarxes de dones i moviments feministes en les agendes internacionals
vinculades als reptes globals de desenvolupament sostenible”; “Promoure activament la
construcció de partenariats globals per a acarar els reptes globals de desenvolupament
sostenible”.
En l’àmbit concret de l’Educació per al Desenvolupament, la proposta és complementària amb
les següents estratègies i prioritats:
- Fomentar i facilitar la participació de la societat civil catalana en xarxes locals i
internacionals d’incidència política, i donar suport a actuacions d’incidència a Catalunya
de la societat civil catalana.
- Donar suport a actuacions d’incidència de la societat civil del sud, d’una manera directa
o per mitjà de la societat civil catalana.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
43
- Promoure la utilització dels instruments del sistema internacional de drets humans per a
la incidència i Fer el seguiment de l’evolució del marc legal internacional relatiu als drets
humans per tal de col•laborar al fet que es compleixin, com també de l’agenda
internacional de desenvolupament sostenible, assumint que Catalunya és portadora
d’una agenda pròpia.
- Promoure la incidència global.
A totes aquestes prioritats responen les diferents accions dissenyades en el programa.
Així mateix, també crea sinergies amb diverses prioritats del Pla Anual de Cooperació al
Desenvolupament del 2017, relatives a la promoció dels Objectius de Desenvolupament
Sostenible, amb la qual el programa casa perfectament ja que un dels elements claus del
programa ha estat abordar aquests objectius des d'una mirada feminista i la seva indivisibilitat
amb els DSiR; i les relatives a donar major visibilitat internacional a la cooperació catalana, on el
programa ha contribuït promovent accions de relleu i innovadores en el marc d'espais
multilaterals on es debaten, aproven i avaluen les agendes de drets de les dones i DSiR com han
estat diversos actes organitzats a Nova York (CSW, GMW, HLPF, …) entorn de l'Agenda 2030
Feminista, realitzats per un grup d'entitats que van participar en el programa juntament amb
aliances llatinoamericanes i europees creades i/o consolidades en el marc del programa, que
finalment van constituir l'Aliança 2030 Feminista. Actes com l'elaboració d'una Declaració
conjunta sobre l'agenda 2030 feminista i la seva presentació a la CSW63; actes d’incidència
realitzats per aquesta Aliança en el Parlament Europeu; o actes com el seminari sobre
fonamentalismes realitzat a Barcelona, en el qual van participar personalitats com la Relatora de
Drets Culturals o personal del Fòrum Parlamentari Europeu. Tots ells han generat impactes no
esperats, com després es comentaran en l'anàlisi sobre el criteri d'impacte, però també han
posicionat a la cooperació catalana, com una institució important en la promoció dels drets
humans de les dones, i per descomptat, el fet que hagi apostat per aprovar un programa
clarament feminista, mostra també la coherència que es busca en l'aterratge del Pla Director de
Cooperació al Desenvolupament 2015-2018
Altres aspectes a comentar relacionats a la coherència del programa amb les prioritats i modalitat
de treball que la ACCD promou dins de l'àmbit d’EpD, són els relacionats al propi disseny del
programa, com el fet de tractar-se d'un
treball dut a terme en agrupació, que a més ha demostrat
ser un factor d'èxit ja que totes dues organitzacions han aportat des del seu saber fer, la seva
experiència i , no menys important, la seva posició reconeguda en xarxes i/o espais importants
d'incidència; o la coordinació amb institucions públiques, que contribueix a una altra de les
prioritats de la ACCD com és la
complementarietat i coordinació amb altres actors i que ha resultat
ser un altre dels punts forts del programa.
Dit això, no hi ha dubte que es pot assenyalar que el programa ha tingut i podrà continuar tenint
un gran potencial en el que és la posada en marxa de programes d’EpD on s'articula el nivell local
amb el global, el treball en xarxa amb col·lectius d'altres territoris on actua la cooperació catalana
i, sobretot, que ha promogut els dos eixos centrals d'aquest Pla Director: la igualtat de gènere i
els drets humans, tant en el seu contingut com en la seva forma. Per tant, un programa que es
pot considerar com una bona pràctica de la cooperació catalana i del qual extreure’n bons
aprenentatges.
Ara bé, com veurem més endavant, el programa tal com està dissenyat cobreix elements
multinivell, tant horitzontal, com a vertical i és molt ambiciós per a ser emmarcat en un únic
Avaluació Agenda 2030 Feminista
44
programa, de curt termini i amb recursos limitats per a l'abast que suposen els canvis a promoure,
amb el que bé podria haver-se dissenyat, com després veurem, en fases i en components que
permetessin que diversos finançadors el secundessin, donada també la seva importància
estratègica per a Catalunya, tant a nivell intern com de política exterior, fent de l'Agenda 2030
feminista, no només un programa relacionat a la cooperació catalana sinó amb una agenda de
país.
Anàlisi de la lògica interna del programa:
Abans d’entrar a l'anàlisi d'aquesta part, cal dir que l'avaluació no ha de ser presa com l'última
fase d'un projecte, fins i tot tractant-se d'una avaluació final, sinó com a part d'un cicle que
retroalimenta o guia la identificació, la formulació, l'execució i el seguiment. És per això que quan
es formula, totes les activitats, resultats i indicadors han de dissenyar-se tenint en compte que
poden ser avaluats. Dit d'una altra manera,
la formulació i l'avaluació són les dues cares de la
mateixa moneda.
Atenent a la lògica interna del programa i al seu disseny , s'aprecien diversos aspectes a ser
comentats per l'avaluació que haurien de ser tinguts en compte en el disseny de futurs
programes.
Per a fer l'anàlisi corresponent, l'avaluació no sols ha posat la mirada en la manera en com els
objectius, resultats o indicadors van ser formulats, des d'un aspecte merament formal, sinó i
sobretot en el disseny i lògica de l'estratègia seguida per a aconseguir els objectius plantejats des
d'un programa centrat en la incidència política (independentment de que si el mirem des d'una
perspectiva d’EpD, el programa inclogui accions de recerca i sensibilització, ja que són accions
igualment centrals en el camp de la incidència política i que, per tant, se solen incloure com
activitats pròpies de la incidència).
D’aquesta manera, des d'aquesta proposta d'avaluació, molt enfocada a l'extracció
d'aprenentatges, usarem com a referent els 3 nivells d'avaluació més utilitzats en programes i
estratègies d'incidència política, des d'una perspectiva feminista. Aquests 3 nivells ens serviran
de guia sobre la qual fer l'anàlisi de l'Agenda 2030 Feminista, tant pels criteris de coherència
(lògica interna per a cobrir aquests 3 nivells), com per a l'anàlisi de l'eficàcia i d'impacte.
Els 3 nivells on posarem la mirada són:
⇒ Resolució de problemes específics a través de polítiques públiques: aquest nivell s'enfoca
en els canvis que s'aconsegueixen tant en les agendes públiques (millores en favor d'un
dret, abast, ubicació del tema en les agendes, enfortiment de noves/nous líders públics,
…), com en les pràctiques i/o comportaments relacionats a les mateixes
⇒ Enfortiment de la societat civil: a través de la creació de xarxes i creació de capacitats
utilitzant diferents mètodes i eines.
⇒ Canvis en les relacions de poder entre els garants d'obligacions i els col·lectius organitzats
de la societat civil involucrades en el programa (TR i TD): components d'aquesta línia
poden ser la construcció de mecanismes de rendició de comptes, creació de nous espais
per a la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten la població, augment
de l'accés a la informació per part de la ciutadania o contribució per part del programa a
alguna forma d'enfortiment o promoció de la transparència en les polítiques públiques
(en aquest cas serien les relatives a l'Agenda 2030 catalana o als DSiR) .
Avaluació Agenda 2030 Feminista
45
Com veiem a continuació, aquestes 3 línies es plasmen, d’una o d’una altra forma, en la definició
de l'objectiu específic i els 3 resultats d'aquest programa bianual, amb les seves respectives
accions.
La primera correspondria al RE3, la segona al RE1 i RE2 i la tercera és un encreuament del RE2 i
del RE1
OG: Contribuir a la garantia real del drets sexuals i reproductius a nivell local i global
OE.: Contribuir a que els DSiR inclosos en l’Agenda 2030 marquin les polítiques públiques de manera
transversal a través del procés d’implementació de l’Agenda 2030.
R.E.1.: Titulars de drets i de responsabilitats catalans monitorant i fent seguiment de les polítiques
públiques catalanes i la seva alineació amb als ODS per tal de contribuir a la implementació a
Catalunya d’una Agenda 2030 des d’una perspectiva feminista.
[Accions: identificació, selecció i creació d’un grup de treball que representi diferents interessos de TD,
per treballar en xarxa temes d’incidència sobre DSiR i construir un mecanisme de monitoratge; selecció
i definició de la metodologia a seguir; realització d’un informe sobre l’estat de la qüestió sobre els DSiR
a Catalunya i la seva relació amb les lleis i polítiques públiques catalanes; elaboració d’un instrument
de monitoratge i seguiment de ODS i DSIR; acte públic de presentació]
R.E.2: Organitzacions feministes catalanes, llatinoamericanes i de la Unió Europea enfortides en la
seva capacitat d’incidència política treballant en xarxa per que l’Agenda 2030 integri una perspectiva
feminista.
[Accions: seminaris formatius on line i intercanvi d’experiències entre el grup de monitoratge i xarxes
llatinoamericanes; seminari/jornades de treball sobre fonamentalismes i seu impacte en els DSiR;
construcció d’una Aliança feminista europea-catalana-llatinoamericana per a incidir en els espais
europeus i multilaterals de presa de decisions;
elaboració de materials sobre els ODS en versió
feminista i articulant-se cadascú dels amb els DSiR]
R.E.3. S’ha incidit políticament a nivell català, Europeo i multilateral per tal de contribuir a la garantia
real dels drets sexuals i reproductius a nivell local i global incidint perquè l’Agenda 2030 incorpori una
mirada feminista
[Accions: Treball amb els agents catalans públics; treball d’incidència política en espais multilaterals;
esdeveniment d’incidència política al Parlament Europeu]
A la llum d'aquesta proposta, es valora molt positivament que l'estratègia d'incidència política
dissenyada per al programa es basi en aquestes 3 línies de treball, reconegudes i referents en
aquesta mena de programes.
No obstant això, per al cas que ens ocupa, tant l'Objectiu Específic com la concreció de cadascun
d'aquests Resultats, són molt ambiciosos (per als temps, recursos invertits, o nivell d'activitat
dedicats), podent haver-se tractat d'una estratègia a mig/llarg termini, formada per diferents
projectes o programes que permetin alimentar-la fins que l'agenda 2030 acabi d'implementar-se.
Tal com estan formulats “sobrevaloren” el paper que les organitzacions responsables poden tenir
com a actores de canvi en un context multinivell (local, europeu, multilateral) i multisectorial (ODS
dedicats a diferents temes, encara que el motor siguin els DSiR), la qual cosa significa tocar a les
portes i interlocutar amb diferents responsables (educació, salut, sector social, …). Nivells tots ells
Avaluació Agenda 2030 Feminista
46
en els quals s'entreteixeixen múltiples interessos, diferents polítiques i institucions o tomadores/s
de decisions, independentment que hi hagi un organisme (CADS) dedicat a l'agenda i un altre
(ICD) dedicat a les qüestions de gènere i drets de les dones. Tot això en un context polític
d'enorme complexitat per a Catalunya en els últims anys que, per descomptat ha influït, com
menys, en el “desgast” de les organitzacions responsables. El nivell de complexitat i l'abast és, per
tant, enorme i no és fútil que s'hagin trigat 4 anys a aprovar l'agenda 2030 catalana i elaborar el
seu pla d'acció i que sigui ara (en la fase d'avaluació d’aquest programa) quan encara s'estan
dissenyant els indicadors. Amb això no s’està fent cap valoració sobre si aquesta agenda oficial
ha trigat més o menys temps del necessari, però si il·lustra d’alguna manera, la necessitat de
temps i la complexitat d’acció per impulsar una agenda d’aquestes característiques.
Això no vol dir que la capacitat de mobilització i d'incidència de les organitzacions responsables,
no sigui enorme, que ho és, o que la intenció no sigui bona i que la lògica d'intervenció no estigui
ben pensada, més aviat al contrari, és molt bona i recull –com dèiem- els aspectes crucials per al
bon curs de la intervenció, però no deixa de ser molt exigent i, per vegades, ambigua.
Cal destacar, així mateix, que això no és un problema exclusiu d'aquest programa, sinó un
problema que moltes vegades ve donat per la pròpia cultura de formulació i finançament que
existeix en l'Estat espanyol i a Catalunya i que es basa en un model de planificació de programes
dissenyats com a causa-efecte (Enfocament de Marc Lògic), poc adequat per a la incidència
política, per a la qual és molt més adequat treballar amb altres eines de planificació com les
basades en la teoria del canvi, ja que s'enfoca en els processos i no en els resultats i té en compte
els contextos canviants i les diferents hipòtesis d'intervenció que es poden desenvolupar al llarg
del procés. D'altra banda, aquesta cultura de finançament i la gran competència que hi ha pels
escassos recursos existents per a les organitzacions de la societat civil, exigeix mostrar que
s'aconsegueixen resultats ambiciosos, fins i tot tractant-se d'intervencions de molt curt termini:
1 o 2 anys; o d’incidència política com aquesta on els canvis no depenen de molts factors; a més
a més, els pressupostos i les estratègies se solen valorar en funció de l'equació cost/efectivitat ,
de la quantitat d’activitats o d’arribar a molta gent amb pocs recursos. Dir també, que moltes
vegades les pròpies organitzacions sense voler-ho i sense ser de manera intencionada, alimenten
això, cosa que podrem comprovar en aquest mateix programa, com comentarem en un altre
moment d'aquest informe. Per a tot això es faran les respectives recomanacions.
Si analitzem cada resultat segons la seva definició veiem el següent:
RE1. Titulars de drets i de responsabilitats catalans monitorant i fent seguiment de les polítiques
públiques catalanes i la seva alineació amb als ODS per tal de contribuir a la implementació a
Catalunya d’una Agenda 2030 des d’una perspectiva feminista.
Aquest resultat, tal com està formulat, és un objectiu en si mateix del que poguessin penjar
resultats concernents a: l'organització dels responsables de drets (com a punt de partida, ja que
encara ningú coneixia l'Agenda 2030 quan es va realitzar el programa i calia crear primer les
bases, passant en un segon moment a una possible mobilització o conscienciació de titulars de
drets); un altre resultat dirigit a la creació de capacitats per al seguiment de polítiques públiques
a través de la creació conjunta d'eines, formacions, elaboració de mapes de poder i diagnòstic de
preses de decisions, repartiment de tasques entre actors,...; un altre dirigit a crear accions
d'incidència concretes perquè es doni una apropiació de l'agenda 2030 catalana en les polítiques
públiques, etc. És a dir, és un resultat tan ambiciós, que podria derivar ja no en un objectiu, sinó
en una estratègia en si mateixa, ja que es requereixen d'aquests passos previs per a poder arribar
a monitorar unes polítiques públiques, que a més pretenen que estiguin alineades amb els ODS
Avaluació Agenda 2030 Feminista
47
d'una Agenda 2030 nova per a la qual encara no estan creades les bases ni en les institucions ni
en la ciutadania. I, per si no fos prou, es pretén que aquests ODS s'integrin des d'una perspectiva
feminista i incloguin els DSiR a manera de mainstreaming!. Pot semblar una mica sarcàstic, relatat
així, però la pretensió no és fer una ironia, sinó constatar l'esmentat anteriorment sobre les
pràctiques de finançament i la sobrevaloració que fem de les nostres pròpies capacitats, la qual
cosa posteriorment ens porten a un nivell d'exigència enorme i crea desgast de persones, podent
repercutir finalment en la salut personal o organitzativa, i “esgotar” a possibles col·laboradores
que estan molt involucrades en el procés però que no compten amb recursos ni energia per a
dedicar tant de temps.
D'altra banda, el RE2 i el RE3, encara que bastant més delimitats que el primer, són també d'ampli
abast, quan tracten 3 nivells diferents d'intervenció: Catalunya, Europa, Llatinoamèrica:
R2: Organitzacions feministes catalanes, llatinoamericanes i de la Unió Europea enfortides en la
seva capacitat d’incidència política treballant en xarxa per que l’Agenda 2030 integri una
perspectiva feminista.
R3: S’ha incidit políticament a nivell local, Europeu i multilateral per tal de contribuir a la garantia
real dels drets sexuals i reproductius.
Dir també que existeix algun desquadrament o desencaixi entre algunes activitats i el seu resultat.
Per exemple: en el RE3 es defineix una acció relativa a la creació d'aliances entre europees,
catalanes i llatinoamericanes que podria estar en el RE2; o alguna de les accions definides per al
RE1, com la construcció d'un instrument de monitoratge elaborat de manera participativa i
col·lectiva, bé podria estar dins del R2 dirigit a la creació de capacitats d'incidència política a partir
del treball en xarxa, ja que és un treball entorn del qual es van fer formacions o es va promoure
la capacitat d'anàlisi, elaboració d'indicadors, etc. I bé es podrien haver deixat per al R1 (definit
de forma molt més delimitada) només les accions dedicades a la creació de les bases sobre les
quals treballar en un programa com aquest que té caràcter de “Primera Fase” d'un procés a llarg
termini. Accions preparatòries només per a un R1 podrien ser: identificació, creació i posada en
marxa del Grup de Monitoratge, disseny de regles de funcionament del grup, l'elaboració de
l'informe sobre l'estat de la qüestió sobre DSiR, selecció i definició amb el grup de com plantejar
un treball de monitoratge sobre polítiques públiques, estudi sobre diferents metodologies, etc.
És clar que cal manejar amb molta mà esquerra tot això perquè l'accés a recursos des d'una
proposta que es planteja com una “primera fase” d'un procés no és sempre assumible pels
finançadors, però sí ja estem dient d'alguna manera que es tracta d'un procés a mig/llarg termini.
D'aquí la importància que els finançadors entenguin que no es pot transformar la vida de les
persones o una situació donada, i més quan es tracta del nucli dur dels drets, amb
projectes/programes de curt termini; i fins que això no ocorri, cal a les organitzacions de la
societat civil, i més concretament a les organitzacions feministes (que solen fer molt “més amb
menys” recursos), dissenyar estratègies amb diferents fonts de finançament, estructurant-les en
projectes de manera intel·ligent.
Seguint amb la coherència o lògica interna, passem a comentar ara el cas dels indicadors:
Un indicador de resultat ha de ser específic, observable i mesurable, i ens ha de mostrar els canvis
i progressos que està fent el programa cap a l'assoliment d'un resultat específic. Perquè això sigui
així, és molt important que el propi resultat compti amb aquestes característiques. En el cas que
els resultats siguin vagues o ambigus, l'indicador o els indicadors ens han de permetre conèixer
amb major precisió el que es pretén aconseguir. Però no és així en el cas del present programa,
Avaluació Agenda 2030 Feminista
48
sinó que són les activitats i les fonts de verificació les que ens donen aquesta informació. Trobem,
a més, que molts d'aquests indicadors estan definits d'una forma poc mesurable i, per vegades,
que no cobreixen tot el que es pretén en el resultat, precisament per tractar-se de resultats de
molt ampli abast. En altres casos, alguns indicadors són d'activitat, més que de resultat o, fins i
tot es formula com a font de verificació i no com a indicador (per exemple: el IOV 2 de RE1 relatiu
al document de recerca sobre l’estat de la qüestió)
D'altra banda, la majoria dels indicadors són qualitatius, la qual cosa pot ser més interessant per
al cas d'una avaluació d'aquest tipus, molt basada en els aprenentatges, però solen ser més difícils
de mesurar i requereixen de metodologies adaptades.
Tot l'explicat, no significa que no s'hagi pogut verificar el que s'ha realitzat o que no s'hagin pogut
extreure observacions i recomanacions, ja que sempre en l'avaluació hi ha la possibilitat de definir
nous indicadors o de posar la mirada en aspectes que no estaven contemplats en la matriu del
programa, però sí que és convenient apuntar-ho en aquest informe perquè quedi constància a
les organitzacions responsables. Això perquè l'avaluació, com s'ha explicat en l'apartat de la
metodologia, es contempla també com un instrument de reforç de capacitats de les
organitzacions que estan al capdavant del programa.
En el cas que ens ocupa, s'ha recorregut a l'ús de tècniques qualitatives, a través de les preguntes
realitzades en les entrevistes, tant amb entitats públiques com organitzacions feministes i
LGTBIQ; a l'ús de la tècnica “d’anàlisi d'esdeveniments crítics”, comentada en l'apartat de la
metodologia i a tècniques adoptades del mètode “mapeig de assoliments”, que ens ha permès
extreure impactes no esperats de gran interès.
Finalment, les fonts de verificació, previstes en el document de formulació i aportades a
l'avaluació, són majoritàriament directes, és a dir, produïdes pel propi programa i aporten
suficient informació, tant quantitativa com qualitativa, que contribueixen al mesurament dels
resultats. Estan molt ben sistematitzades i es valora molt positivament el nivell d'organització de
la informació per part de les persones de l'equip que fan aquest treball.
4.3. CRITERI DE PARTICIPACIÓ
L'anàlisi d'aquest criteri, seguint els TdR, se centra en tres aspectes: el tipus de participació de
Titulars de Drets (TD), Titulars de Responsabilitats (TR) i Titulars d'Obligacions (TO) en les diferents
fases del programa; com les activitats desenvolupades en el mateix han estat accessibles i han
promogut la seva participació i, finalment, si aquesta participació ha estat o no equitativa entre
homes i dones.
Tipus de participació dels col·lectius destinataris del programa:
Per a donar resposta a aquesta pregunta, es considera necessari aclarir uns certs aspectes
conceptuals i metodològics de l'ús de l’EGiBDH en els projectes, tant quant a la formulació com a
l'execució, així com aspectes “ideològics o d'enfocament”, ja que sense pretendre-ho ha resultat
ser un dels aprenentatges extrets de la present avaluació, que podrà donar pistes per a futures
formulacions.
Si bé és cert que en la formulació teòrica de l’EGiBDH hi ha una distinció analítica entre Titulars
de Drets (grups de població que veuen vulnerats els seus drets, que per al cas del present
programa són principalment dones que viuen diverses formes d'opressió i població LGTBIQ) i
Avaluació Agenda 2030 Feminista
49
Titulars de Responsabilitats (que abasten un ampli ventall que va des de les famílies, a les
esglésies, sector privat, organitzacions de la societat civil, etc. i, que per al cas que ens ocupa són
els col·lectius feministes, LGTBIQ i altres col·lectius de la societat civil mixtos com CNDC o CNJC),
quan aquestes categories analítiques es baixen a la realitat i entrem en la fase d'execució del
programa, veiem com moltes vegades tots dos titulars es confonen i això ha comportat fer una
reformulació sobre aquest dos conceptes en l'avaluació més d'acord amb la realitat i amb l'anàlisi
que s'ha fet al llarg del treball de camp.
Això ocorre per tres coses:
- La primera és per la pròpia “posició”, des d'un punt de vista social, des del qual es
configura la pròpia identitat TD o de TR, i que pot ser viscut dins d'una mateixa persona
de les dues maneres, depenent de com se situen davant una situació determinada. Això
és el que ocorre amb algunes informants claus, que formen part dels col·lectius que
considerem TR, ja que, encara que molt involucrades en la seva organització, es
consideren també part de les seves bases o usuàries de serveis. En aquest cas, algunes
informants claus van poder respondre a les entrevistes com TR, unes altres ho van fer
com TD i fins i tot va haver-hi algunes que responien des d'aquestes dues posicions. Atès
que en el propi exercici d'avaluació s'ha promogut una
participació conscient
7
, s'ha
respectat aquesta opció de les informants per a triar des d'on es veien més còmodes per
a respondre.
- Al llarg de l'anàlisi de les respostes, s'ha vist la possibilitat de fer una distinció entre
aquells col·lectius que podem dir estan conformats per TD organitzades, que entren i
surten d’aquestes organitzacions de manera voluntària (i sense major interès que el de
defensar els seus drets en actes d'incidència) i aquells altres col·lectius que realment
estan més enfocats a ser organitzacions representatives d’un grup de població
determinada o que treballen per aquest grup; en el primer cas, podem parlar de TD ja
organitzades entorn de la defensa dels seus DSiR i en el segon parlem de col·lectius que
tenen un paper més concorde al que entenem per TR.
- Una altra qüestió que es col·loca entorn del debat conceptual generat durant l'avaluació
sobre TD i TR, i que creiem molt interessant recollir perquè ens sembla que pot enriquir
l'ús d'aquest enfocament, ha estat el fet que diverses informants claus, persones
feministes amb àmplia trajectòria en el món del feminisme, consideren que la seva
posició dins d'un col·lectiu no és representativa de ningú. No es tracta que no representin
a un col·lectiu en concret (dones migrades, lesbianes, joves, etc.) sinó que no consideren
que puguin parlar en nom de ningú, sinó únicament a nivell personal, la qual cosa a nivell
metodològic planeja uns certs dubtes de si s'ha de considerar TD o TR, finalment s'ha
considerat oportú per la mena de respostes ofertes, considerar-se TD, és a dir, parlen des
del personal, com a persona afectada per la privació de drets i no en nom del col·lectiu al
qual representa en una determinada acció del programa. I això, que a l'inici de l'avaluació
es podia haver manejat amb una certa dificultat metodològica, a l'hora d'abordar l'anàlisi
entre TR i TD, al llarg del procés avaluador es va anar traduint justament en un
aprenentatge metodològic, que pot arribar a convertir-se amb el temps en un abordatge
polític sobre l'ús de l’EGiBDH per a aquelles organitzacions feministes que recorren a
aquest enfocament en els seus programes (sempre parlant en el sentit estricte de la
metodologia i no de la concepció del treball entorn dels drets humans), ja que aquest
debat forma part intrínseca del debat sobre com les qüestions de gènere són
incorporades en les polítiques públiques (a partir de l'ús d'aquests enfocaments i altres
eines), sense que necessàriament tinguin una perspectiva feminista. I, de nou, això no vol
7
Des de l'aplicació de l’EGiBDH es consideren diferents formes de participació: passiva, obedient, simulada, activa i conscient
(compromesa)
Avaluació Agenda 2030 Feminista
50
dir que l’EGiBDH no sigui un bon enfocament, però sí que hem de ser realistes i una cosa
és l'ús del mateix en una formulació teòrica o des del seu marc analític i una altra diferent,
és l'ús d'aquests conceptes en la pràctica i acció política feminista.
D'altra banda, un altre aprenentatge extret a aquesta avaluació sobre l'ús d'aquest enfocament
és que tal com es planteja el tracte de les TD, TR i TO, quant a participació, implicació, beneficis
de recursos, etc., en la fase de formulació (en aquest cas seguint el formulari usat per l’ACCD i
que pot comportar una valoració especifica a l'hora que un projecte sigui o no aprovat) implica
que tots aquests titulars han de participar de manera activa en un programa, però en la realitat
això no sempre ha de ser així perquè una acció sigui efectiva i/o beneficiï l'exercici de drets de les
TD, que en últim terme, és per a qui estan dirigides les accions des de l’EGiBDH. Programes com
el present, a més de mostrar-nos l'exposat a dalt, ens donen llum sobre la possibilitat que, si
realment es treballa amb un enfocament de processos i no de resultats, moltes vegades es pot i
fins i tot s'ha de prescindir de les TD, no en la identificació de la vulnerabilitat dels seus drets o en
la identificació de les seves necessitats, però sí que –depenent del context i del procés en el qual
estan les polítiques- es pot prescindir de la seva participació activa o de la seva implicació en
activitats. Especialment això és important per a programes com el que aquí s'avalua, com veurem
en la següent explicació:
- L'Agenda 2030 era una agenda molt nova en el moment en què es va identificar i va
formular el programa. És una agenda amb un enfocament molt “top-down”, dissenyada
en espais multilaterals, per a després ser aplicada i adaptada a la idiosincràsia dels Estats
que primer han de conèixer-la, debatre-la en els parlaments i després crear els
mecanismes necessaris per a la seva implementació. Aquests mecanismes no són senzills,
ja que els ODS abasten molts sectors i hi ha múltiples interessos i prenedors de decisions
en joc. A més a més, no és una agenda vinculant, la qual cosa significa que la seva
apropiació depèn totalment de la voluntat política existent i té uns antecedents (per ex.
els ODM, vinculats a la política exterior, per al cas de països donants, i no a les polítiques
nacionals, amb el que això dificulta encara més el procés d'apropiació en un context del
Nord Global)
- Tenint en compte aquest context, i independentment de la lògica interna que s'ha seguit
quan es va formular la matriu de planificació del programa que –com s'ha dit quan
analitzàvem el seu disseny, està formulada “erròniament” amb una intenció de
mitjà/llarg termini i no per un programa bianual que suposa només una primera fase
d'arrencada- és molt difícil involucrar a les TD, des d'aquesta fase, d'una forma activa com
la que es pretén en la formulació. S'ha d'anar per passos, és difícil involucrar a les TD per
a exigir uns ODS amb una mirada feminista, quan ni tan sols hi ha coneixement o
apropiació de l'Agenda 2030 per part de les pròpies administracions i institucions
públiques o de la societat civil organitzada. En l'actualitat, una vegada finalitzat el
programa, sí que es podria ja treballar d'una manera més directa amb TD, perquè part de
l'opinió pública ja ha sentit parlar d'aquesta agenda, hi ha una vicepresidència en el
govern espanyol que té aquesta cartera, etc., però això no era tan viable durant l'etapa
d'execució del present programa, precisament perquè es tractava d'una agenda molt
desconeguda. Per això, encara que en la formulació del programa s'hagin pogut
contemplar tant a TD com a TR, gairebé que al mateix nivell, i en els TdR de l'avaluació
s'incloguin també al mateix nivell, el resultat en la pràctica ha estat que el gruix del treball
s'ha fet amb TR i TO, independentment que hi hagi hagut persones que s'hagin posicionat
com TD.
Aclarits aquests aspectes conceptuals, podem dir que tant en la fase d'execució, com en la de
seguiment, les TR i les TO són les que han participat de forma més activa, sent que a més a més
el programa, com s'explicarà a continuació, ha realitzat moltes accions per a impulsar la
participació activa, conscient i col·lectiva al llarg del procés, així com la interlocució activa entre
Avaluació Agenda 2030 Feminista
51
TR i TO. El programa ha arribat a involucrar, de manera directa o indirecta, a més de 1000
col·lectius de molt diferents tipus de Catalunya, Europa i Llatinoamèrica. Aquest número ha estat
molt elevat perquè inclou a un bon nombre de xarxes de gran reconeixement en diferents
territoris. Sense anar més lluny, solament la RSMLAC comporta unes gairebé 800 participants
entre organitzacions i persones a títol individual de 28 països, o el CNJC a unes 200.
A més a més, ha involucrat a diferents TO de diferents nivells i competències en el procés
(Parlament de Catalunya, Parlament Europeu, CADS, …), així com òrgans mixtos de representació
i consulta, com el CNDC o CNJC de manera directa. I de manera indirecta ha arribat a molts més
entitats, de difícil quantificació perquè no ha estat possible obtenir aquesta informació de manera
quantitativa i exacta, però sí que moltes persones informants han revelat que aquest treball ha
tingut un efecte multiplicador a través de les seves accions (per exemple: accions formatives amb
altres col·lectius on van usar les fitxes dels ODS o els arguments sobre DSiR treballats en el grup
de monitoratge, …). D'altra banda, s'han fet esforços i tasques específiques per a aconseguir que
la participació inclogués una perspectiva interseccional en les propostes que les TD i TR fan als
TO, la qual cosa es va reflectir en els criteris de selecció definits per als col·lectius convidats a
formar part en el Grup de Monitoratge: dones migrades, joves, dones que han sofert violència o
que defensen els seus drets, col·lectius de persones vivint amb VIH/SIDA, persones amb
orientacions i identitats sexuals i de gènere diverses, gent gran, persones que viuen en diferents
territoris de Catalunya, etc. Només s'ha trobat a faltar, segons han constatat les pròpies
responsables del programa, haver involucrat de forma més específica a grups de persones amb
discapacitat. Per tant, ha estat impressionant el nivell d'abast, en número, diversitat i qualitat de
la participació.
Pel que fa a la fase d'identificació inicial, dir que aquest programa parteix d'una experiència prèvia
de dos projectes que seguien l'elaboració de l'Agenda 2030 i en els quals ja s'havien teixit vincles
i aliances amb molts d'aquests col·lectius, i per tant se'ls havia involucrat en el propòsit de fer un
seguiment a aquesta agenda, encara que no van participar en el disseny de totes les accions, tal
com s'ha pogut constatar al llarg de les entrevistes, que serà alguna cosa a millorar en el futur.
En la fase d'avaluació, s'ha tractat de maximitzar el nivell de participació i consulta dels diferents
actors involucrats, en la mesura en què la pandèmia del covid ho ha permès i s'ha construït
l'anàlisi d'aprenentatges i recomanacions de manera participativa i col·lectiva, recollint les
diferents veus (TD,TR i TO). L'exercici de contrast amb diferents actors es considera un de les
millors maneres per a prevenir els biaixos personals de la persona que fa l'avaluació. El procés
participatiu en aquesta fase incrementa la presa de consciència i la reflexió dels qui hi participen,
conduint a una major implicació no sols en l'avaluació sinó sobre la realitat que la intervenció
intenta canviar.
Sens cap dubte, l'abast i la qualitat de la participació ha estat considerada, per totes les
informants, un dels factors d'èxit del programa i ha estat dels aspectes més valorats, la qual cosa
des del punt de vista de l’EGBDH és un gran factor d'èxit del programa.
Accessibilitat i promoció de la participació a través de les activitats realitzades:
El treball que s'ha fet per a potenciar la participació, especialment per a conformar un grup de
treball entorn d'accions de monitoratge i el treball en xarxa a nivell de Catalunya, ha estat un dels
grans punts forts del programa i ha resultat, sens dubte, en un dels fils conductors principals que
ha portat a la transformació de les relacions de poder entre les diferents titulars de drets i
responsabilitats i les titulars d'obligacions.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
52
Tal com s'entén en l’EGiBDH, la participació en aquest programa, no s'entén com una mera
consulta a diferents titulars, sinó que implica, la creació de mecanismes que estimulin i facin
possible una participació informada, conscient i, en aquest cas, també capacitada per a prendre
decisions i influir en els prenedors de decisions.
Tant les accions relatives a la construcció de capacitats (webinars sobre agendes de drets; treball
en grups sobre ODS, creació de discursos sobre DSiR i la seva indivisibilitat amb altres drets;
creació d'indicadors i d'un instrument de monitoratge, …), com aquelles que comportaven la
participació directa de TD i TR en espais de presa de decisions sobre les polítiques (Parlament
Europeu, espais multilaterals, seminaris locals on es convidava i interpel·lava als TO, etc.) han
tingut com a teló de fons la promoció d'aquesta manera de participació. El que des d'un punt de
vista d'enfocament de gènere es diu: participació conscient i compromesa.
Si l’EGBDH recull que una major participació dels titulars de drets implica un major coneixement
dels seus drets i del funcionament de les institucions públiques, la qual cosa els imprimeix una
major posició i legitimitat enfront dels titulars d'obligacions i genera societats amb majors nivells
de democràcia i ciutadania, aquest és un dels programes on sens dubte es pot confirmar que això
ha ocorregut.
En relació a la participació dels TO o la interactuació amb els seus representants, cal dir la llarga i
consolidada trajectòria tant de Creación Positiva com de l'Associació Drets Sexuals i Reproductius
en espais de consulta i representació ciutadana davant les Institucions, la qual cosa ha facilitat
molt aquesta tasca; així i tot, s'ha vist que un dels reptes és aconseguir que per part d'aquestes
institucions s'obrin canals de participació real de la ciutadania, més enllà d'espais de consulta o
validació. Això s'ha trobat a faltar sobretot en relació a la construcció de l'Agenda 2030 catalana,
encara que també és cert que els ritmes d'aquesta i la de l'Agenda 2030 Feminista no han anat a
l'una i que, els circuits establerts per a la participació no són tan oberts com s'hagués desitjat (en
les entrevistes amb TO s'ha explicat que els canals disponibles, una vegada s'ha realitzat ja el Pla
d'Implementació de l'Agenda 2030, són el ICD i l'Aliança Catalunya 2030). Per tant, ha estat molt
important l'esforç que s'ha fet des del programa per a entrar en aquests circuits, però al revés els
canals oberts són molt més estrets i, com ocorre sempre en el camp de les polítiques públiques,
l'agenda feminista no és prioritària, d'aquí la importància també de seguir amb aquest treball
d'incidència, tant a nivell d'agenda de continguts com la incidència perquè s'incorpori la
“participació ciutadana real” com a part mateixa de l'agenda ODS.
Alguns testimonis que avalen l'èxit del treball que s'ha fet entorn de la promoció de la participació
són:
“Si estaven convençudes de que el tema dels DSiR era un tema central en les nostres vides, ara encara li
veiem mes amplitud al tema. Es com un ull que s’ha obert i que encara s’ha de obrir mes, per això la
insistència de continuar.” (Titular de drets)
“Hem crescut com entitat feminista en aquest procés, ara som mes conscients de com volem actuar” (Titular
de Responsabilitats)
“Van a posar a gent que mai havia parlat dels DSiR a parlar d’això, a eurodiputats, a gent que mai havia
parlat de l’agenda, per ex. a representants del Govern de Catalunya a NY, gent que va a anar d’Espanya a
NY i que no tenia en les seves agendes el tema de DSiR. Va a entrar en la boca de moltes persones que no
havien parlat mai d’aquests temes “ (Titular de Responsabilitats)
“Haver tingut la valentia de posar-nos a totes a construir una metodologia de rendició de comptes, de forma
tan participativa i amb tanta diversitat, amb col·lectius tant diferents, no te precedents i a mes a mes es va
veure que si que es pot” (Titular de Drets)
Avaluació Agenda 2030 Feminista
53
Tots aquests testimonis, i molts d’altres que no es recullen aquí, mostren que no sols s'ha tractat
d'impulsar la participació d'una forma molt reeixida, sinó que s'ha aconseguit un grau
d'apropiació molt alt, fins al punt que absolutament totes les organitzacions han recomanat que
el procés continuï.
Els aspectes a millorar que es van recollir en l'avaluació en relació a la participació han estat els
següents: la necessitat de crear criteris més estrictes de participació perquè sempre sigui la
mateixa persona d'un col·lectiu concret la que participi, és a dir, que no hi hagi disrupcions (això
ha ocorregut en pocs casos, però serà una cosa que s'haurà de millorar en el futur); i la necessitat
de facilitar mesures d'equitat per a promoure una major participació de les organitzacions de fora
de Barcelona (més enllà de les despeses de transport, o possibilitats d'accedir via plataforma
virtual).
Equitat entre dones i homes:
La política sexual s'instal·la en el feminisme en els anys 70 de la mà del feminisme radical, on la
revolució sexual i “el personal és polític” es van fer bandera del feminisme. Des de llavors ha estat
sempre el moviment feminista el que ha abanderat l'agenda dels DSiR. A nivell d'agendes
internacionals adoptades pels governs, no serà fins a 1994 que al Caire es reconeguin aquests
drets, però encara avui dia el control de les dones sobre el seu propi cos és pràcticament
inexistent. Per part seva, el moviment LGTBIQ, més centrat en les identitats i orientacions sexuals
i de gènere s'han anat visibilitzant en l'esfera internacional, prenent un gran impuls en aquestes
dues últimes dècades.
Durant aquest temps hi ha hagut molts debats, en els quals no entrarem aquí, sobre la
importància o no de fer aliances entre aquests dos grans moviments i en aquest cas com fer-ho
(debat encara inconclús) i més recentment un debat important a l'interior del moviment feminista
sobre el subjecte polític del feminisme. Sigui com fora, els DSiR són assumptes fonamentals per
a la lluita feminista i LGTBIQ, i dins d'aquesta última les lesbianes, trans i persones de gènere fluid,
han estat les grans discriminades. Això fa que quan es treballa els DSiR, el tema d'equitat entre
homes i dones és inevitable. I també és veritat que estem assistint a tot un debat conceptual i
canvi de paradigma sobre les qüestions de gènere que en breu ens obligaran a parlar tant en
projectes com en avaluacions de les persones més enllà d'aquest binarisme dona/home, alguna
cosa que s'haurà de modificar també en l'ús de l’EGiBDH.
En aquest programa, en tractar-se de DSiR s'ha comptat, per tant, amb una participació
majoritària de col·lectius feministes, tant locals com internacionals, si bé sí que es va optar per
fer partícips en el grup responsable de crear l'instrument de monitoratge a representants
d'algunes plataformes LGTBIQ importants de Catalunya. Aquest grup ha acabat funcionant com
una xarxa de col·lectius que treballen pel DSiR i ha estat de les coses més importants creades en
el programa. Aquesta invitació mostra l'esperit d'obertura, per part de les dues organitzacions
responsables de l'Agenda 2030 Feminista, cap a l'escolta de totes les veus en el camp dels DSiR i
cap a la possibilitat del treball conjunt. I, si bé, s'han usat criteris rigorosos de selecció a l'hora de
triar als col·lectius que participarien en el grup de monitoratge i es van donar recomanacions
sobre els perfils de les persones que haurien de participar, han estat els propis col·lectius els que
han triat a aquestes persones segons els seus criteris (es a dir, els criteris de cap mena es van a
basar en que fossin homes o dones trans, lesbianes, etc.), però el que ha ocorregut és que una
de les plataformes (la més gran) ha dipositat aquesta tasca en una dona cis lesbiana feminista i
en l'altra han estat un home, i fins i tot un dels reptes que es van veure en l'avaluació és que
Avaluació Agenda 2030 Feminista
54
encara pot haver-hi poc interès a l'interior d'aquests col·lectius per a treballar dins d'un marc
feminista. Per tant, això és un aspecte a continuar explorant en el futur.
Per tot l'explicat s'entén que la majoria de TD i TR que han participat en aquest programa, en
totes les seves fases, han estat dones. I el mateix ocorre amb les TO, una vegada que la porta
d'entrada per a les TD i TR que té més oportunitats que s'obri i que siguin escoltades són les
responsables polítiques feministes o aquelles que representen instàncies on es treballa per la
igualtat, que són dones íntegrament.
4.4. CRITERI D'EFICÀCIA
El criteri d'Eficàcia s'entén com el grau de compliment dels Resultats Esperats, en raó dels
indicadors i activitats desenvolupades, d'acord amb el cronograma programat i a com aquests
Resultats contribueixen a l'Objectiu Específic.
Per a fer aquesta anàlisi per Resultats seguirem el disseny de la matriu de planificació, seguint el
valor atorgat a cada indicador i, quan possible, valorant el grau de compliment d'aquest. Farem
també una valoració de cada resultat atenent a la seva formulació i als diversos elements que
componen la matriu de planificació (disseny d'aquesta, activitats i fonts de verificació) i a punts
forts i a millorar recollits en les entrevistes realitzades a TD, TR i TO.
RESULTAT 1:
RE1: Titulars de drets i de responsabilitats catalans monitorant i fent seguiment de les polítiques
públiques catalanes i la seva alineació amb als ODS per tal de contribuir a la implementació a
Catalunya d’una Agenda 2030 des d’una perspectiva feminista
Indicador previst
Valor aconseguit
Grau de
compliment
Verificació i comentaris
I1.R1
Increment
capacitat
incidència
política
entitats
catalanes en
defensa dels
DSIR
S’ha creat un grup de treball
conformat per 13 organitzacions
disposades a continuar treballant en
xarxa.
Es van realitzar 8 sessions de treball
presencials dedicades a 7 eixos
temàtic
s i 1 sessió preparatòria.
Sessions acompanyades per una
dinamitzadora, precedides per
treball a distancia i
recollides en
actes de treball.
Es va elaborar l’
Instrument de
monitoratge i seguiment ODS i DSiR
en català, castellà i anglès i es va fer
un acte de presentació públic i amb
caràcter d’incidència política.
S’han fet diferents accions
(recollides en el R2) que nodreixin
aquest indicador ja que van
contribuir –segons les respostes de
les informants claus- a enfortir les
capacitats de tots els col·lectius
implicats al grup de monitoratge.
Per exemple: la realització d’un
100%
Verificat a través de les següents
FV:
- Actes de les jornades de treball.
- Webinars interns de formació
del grup
-Document: Monitoratge dels
Drets Sexuals i Reproductius a
l’Agenda 2030 de Catalunya: un
instrument d’incidència feminista.
-Informe de difusió i
comunicació de l'Acte de
presentació de l'Instrument
-Gravació de l’Acte de
presentació de
l’instrument de
monitoratge
Entrevistes
individuals i
col·lectives amb 16 representants
de 12 dels col·lectius del grup de
monitoratge.
Entrevista amb la facilitadora i
dinamitzadora del treball en grup
sobre l’instrument de
monitoratge.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
55
seminari internacional sobre
fonamentalismes o diverses
webinars sobre temes d’interès del
grup
. Les altres activitats es
comentaran en el R2.
I2.R1
Document
recerca Estat
Situació Drets
Sexuals i
Reproductius a
Catalunya
elaborat per el
grup de
recerca
Antígona
Es va realitzar un document
sobre l’estat de la qüestió dels
DSiR a Catalunya, per el Grup
de Recerca Antígona de la UAB,
que va servir de base per
treballar un instrument de
monitoratge de seguiment dels
ODS i DSiR. El document es va
presentar en l’acte públic
realitzat per la presentació de
l’instrument de monitoratge i
es va editar en català i en
castellà.
100%
Verificat a través de FV:
Document recerca: L’Estat de la
Qüestió dels DiR a Catalunya i la
seva relació amb les polítiques
públiques catalanes (Grup
Recerca Antígona)
Valoracions
Com s'ha comentat en l'apartat sobre Coherència, la formulació d'aquest Resultat està mal
plantejada d'inici, ja que s'espera que es produeixi un canvi molt important en un període molt
limitat de temps. Fins i tot, tal com està definit, no queda molt clar si el focus s'està posant en el
fet de que les organitzacions siguin capaces de fer monitoratge (creació de capacitats) o si el focus
es posa en què s'aconsegueixi que les polítiques públiques contemplin una perspectiva feminista.
Per a entendre-ho és necessari fer una lectura de les activitats i dels indicadors.
El primer indicador indica que el focus està posat en la primera part: en la construcció (o
enfortiment) de la capacitat d'incidència, cosa que també és alimentada per les activitats incloses
en el R2 (tal com s'apunta en la columna del valor aconseguit). Per altra part, el segon indicador
està també mal formulat perquè es defineix com una font de verificació. D'altra banda, el primer
indicador és un indicador qualitatiu, per la qual cosa a més de les fonts de verificació descrites és
important basar el seu valor en les entrevistes realitzades, per a poder informar amb major
exactitud en quina mesura aquest treball ha contribuït a l'enfortiment de capacitats.
Baixant al nivell d'activitats, veiem el següent:
- Part important de les mateixes estan enfocades en la construcció d'un grup de treball
(selecció, identificació, creació d'una metodologia per al treball en grup, etc.).
- Un altre grup d'activitats tracta de l'elaboració d'instruments com el document de l'Estat
de Qüestió sobre DSiR o l'Instrument de Monitoratge que serveix d'element entorn del
qual s'elabora un full de ruta, uns posicionaments comuns i altres elements importants
que alimenten la viabilitat mateixa d'aquesta plataforma. Així mateix, es realitzen altres
activitats (lligades al R2) que contribueixen a l'enfortiment de capacitats d'aquests
col·lectius.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
56
La creació del grup en si mateix i la construcció de discurs, anàlisi i eines conjuntes, és ja un
resultat en si mateix perquè comporta una ingent quantitat de treball i de destresa per part de
les organitzacions responsables. Per exemple, podria haver-se definit aquest primer Resultat de
la següent forma: R1. A la finalització del programa un grup d'almenys 10 organitzacions de la
societat civil de Catalunya treballen en xarxa, des d'un enfocament feminista interseccional, per a
l'exigibilitat dels DSiR en el marc de l'Agenda 2030.
D'altra banda, tot el treball realitzat entorn de l'estat de la qüestió i de l’instrument de
monitoratge, un treball aquest elaborat de manera participativa i col·lectiva, han estat, sobretot
en el segon cas, factors claus per a l'enfortiment de capacitats dels col·lectius que componen el
grup de monitoratge. Tal com es va expressar en les entrevistes tot el que es va fer entorn
d'aquest instrument (elaboració d'arguments conjunts, formació sobre disseny d'indicadors i
construcció dels mateixos o la forma en què s'han aterrat arguments construïts a nivell global en
les agendes locals), ha constituït un dels punts més forts del programa.
Dir també que tots dos instruments són “joies” que contenen un autèntic full de ruta sobre la
qual dissenyar un nou programa a mig/llarg termini, que doni continuïtat a aquest. Els 6 eixos que
s'han definit en aquests documents
8
, mostren no sols els reptes de treball de les organitzacions
que conformen aquesta plataforma catalana entorn de la garantia dels DSiR, sinó també els
desafiaments d'altres plataformes a nivell estatal, europeu i internacional, i com s'ha expressat
en entrevistes realitzades amb representants de xarxes llatinoamericanes o d’una xarxa europea,
són de molta utilitat per a totes elles. L'elaboració d'aquesta agenda ha servit d'eix vertebrador
de les aliances creades a nivell internacional, com es veurà en el següent resultat. Podem afirmar
que aquesta és una altra de les grans contribucions del programa al treball sobre DSiR per part
del feminisme català. Per contra aquests instruments no garanteixen el que s'expressa en la
segona part del Resultat 1: “….
fent seguiment de les polítiques públiques catalanes i la seva alineació
amb als ODS per tal de contribuir a la implementació a Catalunya d’una Agenda 2030 des d’una perspectiva
feminista
”, principalment per diverses raons:
- Perquè els ritmes de l'agenda oficial i de l'agenda 2030 feminista no han anat a l'una.
L'agenda 2030 feminista s'ha avançat en el temps a l'oficial, per totes les circumstàncies
derivades del context polític que va repercutir en l'avanç de l'agenda catalana, la qual
cosa no va impedir que els col·lectius feministes continuessin treballant. No obstant això,
no va ser possible fer un seguiment de l'agenda oficial en sentit estricte, ni es va poder
influenciar en l'elaboració dels indicadors oficials durant l'etapa d'execució del programa
(ja que, com s'ha dit abans, el Pla d'Implementació només va ser aprovat al setembre del
2019 i l'elaboració dels seus indicadors s'està fent en l'actualitat).
- En aquest context, el grup decideix fer igualment un instrument de monitoratge, amb
indicadors propis d'una agenda feminista, que serveix per a tenir un horitzó de màxims i
poder fer reivindicacions sobre la base d'aquestes propostes, però no serveix per a fer
monitoratge dels ODS dins de les polítiques públiques, tal com s'expressa en la seva
introducció o en aquesta segona part del R1. En les recomanacions es parlarà d'això amb
més deteniment.
- En tercer lloc, les expectatives expressades en aquest Resultat, sobre la inclusió d'una
perspectiva feminista en l'Agenda 2030 catalana, sabem que, sent molt optimistes, són
8
Els eixos definits són els següents: Educació sexual integral; Economia de les cures; Laïcitat i fonamentalismes; Avortament i
anticoncepció; Violències masclistes; Discursos d’odi, estigma i discriminació (LGTBI+ i Feminismes)
Avaluació Agenda 2030 Feminista
57
processos i resultats a molt llarg termini, com mostren els anys de treball que s'ha trigat
a influenciar i posar en marxa mecanismes de transversalització de gènere en alguns
departaments de l'administració catalana, en els quals encara falta un llarg camí per
recórrer, com més encara parlar de perspectiva feminista dels 17 ODS sota
responsabilitat de diferents departaments.
Independentment d'aquesta feblesa en la formulació, els dos grups d'activitat, juntament amb
l'anàlisi del context, ens informen que existeixen unes òptimes bases creades per a d'ara
endavant poder incidir en la generació de canvis en l'Agenda 2030 catalana a través de la seva
inclusió en les polítiques públiques i que igualment el treball realitzat ha influït en prenedors de
decisions, com es veurà quan analitzem el criteri d'impacte.
En conclusió, podem dir que, si bé no podem parlar d'eficàcia quant al Resultat 1 tal com està
formulat (especialment en la seva segona part), sí que podem parlar d'un excel·lent nivell
d'eficàcia si usem 2 dels 3 nivells que hem triat per a l'avaluació com a referents d'una bona feina
d'incidència política (descrits en l'apartat sobre Coherència). Ens referim als dos nivells següents:
⇒ Enfortiment de la societat civil: a través de la creació de xarxes i creació de capacitats
utilitzant diferents mètodes i eines (a aquest component han contribuït les accions
relacionades al R1 i R2).
⇒ Canvis en les relacions de poder entre els garants d'obligacions i els col·lectius organitzats
de la societat civil involucrades en el programa (TR i TD): quant a aquest Resultat ha
contribuït a la construcció d'un nou espai per a la participació ciutadana, amb la finalitat
d'arribar a participar en la presa de decisions sobre DSiR des d'un enfocament
interseccional i en la mesura en què pretén contribuir a la promoció de transparència en
les polítiques públiques catalanes entorn de la construcció de l'Agenda 2030 i el seu
compromís amb la igualtat de gènere i els DSiR (en relació a aquest segon punt, faltaria
continuar treballant per a aconseguir-se)
RESULTAT 2:
RE2: Organitzacions feministes catalanes, llatinoamericanes i de la Unió Europea enfortides en la seva
capacitat d’incidència política treballant en xarxa per que l’Agenda 2030 integri una perspectiva
feminista.
Indicador previst
Valor aconseguit
Grau de
compliment
Verificació i comentaris
I1.R2 Enfortiment
capacitats per a la
incidència política de
les entitats catalanes
que configuren el
grup d’elaboració
Instrument
Monitoratge i
Seguiment
- Realització d’una formació
interna sobre elaboració
d’indicadors amb el grup de
monitoratge (facilitat per
SidaStudi)
- Realització sobre un seminari
Internacional Agenda 2030 i
DSiR i fonamentalismes
100%
Verificat a través de
FV:
-Acta sessió de treball
Grup de Monitoratge
amb capacitació sobre
indicadors feministes
-
Gravació del
seminari/jornada
Agenda 2030 i DSiR
i fonamentalismes
-Entrevistes a 16
participants del grup
de monitoratge
I2.R2
Increment espais de
- Realització de 2 webinars
sobre l’agenda 2030 i sobre
100%
-Gravacions de 3
Webinars realitzats amb
Avaluació Agenda 2030 Feminista
58
treball conjunt,
compartir materials,
estratègies, bones
pràctiques i
informació per part
de l’Aliança
Feminista catalana i
llatinoamericà
instruments de monitoratge,
amb la RSMLAC
- Realització de 1 webinar i 1
conversatori amb la REPEM
sobre educació sexual integral
i el treball d’incidència sobre
aquet tema
- Elaboració participativa de
fitxes per la inclusió d’una
mirada feminista en 9 ODS (en
català, castellà i anglès)
representants
llatinoamericanes per el
grup de monitoratge
sobre el treball
d’incidència, l’agenda
2030 i els mecanismes
de seguiment; el treball
sobre educació sexual i
inclusiva.
- Fitxes ODS feministes
en els tres idiomes i
infografia
-Entrevistes a 16
representants del grup
de monitoratge; a 3
representants de xarxes
llatinoamericanes
I3. R2. Xarxa
feminista
Llatinoamericana-
Catalana-Unió
Europea treballen
juntes per la garantia
real dels DSiR i el
procés
d’implementació
Agenda 2030 mirada
feminista.
- Creada una Aliança Agenda
Feminista 2030 en la CSW62 a
Nova York , entre la xarxa
catalana conformada pel Grup, 2
xarxes llatinoamericanes i 2
xarxes europees (WIDE+, KULU),
conformada per més de 1000
col·lectius
- Elaborada una Declaració
conjunta presentada en la CSW
63 en la seu d'UN WOMEN
- Accions d'incidència i difusió
de la Declaració per part de
l'Aliança en el CSW 62, CSW 63,
HLPF 18 i 19 i Beijing +25 a
Ginebra amb impacte
d’audiència.
- Acte d'incidència en el
Parlament Europeu:
‘
La defensa
dels DSiR als fòrums globals’
amb participació de
representants del Grup de
monitoratge, de la xarxa
europea WIDE+, de la xarxa
RSMLAC llatinoamericana, de
l’ACCD i altres actors.
100%
-Informe de Seguiment
de treball de l’Aliança
Agenda 2030 Feminista:
informes CSW62,
CSW63, HLPF2018,
HLPF2019, Ginebra, Acte
Parlament Europeu
-
Informe Aliança 2030
Feminista (inclou la
Declaració)
-Gravació acte Parlament
Europeu
-Entrevistes a 16
representants del grup
de monitoratge; a 3
representants de xarxes
llatinoamericanes; a 1
representant de xarxa
europea i 2
representants de aliança
europea.
Valoracions
El grau de compliment d'aquest resultat i el nivell d'eficàcia aconseguit ha estat altíssim. El grau
de compliment en realitat supera amb molt el 100% assenyalat en la taula. És difícil donar un
valor numèric o un percentatge, però el nivell d'abast de les activitats realitzades i del propi
resultat, podrien haver conformat, de nou, un projecte en si mateix.
La descripció d'activitats o els indicadors descrits en la matriu de planificació no visibilitzen tot
l'enorme treball que hi ha darrere (que sí que es recull amb detall en l'informe final del programa),
Avaluació Agenda 2030 Feminista
59
ni l'èxit aconseguit sobre aspectes tan importants i definitoris per al treball sobre DSiR i Agenda
2030 com l'establiment de múltiples aliances , la visibilitat que s'ha donat al treball del grup català
de monitoratge en diferents espais internacionals o el treball tan innovador entorn dels ODS que
ha aconseguit una enorme repercussió entre xarxes i organitzacions feministes que es mouen en
aquests espais i que, sens dubte, obre múltiples portes per a futures accions.
Les activitats desenvolupades entorn d'aquest resultat no sols han redundat en l'enfortiment de
capacitats d'incidència del grup de monitoratge de Catalunya (Indicador 1), sinó també en
l'enfortiment del treball entorn dels DSiR a nivell internacional, una vegada que s'han construït:
aliances formals amb xarxes llatinoamericanes i europees, amb la dificultat que això comporta;
arguments i posicionaments conjunts; o una Declaració sobre l'Agenda 2030 Feminista que es
difon i fa ressò en diferents espais internacionals de presa de decisions.
Realment és increïble que amb aquest programa s'hagi arribat tan lluny i s'hagin aconseguit
resultats que no són fàcils d'aconseguir en tan curt període de temps. Tot això deixa constància
de la perícia i habilitat que les dues organitzacions responsables del programa tenen per a
treballar en xarxa amb actores tan diverses i de diferents llocs del món. En altres paraules, tant
Creación Positiva com la Associació Drets Sexuals i Reproductius són dos grans actores de canvi.
A nivell qualitatiu: les aportacions que han tingut les accions realitzades entorn d'aquest resultat,
per al conjunt de TD i TR participants en el programa, han estat molt positius i es pot confirmar
que la rellevància i repercussió de l'aconseguit ha anat molt més allà de l'esperat.
Tres qüestions que destaquen en l'avaluació, relacionades a l'enfortiment de capacitats, són les
següents:
- El seminari sobre fonamentalismes, no sols adquireix una rellevància i pertinença molt
important en el context actual, sinó que la qualitat dels ponents, el seu expertise sobre
el tema i el fet que aquest material estigui a disponibilitat de més dels 1000 col·lectius
que conformen l'Aliança i del públic en general, podrà resultar en informació d'una
enorme utilitat per al feminisme i els col·lectius LGTBIQ, si es fa bon ús d'ell. També podrà
ser de gran utilitat per a les defensores dels DSiR, perquè dóna claus que poden ser
usades de forma molt estratègica en pròximes etapes.
- Les fitxes sobre els ODS és un dels treballs que les informants claus han apreciat moltíssim
per diversos motius: el programa ha ofert espai, recursos i possibilitats d'elaboració de
posicionaments i arguments, elaborats de manera participativa i interseccional, sobre els
DSiR, la qual cosa no és fàcil sense disponibilitat de recursos i, per tant, és un treball de
gran repercussió per a totes les organitzacions que treballen sobre aquest tema. D'altra
banda, el fet que s'integrin arguments sobre els DSiR en cadascun dels ODS demostra la
indivisibilitat dels drets, com un principi clau del EGiBDH, la qual cosa no sempre es fa
evident de forma tan lúcida. Es tracta, per tant, d'un treball molt innovador i de molta
utilitat, ja que els DSiR són el nucli dur d'una agenda de difícil exigència en molts
contextos i que provoca moltes resistències. El poder construir aquestes fitxes amb
aquests arguments ha generat molta satisfacció al conjunt de TD i TR que conformen el
grup de monitoratge i l'Aliança. Prova d'això és l'efecte multiplicador que està tingut. Han
estat diverses les persones que han dit com estan utilitzant aquestes fitxes en diferents
formacions, accions de sensibilització, tant a Catalunya com a Llatinoamèrica o Europa.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
60
- Pot semblar que hi ha hagut un traspàs d'informació i coneixements important de les
xarxes llatinoamericanes a les organitzacions catalanes, no obstant això, al llarg de les
entrevistes s'ha constatat que aquest enriquiment ha estat recíproc. Les representants
de les xarxes llatinoamericanes i altres grups han extret diversos aprenentatges i han usat
materials (per ex. les fitxes de ODS o algun indicador de l'instrument de monitoratge) per
a ús propi.
“Vaig poder usar al meu país (Bielorússia) l'agenda 2030 feminista, arguments dels ODS i inputs del treball
extret de l'Agenda sobre fonamentalismes” Investigadora i activista de Bielorússia. (Womens for full
Citizenship i Membre Junta Directiva WIDE+)
Sobre el treball en xarxa, en termes de l'avaluació, destaca l'enorme abast que aquest treball ha
tingut, tant pel nombre de xarxes i col·lectius amb els quals s'ha conformat l'Aliança Feminista
2030, com pels treballs realitzats per la mateixa en diferents espais internacionals i la repercussió
que l'Agenda 2030 feminista ha tingut en alguns d'aquests llocs, segons s'ha descrit en algunes
de les entrevistes amb persones llatinoamericanes amb una trajectòria molt important de treball
en espais multilaterals. També destaca el fet que l'Aliança hagi assumit els 6 eixos estratègics
proposats i treballats per les organitzacions catalanes com a base sobre la qual actuar, ja que això
també demostra la qualitat d'aquesta labor, si tenim en compte el nivell d'exigència de les xarxes
llatinoamericanes a l'hora d'arribar a consensos sobre posicionaments.
Destacar també que no és fàcil aconseguir crear una aliança o tirar endavant una declaració
conjunta entre aliades amb trajectòries tan diferents. Es requereix de molta habilitat a l'hora de
treballar-ho, arribant a implicar fins i tot a TO catalans en algun dels actes multilaterals. Això deixa
entreveure l'enorme potencial mobilitzador que s'ha generat durant el programa.
De nou aquest segon resultat alimenta els dos nivells de treball d'incidència política que s'han
pres com a referència en aquesta avaluació:
⇒ Enfortiment de la societat civil: a través de la creació de xarxes i creació de capacitats
utilitzant diferents mètodes i eines.
⇒ Canvis en les relacions de poder entre els garants d'obligacions i els col·lectius organitzats
de la societat civil involucrats en el programa: quan aquest Resultat contribueix a
l'augment de l'accés a la informació per part de TD i TR sobre els ODS i la seva vinculació
amb els DSiR, i per la contribució a la promoció de la perspectiva feminista i els DSiR en
l'Agenda 2030.
RESULTAT 3:
RE3: S’ha incidit políticament a nivell català, europeu i multilateral per tal de contribuir a la garantia
real dels drets sexuals i reproductius a nivell local i global incidint perquè l’Agenda 2030 incorpori una
mirada feminista
Indicador previst
Valor aconseguit
Grau de
compliment
Verificació i comentaris
I1.R3 Nombre
d’accions
parlamentaries
sobre
Agenda 2030 i DSIR
durant l’execució del
projecte.
- En lloc d’accions concretes es va fer un
treball d’incidència continuat a través de
reunions bilaterals i participació en espais
claus de consulta, decisió o participació
amb TO: Intergrup Parlamentari sobre
DSiR; CNDC (a través de Creación Positiva
des de la vicepresidència) i diferents grups
100%
-Documents acreditatius /
Accions d’incidència al Pla
Nacional Agenda 2030 I
Parlament de Catalunya
-Entrevistes amb
Directora ICD, directora
Igualtat Conselleria
Avaluació Agenda 2030 Feminista
61
de treball, inclòs el grup ODS a través de la
participació de organitzacions del Grup de
Monitoratge;
- Participació en el Pla Agenda 2030
Catalunya, a l’Acord i l’Aliança Catalunya
2030 a través dels espais participatius i de
treball amb el CADS tant com a programa
com a través del CNDC
Treball, 2 parlamentaries,
responsable CADS
-Documents relatius al
treball d'incidència al
Parlament de Catalunya:
mocions i propostes de
resolució
I2.R3 Presencia
Entitats catalanes
aportant bones
practiques catalanes
en matèria de DSIR
i Agenda 2030 als
espais multilaterals
drets humans: CSW i
HLPF.
-Accions d'incidència i difusió de la
Declaració per part de l'Aliança en el
CSW 62, CSW 63, HLPF 18 i 19 i Beijing
+25 a Ginebra amb impacte
d’audiència.
100%
-Llistat d’espais
d’incidència català,
estatal, europeu i global
Entrevistes
-Informe de Seguiment
de treball de l’Aliança
Agenda 2030 Feminista:
informes CSW62,
CSW63, HLPF2018,
HLPF2019, Ginebra
Beijing +25.
-Entrevistes
I3.R3 El moviment
feminista en xarxa
incideix al parlament
europeu per la
garantia real dels
drets sexuals i
reproductius.
- Acte d'incidència al Parlament Europeu:
‘
La defensa dels DSiR als fòrums globals’
amb participació de representants del
Grup de monitoratge, de la xarxa europea
WIDE+, de la xarxa RSMLAC
llatinoamericana, de l’ACCD i altres actors.
-Gravació Acte Parlament
Europeu (material interna
consultat)
-Entrevista amb
responsable gènere
Eurodiputat Verds i
entrevista amb
representants TD i TR que
van participar en aquest
acte.
*A l’enunciat original apareix la CPD . No obstant, durant la implementació del programa es sol·licita a l’ACCD canviar l’espai de la CPD
pel HLPF amb raons justificades, modificació que es informada a l’ACCD
Valoracions:
Incidència a nivell de Catalunya:
Malgrat la complexitat del context polític català durant els anys d'execució del programa, que va
dificultar l'arrencada i posada en marxa de l'Agenda 2030 oficial sobre la qual es pretenia incidir,
les organitzacions responsables de l'Agenda 2030 Feminista van aconseguir visibilitzar i permear
els seus missatges sobre la importància d'integrar els DSiR en l'Agenda 2030 i , sobretot, la
importància de que tots els ODS tinguin una mirada feminista, com es constata en les entrevistes
realitzades amb totes les Titulars d'Obligacions entrevistades.
Per a això, s'ha combinat de forma molt intel·ligent, un treball dirigit a les TO en cadascun dels
espais de presa de decisions on Creación Positiva i l’Associació Drets Sexuals i Reproductius
compten ja amb un reconeixement i els resulta fàcil moure's, com són els espais de consulta on
participen des de fa anys, com l'Intergrup Parlamentari sobre DSiR, el ICD o el CNDC (on fins i tot
el programa ha jugat un paper clau a l'hora que es creés un grup específic sobre ODS); o convidant
a les/els TO als actes públics organitzats dins del programa; o utilitzant altres canals formals i
informals, entre altres maneres de fer arribar el seu missatge (reunions amb Ajuntaments, …).
Això es va combinar amb el treball que en paral·lel es va desenvolupar amb el grup de
monitoratge de la societat civil, per al qual es van seguir uns criteri de selecció d'entrada al grup
molt intel·ligent, ja que la majoria són organitzacions que participen de forma destacada en
diferents espais de consulta (diversos grups de treball del CNDC, CNJC) i o plataformes molt
reconegudes (Comitè 1r Desembre, la Xarxa de Dons per la Salut) i per tant, compten amb
relacions, vincles, visibilitat i/o reconeixement davant les Institucions públiques, la qual cosa
Avaluació Agenda 2030 Feminista
62
facilita la visibilitat i permeabilitat dels missatges treballats en l'Agenda 2030 Feminista. A més,
els actes realitzats a nivell multilateral en el CSW 62 i CSW 63, on algunes d'aquestes TO estaven,
ha ajudat a posicionar l'agenda 2030 feminista en lloc destacat sense que passi desapercebuda
per a les personalitats més importants de les instàncies polítiques catalanes que breguen amb els
temes de gènere.
És important tenir en compte que aquestes aliances, entre organitzacions feministes i feministes
de les institucions, es porten forjant des de fa anys. Tant per a unes com per a altres és important
secundar-se i hi ha una necessitat recíproca quan es tracta d'integrar temes de gènere en les
polítiques públiques o en l'agenda política. Això fa, que encara avui dia, aquestes dones i les
institucions que elles lideren, són la principal via d'entrada per a fer incidència política, així com
per a permear l'agenda 2030 oficial, com ha ocorregut sempre amb la transversalización dels
temes de gènere.
Més difícil ha estat incidir directament en l'Agenda 2030 oficial, tal vegada on s'havien posat
majors expectatives quan es va formular el programa. El CADS, com a responsable de la
“dinamització”, disseny o posada en marxa d'aquesta Agenda, ha passat gairebé 4 anys treballant
i remenant els obstacles que el context polític li posava davant, per a aconseguir treure un Pla
d'Agenda per a Catalunya (al setembre del 2019) amb l'aprovació i implicació de 13
departaments, Parlament Català, etc. i on la presa de decisions i l'estructura dissenyada per a
això, no facilita el treball d'incidència, tal com les organitzacions responsables del programa
desitjarien.
En l'apartat sobre el Context, s'explica com funciona tota l'estructura i circuits i quins finalment
són els canals de participació que s'han oberts per a la societat civil. En concret, per a les
organitzacions feministes i per als “assumptes de gènere”, els canals són l’ICD i la participació en
l'Aliança Catalunya 2030, que és un espai difícil, desconegut encara, on es mouen interessos que
poden arribar a estar oposats (universitats, sindicats, sector privat, diputacions, federació de
municipis …)
9
, tenint en compte que els recursos són escassos i no cobriran totes les prioritats i
on, a més, caldrà tractar amb nous actors.
Per tant, els assumptes concernents als DSiR, lluny d'estar en el mainstream de l'agenda 2030
catalana, com s'esperava amb aquest resultat i amb el R1 per a aconseguir el OE del programa,
encara continuen de forma principal en el marc de diàleg entre feministes de “dins i fora de les
institucions”, utilitzant els mecanismes tradicionals.
Dit això, relatiu als circuits, el que és cert és que s'ha aconseguit fer un crit d'atenció al CADS
sobre no deixar enrere de cap manera a les organitzacions feministes; s'ha donat a conèixer
àmpliament entre el conjunt d'actors que estan per dins d'aquesta agenda, que existeix una
plataforma feminista que és present vetllant perquè l'Agenda oficial integri els DSiR; que és
important que els ODS integrin aquesta mirada feminista; que els fonamentalismes són una
amenaça i que s'enceben en el cos i els drets de les dones per a guanyar terreny; o que les
polítiques públiques han de fer-se eco dels treballs de cures i els drets dels col·lectius LGTBIQ. Es
pot dir que aquestes constatacions han quedat clares durant les entrevistes amb TO. Per tant,
s'ha creat un entorn més amigable i favorable sobre el qual treballar d'ara endavant. Com s’ha
dit aquest programa no ha fet més que començar un procés que s'espera continuï en aquesta
dècada que està iniciant.
9
El CNDC, on està representada l'Agenda 2030 Feminista també forma part.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
63
El treball de les accions d'incidència realitzades a Catalunya per a aconseguir els resultats
esperats, en definitiva, es considera eficaç, des del punt de vista d'aquesta avaluació.
Incidència a nivell multilateral:
En els espais multilaterals totes les accions realitzades han tingut un grau d'eficàcia en relació als
resultats molt alt, tal com s'ha explicat en el R2. Axó si, es van fer mes activitats de les previstes
inicialment, aprofitant oportunitats que es van obrir durant la execució del programa.
Que dues organitzacions petites catalanes, com ja s'ha dit, tinguin una capacitat de mobilització
tan enorme a nivell internacional (la creació de l'Aliança) i la capacitat de moure's en espais
multilaterals (el HLPF, la CSW 62 i 63, el WMG, Ginebra) perquè la seva proposta sigui coneguda
(Declaració, ODS Feministes, treball entorn dels 6 eixos…) no és una cosa fàcil de trobar i , de nou
dir que tot el treball realitzat en aquest nivell i els resultats aconseguits podrien haver constituït
un programa en si mateix, amb el que només queda dir que s'ha fet un treball magnífic, que
d'altra banda, dóna una visibilitat de Catalunya que va més enllà del que es podria esperar en el
programa. El Govern català hauria de prendre nota d'això i aprofitar el treball sembrat per a
posicionar l'Agenda 2030 catalana en un lloc destacat quant als DSiR i la transversalización de
gènere. Tal vegada aquest podria ser un valor afegit que el govern hauria d'estudiar.
Incidència a nivell europeu:
D'acord amb el recollit amb informants claus i amb l'equip del programa, aquest nivell
d'incidència és el que s'ha considerat més fluix i on les TD i TR, o fins i tot les TO que van participar
en aquest, s'han quedat menys satisfetes, perquè segons al·leguen no han comptat amb aliances
tan fortes com esperaven. No obstant això, si es va fer tot el que estava previst en el programa,
fins i tot amb un abordatge que ha repercutit en l'enfortiment del grup de monitoratge, a través
de la participació en el European Idees Lab
, esdeveniment organitzat pel Grup Parlamentari
del Parlament Europeu, Els Verds/Aliança Lliure Europea (Els Verds/ALE), realitzat en
Brussel·les durant 3 dies i on els col·lectius participants van poder compartir experiències,
materials i crear sinèrgies amb companyes d’entitats, associacions i ONGs vingudes
d’Espanya i altres països d’Europa com Polònia, Àustria, França i Alemanya. Per altra banda
es va fer l’acte d’incidència “La defensa dels DSiR als fòrums globals” al Parlament
, en
conjunt amb xarxes europees i llatinoamericanes on s'ha aconseguit un cert impacte, com es
veurà quan parlem d'aquest criteri.
Un altre component d'aquest nivell d'incidència, que va donar molta visibilitat a l'Agenda 2030
feminista a nivell europeu, ha estat la participació del Secretari del Fòrum Parlamentari Europeu
sobre DSiR en el seminari sobre fonamentalismes.
Tot això fa que el resultat sobre aquest component de treball està més que aconseguit si ens
atenim exclusivament al que s'esperava en el programa. El que ocorre és que el nivell d'exigència
de les actores d'aquest programa és molt alt, com ho són també les seves expectatives. No tot ha
de sortir bé, i molt menys en un terreny que és relativament nou, si el comparem amb el terreny
català o el multilateral, on tant Creación Positiva com l'Associació Drets Sexuals i Reproductius,
compten amb una llarga experiència.
Des del punt de vista de l'avaluació, és tan important extreure aprenentatges sobre aquesta
experiència i entendre que el programa no pot abastar o arribar a tot amb el mateix nivell d'èxit.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
64
El terreny de treball d'incidència a nivell europeu exigeix un major coneixement i es necessiten
tenir en compte diferents aspectes que recollirem en el pla d'aprenentatges.
OBJECTIU ESPECIFIC:
Una vegada analitzat el grau de compliment dels 3 Resultats Esperats, passem a fer una valoració
general del OE previst:
OE:
Contribuir a que els Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) inclosos en l’Agenda 2030 marquin les
polítiques públiques de manera transversal a través del procés d’implementació de l’Agenda 2030
Indicador previst
Valor aconseguit
Grau de
compliment
Verificació i
comentaris
I1. Titulars de drets i de
responsabilitats de Catalunya
enfortits en la seva capacitat
d’incidència en el procés
d’implementació de l’Agenda
2030 a Catalunya.
L’expressat en els indicadors del
R1
100%
FV i entrevistes
del R1 i R2
Presència activa de xarxes
feministes de dones
participant i estant presents
en espais multilaterals i
internacionals de drets
humans de les dones i de
desenvolupament sostenible
L’expressat en els Indicadors del
R2
100%
FV i entrevistes
del R2
Increment
conscienciació/sensibilització
agents amb representació
política catalans amb
responsabilitats en la
implementació Agenda 2030
sobre la incorporació mirada
feminista a l’Agenda 2030.
Tots/es els TO entrevistats
coneixen perfectament el treball
fet per l’Agenda 2030 Feminista
i reconeixen la importància que
aquesta feina te per Catalunya a
nivell de visibilitat internacional,
d’innovació i de repercussió
sobre la transversalitat de
gènere a l’interior de la Agenda
oficial
100%
Entrevistes amb 5
titulars
d’obligacions de
diferents
institucions
catalanes
Valoració:
Podem dir que, malgrat les deficiències en la formulació de la matriu de planificació, a la llum de
totes les fonts de verificació revisades i de l'expressat per totes i cadascuna de les persones
entrevistades, hi ha hagut un alt grau de compliment dels objectius i resultats en tot el relatiu a
aquells components l'èxit dels quals depenien de la gestió de les organitzacions responsables del
programa. Per contra, en aquells resultats que han depès més de la voluntat política dels titulars
d'obligacions (segona part del R1 i del R3 i OE), es van presentar majors dificultats per a la
consecució dels resultats esperats, a causa de tot el comentat sobre el context; els ritmes de
treballs dispars entre agenda feminista i agenda oficial; i la necessitat de realitzar mapatges,
anàlisis de situació o elaborar acords de participació en el procés d'elaboració de l'agenda 2030
amb aquests actors o a nivell europeu, previs a l'execució del programa, que pogués resultar en
un full de ruta diferent. No obstant això, es valora molt positivament la bona gestió i el treball
sobre participació, creació de capacitats i foment del treball en xarxa a diversos nivells; la creació
del grup de monitoratge i l'Aliança Internacional; la creació d'eines participatives i de sinergies
Avaluació Agenda 2030 Feminista
65
entre titulars de responsabilitats i obligacions o tot el treball realitzat i l'impacte que ha tingut a
nivell multilateral. El programa aconsegueix dotar de contingut polític feminista a una agenda
internacional de drets humans i posar en el centre dels mateixos la defensa i garantia dels DSiR,
un desafiament que no s'aconsegueix per descomptat en dos anys, però que ha obert un camí de
moltes possibilitats, tant a nivell de l'Agenda 2030 de Catalunya, com a nivell europeu i
internacional. Per tant, si tenim en compte el context en què s'ha donat el programa, el nivell
d'abast que s'esperava aconseguir, sent que es tracta d'una agenda que era relativament nova
quan va començar el programa, els temps que va haver-hi per a l'execució i la limitació de recursos
i capacitats per a abastar tot el proposat, podem dir que el nivell d'eficàcia ha estat molt alt i que
s'ha fet un treball d'una qualitat excel·lent des del punt de vista de la incidència política. El
programa deixa empremta i molt potencial perquè segueixi endavant.
4.5. CRITERI D'EFICIÈNCIA
El pressupost s'ha executat íntegrament, tant quant als fons aportats per la ACCD, com als fons
aportats per les organitzacions responsables del programa i les aportacions de la població
beneficiària. La suma total ascendeix a 375.000€. Dels quals aportats per ACCD: 300.000€,
44.444,44€ aportats per Creación Positiva i 30.555,56€ per l’Associació Drets Sexuals i
Reproductius.
Encara que l'avaluadora no ha comptat amb l'informe d'auditoria del programa, perquè aquest
s'ha realitzat posteriorment a l'elaboració de l'avaluació, sí ha tingut accés als informes econòmics
intermedi i final i sí que es va poder conèixer el sistema de control de despeses aplicat durant
l'execució del programa. Totes dues organitzacions compten amb sistemes de comptabilitat i
control de despeses eficients i amb demostrada solvència. Es va constatar així mateix el nivell de
responsabilitat i bon maneig de fons per part de l'organització responsable de la gestió del
programa (Creación Positiva).
També va ser possible observar els esforços que fan les organitzacions executores per a complir
amb els requisits tècnics de la rendició de comptes, tant econòmica com de resultats, així com la
bona organització de fonts de verificació. Podem dir que els fons s'han gestionat amb màxim
rigor
En analitzar els percentatges d'execució financera acumulada corresponents a la subvenció
concedida per l’ACCD i a la resta d'aportacions, s'observen uns certs desviaments respecte al
pressupostat inicialment i posteriorment modificat i reformulat al juliol del 2018, amb aprovació
de l’ACCD.
Aquests canvis no han afectat l'execució d'activitats previstes de manera que influís en la
consecució de resultats, més aviat per contra, les mesures pressupostàries adoptades per
activitat es van fer per a millorar l'eficiència o qualitat dels resultats. Els únics desviaments que
mereixen ser narrats en aquesta avaluació i que, d'altra banda, van ser degudament informats a
l’ACCD són:
Partida A 1.1. Remuneració de personal assalariat a Catalunya:
Els canvis són entre línies de la partida. S’imputa un import major global a la coordinadora
d’incidència política de Creación Positiva i se n’imputa un import menor global a la persona de
Suport Programàtic de Creación Positiva en concepte de despeses de personal remunerat directe.
D'altra banda, el nivell de despesa de la tècnica del programa és també major, a causa de la
prolongació de mesos del programa i la necessitat que aquesta persona continués fins que
s'acabés de gestionar.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
66
El canvi entre línies es compensa i afecta a les dues anualitats però no a la totalitat de les despeses
de personal assalariats de Creación Positiva, ni a la totalitat de la partida.
El percentatge de desviament total de la partida (entre el que es preveu inicialment i l'executat
durant el període d'execució) va ser d'un 4’45% més de despesa que el que es preveu inicialment.
Tot això tenint en compte que s'han fet més activitats de les inicialment previstes, especialment
vinculades al R3.
Partida A 1.2 Despeses corrents de béns i serveis:
Les modificacions es generen entre línies de la partida A.1.2. Es tracta principalment de despeses
previstes en la línia “Altres treballs tècnics i serveis professionals” (A.1.2.9.3) que es destinen a
Dietes, locomoció i trasllat (A.1.2.10) degut a la necessitat de reforçar les activitats d'incidència
política als espais globals i europeus.
Per altra banda també, dins la línia de Publicacions (A.1.2.8) es generarà menys despesa en
impressions que es destina a la línia Reunions, conferències i formació (A.1.2.6) degut a la
rellevància de l'acte del Seminari Agenda 2030 Feminista, de cara el compliment dels resultats
previstos al programa.
Hi ha una modificació en el total de les subcontractacions degut a l’augment de l’import del
contracte amb Almena Cooperativa Feminista degut a l’increment d’hores de dinamització i de
treball entre sessions del Grup de Monitoratge. Alhora també, el primer Webinar (anualitat) amb
Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe (RSMLAC) genera un augment en la
despesa degut al pagament del Impost sobre la Renda de No residents (IRNR) no previst en la
realització del contracte ni del pagament inicial.
La variació més important es dóna en la línia A.1.2.7. Publicitat i difusió la variació de la qual va
ser del 87’90% de despesa menys del que es preveu. Això perquè les despeses imputades en
aquesta línia tenien més sentit dins de la línia de publicacions que no pas publicitat i difusió,
seguint la lògica del pressupost. No obstant, totes aquelles despeses relacionades amb
publicacions estan directament relacionades amb publicitat i difusió.
Però com ocorre a les variacions de la partida anterior, el total de partida no sofreix una variació
significativa, tan sols d'un -7’06% menys de despesa del que es preveu.
Tenint en compte les quantitats totals per partida, la durada del programa i el tipus de
modificacions que es van fer per a millorar la seva efectivitat, podem concloure que les variacions
han estat poc significatives a nivell de valors bruts i que han estat ben justificades en termes
d'aportar una major eficiència a l'ús dels recursos per a atendre millor la consecució de resultats.
Si fem una anàlisi sobre la mena de despesa, veiem com en tractar-se d'un programa d'incidència
política el tipus de despesa se centra en costos directes corrents i no hi ha despeses d'inversió.
D'aquestes despeses corrents, el 63,34% es destina a despeses de personal de les dues
organitzacions del programa que directament estan implicades en l'execució del programa.
L'anàlisi sobre recursos humans implicats en el programa, centrant-nos tan sols en els Costos
Directes, per tant, en el personal directament implicat en l'execució del programa és el següent:
S'ha realitzat una despesa de personal entre les dues organitzacions per als 2 anys i 3 mesos
d'execució del programa de 171.035,62€, la qual cosa inclou el treball de 5 persones. D'aquesta
despesa una part important es destina a la coordinació i gestió del programa i un percentatge,
des del punt de vista de l'avaluació, menys rellevant per a la mena d'activitat desenvolupada, es
destina al personal encarregat de les tasques d'incidència política. És difícil donar percentatges
Avaluació Agenda 2030 Feminista
67
exactes perquè hi ha persones que fan més d'una funció (per exemple les coordinadores de les
dues organitzacions responsables han fet funcions tant de coordinació com d'incidència), però el
que sí que es pot dir és que l'ingent treball que s'ha fet d'incidència, no es reflecteix en el nivell
de despesa realitzada. Tampoc reflecteix el nivell d'experiència i qualificació que aquestes
persones han de tenir per a dur a terme accions que suposen influir en agendes polítiques tan
importants a diferents nivells.
És veritat que els salaris d'aquestes persones poden estar coberts per altres projectes que
contemplin tasques d'incidència, però si aquest és el cas, la qüestió que sorgeix és: “quantes
hores de dedicació o quin nivell de càrrega de treball suporten les defensores de drets humans,
gràcies al treball dels quals ens beneficiem la resta de dones d'un territori o país determinat?”;
“com es pot mesurar, des d'un enfocament feminista, el nivell d'eficiència sobre la base de
recursos/resultats, quan aquests recursos es destinen a promoure canvis en les polítiques
públiques per a garantir l'exercici de DSiR, en contextos poc favorables i sota amenaces de forces
ultraconservadores, quan tot això passa per la salut i el desgast de les defensores dels drets, sense
que aquests canvis siguin a les seves mans?.
I el mateix ocorre amb el nivell de despesa dedicada a la Partida A.1.2. en la seva línia A.1.2.9.3
“Altres treballs tècnics i serveis professionals”. Les aportacions que es van fer amb els col·lectius
participants en el grup de monitoratge: les hores de dedicació, l'energia que comporta fer el
treball que s'ha fet sobre indicadors, etc. si bé ha estat valorat pels col·lectius, també és cert que
en moltes ocasions es tracta d'organitzacions que no tenen personal dedicat a la incidència, que
són persones que realitzen múltiples funcions , que la quantitat de treball administratiu i de gestió
que s'ha de fer, tant per ocupar-se de les seves agendes com per a mantenir estructures que les
puguin realitzar, és enorme i els salaris molt baixos. Tot això, són temes a reflexionar, tant per
part de les agències finançadores, normalment reticents a pagar despeses de personal, com per
part de les organitzacions que duen a terme programes com el que aquí s'avalua, que ja compten
amb uns hàbits de treball adquirits que comporten un nivell d'autoexigència que, moltes vegades,
repercuteix en un ritme i temps de treball no saludable per a les persones, des d'un punt de vista
de les cures.
En diverses entrevistes realitzades per a aquesta avaluació, han estat diverses les informants claus
que han parlat sobre aquest desgast; sobre expectatives frustrades en relació a la impossibilitat
de participar d'una forma més adequada en el disseny de l'Agenda 2030 catalana (no precisament
pels esforços realitzats en el programa, sinó per la deficiència dels canals oberts per part del
Govern per a una participació real i de construcció conjunta); sobre l'alta dedicació de les
persones responsables del programa a la realització d'un gran nombre d'activitats; sobre el fet
d'haver cuidat molt al conjunt d'actors que han conformat el programa, però no haver-lo aplicat
a nivell intern; sobre la cultura de finançament a la qual estan habituades les organitzacions
feministes, de “treballar molt amb poc”, a base d'activisme no pagat, o de l'alt nivell d'exigència
d'aquestes organitzacions, entre altres comentaris recollits al llarg del treball de camp.
Continuant amb la lectura d'aquesta mateixa línia A.1.2.9.3.: la dedicació de recursos destinada a
serveis tècnics, on s'emmarquen treballs molt importants per a la consecució de resultats, és
també bastant limitada. Igual que ocorre amb la despesa destinada a publicitat i difusió, que és
un dels aspectes que s'haurien de millorar, ja que, encara que el programa compta amb una web
i s'han traduït diferents materials per a permetre la seva accessibilitat a diferents territoris, es
troba a faltar una major difusió de manera proactiva de tot el treball realitzat, amb el que sorprèn
que aquesta despesa hagi estat mínim.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
68
D'altra banda, cal dir, que moltes vegades la mirada sobre el criteri d'eficiència es posa en el
nombre d'activitats o impacte que aquestes activitats han tingut i es té menys en compte tot un
treball invisible de coordinació, establiment de xarxes i diàleg que comporta tasques de cures,
comunicació, creació de vincles, llargues converses presencials o virtuals, i treball que conforma
el software del programa, que és una inversió poc valorada. Doncs bé, en aquest programa, l'èxit
principal del qual ha estat la creació, sustentació i manteniment del treball en xarxa, tant a nivell
de Catalunya, com d'Europa o amb xarxes llatinoamericanes, aquest tipus de despesa no es
visibilitza d'una forma tan adequada com es podria esperar. Ni li donem importància des de les
organitzacions, ni se li dóna importància des de les agències finançadores. Es paga el “fer”, però
no es paga “l'establir relacions i construcció de diàleg i acords”.
D'altra banda, la limitació de recursos que se sol·liciten o s'aproven, si es té en compte el tipus de
resultats que s'espera obtenir i el nivell d'activitat a realitzar, impedeix que es dediqui diners
suficients a l'aprenentatge. I això, en un programa innovador com aquest, s'hauria de tenir en
compte.
La qüestió és si en pròximes ocasions s'hauria de dedicar menys percentatge a “fer” i més
percentatge a “els espais de creació de vincles i aprenentatge mutu”. En altres paraules: fer
menys i avaluar més. Avaluacions, no de resultats, sinó d'estratègies i d'extracció d'aprenentatges
per a la millora de les metodologies d'incidència en contextos canviants i en un segle XXI marcat
per les crisis polítiques, el poder dels mercats, les amenaces constants als drets i la pròpia
amenaça al planeta i a la vida, que tal vegada requereix de nous escenaris i maneres de dur a
terme estratègies d'incidència política.
Per a concloure podem dir que els costos han estat clarament justificats; que s'ha fet “més amb
menys” ja que el nivell d'activitat realitzat necessitaria de molta més inversió, especialment de
personal i serveis (incloent les aportacions a les organitzacions que van dedicar temps i treball o
van oferir serveis) i que , per tant, això no comporta necessàriament un major nivell d'eficiència
(si incloem en aquesta definició un component de cures i no la veiem exclusivament des d'una
òptica de cost/benefici); que s'ha dut a terme una gestió dels fons i un seguiment impecable; i,
finalment, que el nivell de sinergies i complementarietat d'esforços amb el conjunt
d'organitzacions que han conformat el programa, especialment el grup de monitoratge i les
xarxes llatinoamericanes, ha contribuït de forma molt important a tot l'aconseguit amb aquest
programa.
4.6. CRITERIS D'IMPACTE, d’APODERAMENT I TRANSFORMACIÓ
Quan es van elaborar els TdR, inicialment no s'incloïa el criteri d'impacte (entès aquest com
l'impacte dels objectius aconseguits en el programa), per considerar-se que no havia
transcorregut el temps suficient des de la finalització del programa fins al moment de l'avaluació,
però sí que se suggeria usar el criteri d'apoderament i el de transformació de les causes que
generen desigualtat i vulneració dels drets (en aquest cas els DSiR), per considerar-se que tots
dos criteris s'usen en l'enfocament de drets.
No obstant això, en la proposta feta per a aquesta avaluació es va plantejar analitzar aquests 3
criteris, però de forma una mica diferent al que es recollia en els TdR i així va ser aprovat. Per a
una millor comprensió de la mena d'anàlisi que fem, introduïm aquest apartat amb una explicació
conceptual i metodològica d'aquesta proposta:
En primer lloc, suggerim que sí que era important incloure el criteri d'impacte, però efectivament
sense seguir el model clàssic de mesurament sobre la base d'objectius, sinó aplicant el mètode
Avaluació Agenda 2030 Feminista
69
d'avaluació que s'usa sovint en programes d'incidència política. Per a aquest mètode, el criteri
d'impacte és central i s'entén com els efectes esperats i no esperats sobre la base de 3 nivells
d'intervenció
10
que se solen seguir en aquesta mena de programes.
Recordem que aquests 3 nivells són:
- La resolució de problemes específics a través de polítiques públiques.
- L'enfortiment de la societat civil
- Canvis en les relacions de poder entre els garants d'obligacions (TO) i els col·lectius
organitzats de la societat civil involucrades en el programa (TD i TR).
Com es pot apreciar i com ja s'ha explicat en apartats anteriors, són nivells que encaixen molt bé
amb els resultats esperats del programa, encara que no necessàriament seguint el mateix ordre
o estructura, però sí que entenent que el conjunt d'aquests resultats i les seves activitats
responen a aquesta lògica.
Serà sobre aquests 3 nivells que es recullen els efectes esperats i no esperats, que bé poden ser
clarament observats durant l'avaluació o ben extrets de les percepcions de TD, TR i TO durant les
entrevistes.
D'altra banda, seguir aquest model ens va semblar molt adequat per a donar cabuda al criteri
d'apoderament, una vegada que un dels nivells d'anàlisis tracta sobre els canvis en les relacions
de poder, que és una cosa que es busca també amb l'enfocament d'apoderament en l'avaluació.
I el mateix ocorre amb el
criteri de transformació de les causes que generen vulneració dels DSiR,
que se suggereixen en els TdR, i que com veurem en els paràgrafs a seguir està inclòs en
l'enfocament feminista d'apoderament.
Triem usar l'enfocament feminista d'apoderament, d'acord amb l'esperit del programa, a les
organitzacions responsables i a la mirada de la pròpia avaluadora.
Des d'aquest enfocament, el poder es desglossa en diferents dimensions: poder sobre, poder per
a, poder amb o col·lectiu i poder dins
11
; però no totes elles s'analitzaran aquí, ja que perquè això
sigui possible el programa hauria d'haver estat dissenyat amb un enfocament d'apoderament i
no amb un EGBDH. El que sí que podem fer és articular aquest tercer nivell de “canvis en les
relacions de poder” amb dos d'aquestes dimensions:
∞ el “poder col·lectiu”, entès com la consciència d'un “nosaltres” que construeix espais
organitzatius propis i s'enforteix des de l'atenció a la democràcia interna i a la qualitat de
la participació;
∞ el “poder per a”, és a dir, la capacitat creada per a fer incidència política vetllant pels DSiR,
a través de les accions dissenyades per a tal.
A tots dos aspectes podem també nomenar-los com a “apoderament polític”, és a dir, l'actuació
col·lectiva de les dones en la arena públic-política, amb l'objectiu de
transformar les estructures
que sostenen la desigualtat de gènere i que s'expressa en la seva capacitat d'articular-se; en
10
Aquests 3 nivells d'anàlisis, finalment també s'han usat com a referència per a analitzar la lògica del programa en el criteri de
coherència o per fer l'anàlisi del criteri d'eficàcia, de forma a seguir el mateix fil conductor al llarg de l'avaluació.
11
Murguialday, Clara; Vázquez, Norma i Gonzáles, Lara: Un paso más: Evaluación del Impacto de Género. Ed. CooperAcció 2008
Murguialday, Clara: Reflexiones feministas sobre el empoderamiento de las mujeres. Ed. CooperAcció, 2013
Avaluació Agenda 2030 Feminista
70
lideratges que desperten entusiasme i acció col·lectiva; en el teixir aliances amb altres col·lectius
i/o xarxes de dones i mixtes per a defensar conjuntament els seus drets i exigir polítiques
públiques, posicionant les seves agendes en l'espai polític, a partir del marc de l’Agenda 2030 de
Desenvolupament Sostenible.
Ara sí, ja podem entrar en l'anàlisi del programa atesos aquests criteris:
Sens dubte un dels majors impactes generats pel programa i corroborats per gran part de les TD
i TR catalanes ha estat justament l'apoderament polític generat en el grup de monitoratge,
inicialment creat com un grup de treball, però que avui dia se sent per totes les persones
participants com una plataforma, amb molts “punts” per a continuar funcionant com a xarxa una
vegada finalitzat el programa. No és fàcil que un programa de tan sols 2 anys i 3 mesos,
aconsegueixi despertar en un grup amb col·lectius que representen a diferents grups de població
(TD), creat inicialment per a treballar entorn d'una acció, aquest nivell d'apropiació del programa
Agenda 2030 feminista (com es va constatar en les entrevistes fetes amb tots i cadascun d’ells
excepte un), que a més treballin bé de manera col·laborativa, que siguin capaces d'arribar a
acords sobre temes on poden confluir diferents visions i posicionaments i, sobretot, que tinguin
aquest sentiment d'apoderament col·lectiu que, si bé no ha aconseguit canviar cap política, ha
generat un sentiment de grup, de complicitat davant una problemàtica i de legitimitat sobre el
treball entorn dels DSiR que va més enllà del que sol ocórrer en grups d'activisme on existeixen
moltes confluències, però també divergències, conflictes d'interessos, etc. . I això, en el context
actual, és essencial per a seguir endavant i dóna esperança que pugui haver-hi uns col·lectius
preparats a Catalunya amb ganes de continuar incidint en l'Agenda 2030.
Un altre gran impacte ha estat l'enorme capacitat que el programa ha tingut de generar treball
en xarxa entre activistes catalanes, activistes de Llatinoamèrica i Europa. No oblidem, a més, que
per a les activistes, tant per al cas de Catalunya com per al cas d'aquestes aliances internacionals,
quan una vegada i una altra hi ha reculades o amenaces sobre els drets (i especialment aquells
més fràgils com els DSiR), és importantíssim sentir-se acompanyades per unes altres, “fer pinya”,
sentir en definitiva que som moltes i no estem soles i, no menys important ocupar més espai i
nous missatges en la arena internacional.
La dimensió del “poder amb”, de treballar “colze a colze”, d'establir vincles que van més enllà
d'un treball concret i d'arribar a acords des de diferents posicions per a crear un full de ruta
conjunt és un assoliment important del programa.
Aquest poder col·lectiu, ha aconseguit deixar empremta amb la seva presència i la seva proposta
d'una Agenda 2030 Feminista tant a l'entorn de l'Agenda 2030 catalana i en totes aquelles
instàncies i espais amb capacitat d'influència en les polítiques públiques de Catalunya, com en
espais multilaterals on no ha passat desapercebuda, malgrat la dificultat que comporta passar
missatges en aquests espais o fer-se un lloc i, per si no fos prou, fer-lo amb una proposta
innovadora, que crida l'atenció i “sedueix” fins al punt de voler ser replicada en altres llocs.
D'altra banda, i especialment a Catalunya, encara que no sols, a més del sentiment de xarxa creat
amb el grup de monitoratge, el programa ha generat un enfortiment de capacitats important
entorn de diverses accions (formació sobre elaboració d'indicadors, sobre temes d'agendes
globals a través de webinars i conversatorios amb companyes llatinoamericanes, seminari
internacional sobre fonamentalismes, presència en actes conjunts europeus i multilaterals
desconeguts per a alguns col·lectius, estudi dels ODS i creació d'arguments per a vincular-les amb
els DSiR, creació d'un full de ruta col·lectiu i un discurs sobre DSiR propi i consensuat). Aquest és
Avaluació Agenda 2030 Feminista
71
un gran indicador de poder col·lectiu i poder per a, des del punt de vista de Titulars de Drets i
Titulars de Responsabilitats i un dels majors impactes, que, sens dubte, justifica per si mateix
l'existència d'un programa d'aquestes característiques.
Els següents testimonis il·lustren molt bé els efectes que aquest programa ha tingut en TD i TR:
“Orgull de ser part de l’Agenda 2030 feminista” (Titular de Drets, Catalunya)
“Si estaven convençudes de que el tema dels DSiR era un tema central en les nostres vides, ara encara li
veiem mes amplitud al tema. Es com un ull que s’ha obert i que encara s’ha de obrir mes, per això la
insistència de continuar” (Titular de Drets, Catalunya)
“La metodologia de treball sobre rendició de comptes, de la forma com es va construir, crec que ens va a
impactar a totes i ja no serem les mateixes a l’hora de treballar” (Titular de Responsabilitats)
“La forma en com s’han pogut arribar a acords des de posicionaments molt diferents, ha estat un succés o
con lo que al menys la gent no contava. La metodologia usada va tenir molt a veure”. (Titular de
Responsabilitats)
Per a valorar si hi ha hagut canvis en les relacions de poder entre els garants d'obligacions (TO) i
els col·lectius feministes i LGTBIQ involucrats en el seguiment de polítiques públiques (TD i TR) ,
s'avalua si s'han generat espais concrets per a la participació ciutadana en la presa de decisions
del Gov. Català, o si s'han creat mecanismes de rendició de comptes, si ha augmentat l'accés a
informació per part de la ciutadania o si el programa va contribuir a qualsevol forma de promoció
de la transparència en les polítiques públiques relatives, en aquest cas, a l'Agenda 2030 i , en
particular als DSiR.
Per a això, considerem no sols el comentat anteriorment sobre les capacitats construïdes: el grup
de monitoratge construït, els instruments creats, les relacions a nivell internacional, l'impacte que
ha tingut la seva veu. Valorem també algunes qüestions extretes en les entrevistes per part dels
TO que mostren la capacitat d'influència del programa Agenda 2030 feminista en les instàncies
públiques que giren entorn de l'Agenda 2030 catalana i a les institucions que promouen l'agenda
de gènere a Catalunya (ICD, Direcció de Treball, Parlament, CADS, etc.) i amb tot això podem
afirmar que clarament sí ha ocorregut aquest canvi en les relacions de poder.
A continuació, recollim algunes de les evidències que constaten això i que suposa una bateria
d'efectes o assoliments que, si bé no arriben al punt d'haver canviat cap política de manera visible,
perquè l'agenda 2030 catalana ha portat un ritme molt diferent, sí que mostra la capacitat
d'influència que aquest programa pot tenir i la importància de donar-li seguiment:
- Els ODS amb perspectiva feminista i l'existència d'un grup que monitori l'Agenda 2030
oficial és molt important per a instàncies com el ICD, la Direcció d’Igualtat de la Direcció
de Treball o per les parlamentàries catalanes que defensen polítiques d’igualtat i els drets
de les dones. Vàries són les raons esgrimides, però sobretot destaca el fet que això
mostra la importància que no es redueixi l'Agenda oficial a l'ODS5, sinó també a la
importància que existeixin estructures adequades per a la transversalización dels temes
de gènere, més enllà de l’ICD.
- Per l’ICD l'Agenda 2030 Feminista “ha permeat” la seva mirada sobre els ODS i han pogut
traslladar algunes coses agafades d'aquí en diferents espais institucionals.
- Per a la Direcció d’Igualtat de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, l’Agenda
2030 Feminista els va obrir els ulls sobre la importància d'integrar als col·lectius LGTBI en
el marc de les seves polítiques i aquí és va crear un òrgan consultiu LGTBI i Feminismes
Avaluació Agenda 2030 Feminista
72
“Les polítiques LGTBI no estaven prou incorporades i l’Agenda 2030 Feminista va fer una faena
important per que s’incorporessin, ja que són polítiques molt recents i no es fàcil. Ara estem
orgulloses de com país poder incorporar al consell assessor als col·lectius LGTBI i que s’anomenen
amb totes les lletres (feminismes i LGBTI, no només “diversitat”). Sense el lobby i acompanyament de
d’aquests col·lectius no lo haguéssim aconseguit” (Titular d’Obligacions).
- Alguna parlamentària reconeix com l'Agenda 2030 Feminista va tenir influència en
diverses coses que han fet, com per exemple l'ús que han fet dels ODS feministes en les
tasques de preparació del Parlament Monogràfic de Dones que es va realitzar al juny del
2019; o com l'Agenda 2030 feminista va influir diferents mocions en el Parlament sobre
els DSiR o la importància que per a elles va tenir el seminari sobre fonamentalismes, la
qual cosa els va ajudar molt a obrir els ulls sobre com actuen aquests moviments i
l'impacte que aquestes amenaces poden tenir sobre DSiR.
- Per al CADS, per part seva, també és important el treball que s'ha fet des de l'Agenda
2030 feminista, reconeix també haver pres algunes coses de l'instrument de monitoratge
i es va adonar de coses de la realitat de les dones que no havia tingut en compte. De fet,
està pendent la realització d'un seminari multisectorial sobre l'Agenda 2030, aprovat pel
Parlament (aturat per la pandèmia) on es vol convidar al programa per a presentar
l'instrument.
L'agenda no ha pogut influenciar a un nivell major en l'Agenda 2030 Catalana pel decalatge de
agendes i temps en la elaboració de l'agenda oficial i la feminista. Això si va ser un efecte negatiu
per a el fluix d’informació i en el diàleg amb la societat civil.
A nivell de Parlament Europeu, podem extreure també algun assoliment no esperat important,
encara que finalment no donés el resultat que s'esperava. De l'entrevista realitzada amb una de
les persones que treballa en aquest entorn, es recull com a l'hora de fer un posicionament com a
Parlament per aportar a la CSW, recollint recomanacions dels Estats (posicionament que també
es va enviar a la Comissió i al Consell), el Grup dels Verds va tenir en compte algunes coses
expressades per representants de l'Aliança Feminista en l'acte realitzat en el Parlament Europeu.
La qüestió que es planteja aquí és que finalment totes aquestes recomanacions dels diferents
grups es tradueixen en declaracions que es van revisant i retallant en unir-se a altres
posicionaments i el resultat d'aquesta mena d'influències no és tan visible. Com dèiem en explicar
l'anàlisi d'eficàcia, la incidència a nivell europeu és un terreny diferent que s'ha d'explorar millor.
En qualsevol cas, l'aquí comentat convida a pensar en la qualitat del discurs creat des de l'Agenda
2030 Feminista sobre els ODS i la importància dels DSiR dins de l'agenda de desenvolupament
sostenible i il·lustra d'alguna manera la gran feina que la societat civil ha de fer, i els recursos que
això comporta, perquè les seves posicions es recullin en els espais de presa de decisions.
El primer nivell d'anàlisi sobre impacte: “la resolució de problemes específics a través de
polítiques públiques” és un repte de futur, però no hi ha dubte que les bases estan creades i que
tot indica que seria una enorme pèrdua no continuar construint sobre aquests fonaments.
Altres efectes no esperats i que cal recollir són:
- A nivell de Catalunya, el grup dels ODS del CNDC neix de la mà de l'Agenda 2030
Feminista.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
73
- L'efecte multiplicador i objecte de rèplica que han tingut les fitxes dels ODS amb
perspectiva feminista en els diversos nivells ha estat un efecte no esperat de gran
impacte. L'ús que han fet d'elles algunes organitzacions catalanes, llatinoamericanes i
europees, tal com han expressat algunes de les representants entrevistades, fent servir
tant els seus arguments, com les pròpies fitxes com a material de formació i informació,
en diferents espais, és molt il·lustratiu del seu potencial i a més podran continuar vives
fins a, almenys, una dècada més.
- Des de la visió de les xarxes llatinoamericanes, que compten amb una gran experiència
en espais multilaterals de presa de decisions, l'Agenda 2030 Feminista ha aconseguit fer-
se escoltar en espais com la CSW, el HLPF o el WMG, on no és fàcil ser escoltada sinó
portes missatges nous, diferents. A més a més, ha aconseguit un abast internacional,
sabent-se adaptar als diferents nivells i ha aconseguit, una cosa difícil, que és “un caràcter
diplomàtic”.
- El WMG ha recollit paràgrafs sencers del treball sobre ODS fet en el programa per a
elaborar posicionaments polítics molt importants i aquests posicionaments s'han inclòs
en webinars posteriors sobre, per exemple, violència sexual, o per a parlar sobre els ODS.
- Que dues organitzacions petites hagin aconseguit entrar amb un pes important en espais
feministes internacionals i en espais multilaterals on des de fa molts anys ha participat
una delegació catalana, però on mai abans s'havia emportat una agenda, fins que s'ha
emportat l'Agenda 2030 Feminista creada en aquest programa, situa a la societat civil
catalana en un altre estatus. I d'això es beneficia també la delegació governamental i tota
la societat catalana.
Dit tot això, no hi ha dubte que en els programes d'incidència política és molt interessant analitzar
l'impacte dels programes, més enllà dels objectius finals esperats.
4.7. CRITERI DE SOSTENIBILITAT
L'anàlisi d'aquest criteri respon a les capacitats posades en marxa pel programa entre els
col·lectius protagonistes (TD, TR i TO) i a la identificació d'altres factors que indiquin un potencial
per a continuar treballant pels DSiR.
Com s'ha vist quan es va fer l'anàlisi dels criteris d'eficàcia i d'impacte, tant la creació del grup de
monitoratge a nivell de Catalunya com l'Aliança a nivell internacional i tot el treball que s'ha fet
d'enfortiment de capacitats i de treball en xarxa, permet parlar de capacitats instal·lades i
l'existència d'una base sòlida sobre la qual continuar fent un treball en defensa dels DSiR i/o
d'incidència per a continuar exigint que els ODS es nodreixin d'una mirada feminista.
La plataforma catalana compte, avui dia, gràcies a tot el treball realitzat en el programa, amb
coneixements adquirits sobre l'Agenda 2030, sobre el seu funcionament i sobre com els ODS
haurien d’integrar una perspectiva feminista; amb uns posicionaments construïts de manera
col·lectiva sobre els DSiR; amb un estudi sobre l'estat de la qüestió dels DSiR a Catalunya elaborat
per personal expert en polítiques públiques, que serveix de línia de base; amb una estratègia
dissenyada de manera participativa i col·lectiva amb 6 eixos de treball que són un excel·lent full
de ruta sobre la qual treballar a mig/llarg termini, molt difícil d'aconseguir per cert en espais
d'activisme.
A més, aquesta estratègia amb els seus 6 eixos ha estat ja apropiada per l'Aliança a nivell
internacional com a documents de treball sobre el qual es poden construir noves accions. Es
Avaluació Agenda 2030 Feminista
74
compta també amb una Declaració elaborada de manera conjunta a la qual encara es pot
continuar fent difusió i sobre la que es pot continuar fent incidència política, amb la possibilitat
d'incloure a noves miembras.
Un altre factor important de sostenibilitat és que l'Agenda 2030 Feminista i les dues plataformes
creades compten ja amb un reconeixement i una capacitat d'interlocució molt important.
Per tant, totes les bases estan creades i a més l'avaluació mostra com aquest programa marca un
inici d'un procés que ha de continuar fins almenys el 2030, ja que encara s'estan posant o acabant
de posar les bases per a la implementació d'aquesta agenda tant a Catalunya com en molts altres
llocs del món on l'Aliança actua.
A Catalunya podem dir que les principals TO que poden incidir, en aquests moments, sobre la
transversalización dels temes de gènere des d'una mirada feminista, s'han apropiat de l'Agenda
2030 feminista i l'estan utilitzant. El context a més permet tenir un marc molt més favorable ara
que quan es va executar el programa, ja que el Pla i els mecanismes de funcionament de l'agenda
oficial estan creats. També això permet conèixer millor els circuits a seguir i el mapa de poder.
D'altra banda, s'obren noves vies d'incidència i participació per a incidir en la implementació de
l'agenda 2030 catalana i tot un procés per caminar, des de la finalització de construcció dels
indicadors oficials fins a l'elaboració de pressupostos que facin viable la posada en marxa de
polítiques que assegurin els ODS fins a la rendició de comptes.
A nivell multilateral, l'Agenda és coneguda per diferents representants de NNUU. El treball que
s'ha fet des del programa permetrà que d'ara endavant és possible que s'enforteixin encara més
les aliances.
Quant a Europa podem dir que el procés només ha iniciat però les possibilitats de continuar
treballant entorn d'aquesta agenda i sobre els DSiR són moltes com veurem en l'apartat de
recomanacions.
Finalment, cal dir que tant a nivell de context tant l'hostilitat dels grups ultraconservadors i
fonamentalistes, com la pandèmia mundial del covid19, justifica més que mai que es continuï fent
incidència. D'acord amb totes i cadascuna de les TD, TR i TO entrevistades, l'Agenda 2030 és un
bon marc sobre el qual continuar fent aquest treball, ja que en un moment com l'actual permet
tenir un horitzó a mig/llarg termini sobre el qual avançar, consensuat a nivell internacional i,
donada l'actual pandèmia, és moment de prendre major partida per agendes comunes. Ara bé,
la sostenibilitat no es pot mirar sobre la base de les capacitats instal·lades pel programa “per se”,
com a únic factor de viabilitat per a continuar amb les accions. Com s'ha vist en parlar del criteri
d'eficiència, l'enorme labor que realitzen les organitzacions feministes i defensores de DSiR no es
pot ni s’ha de fer sense recursos. I els mateixos governs que promouen aquestes agendes, que es
veuen igualment afectats per les forces ultraconservadores i que reconeixen que el paper de les
organitzacions feministes i col·lectius LGTBIQ són imprescindibles per a intentar frenar a aquests
grups, ja que centren els seus discursos d'odi en els drets de dones i d'aquests col·lectius, haurien
quant menys incloure en els seus pressupostos fons específics per donar suport a les agendes i
estructures d'aquests col·lectius.
5. PRINCIPALS CONCLUSIONS
Com conclusions podem dir:
Avaluació Agenda 2030 Feminista
75
- Que tant Creación Positiva com l’Associació Drets Sexuals i Reproductius són dos grans actores
de canvi, amb una capacitat enorme de mobilització i amb un gran reconeixement per part d’un
ampli conjunt d’actors tant de la societat civil com del govern de Catalunya.
- Que el programa Agenda 2030 Feminista ha estat i podrà continuar sent una iniciativa
d'incidència política pertinent en el marc de la implementació de polítiques públiques dirigides a
aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
- Que l’Agenda 2030 Feminista, aconsegueix dotar de contingut polític feminista a una agenda
internacional de drets humans i posar en el centre dels mateixos la defensa i garantia dels DSiR,
un desafiament que no s'aconsegueix per descomptat en dos anys, com estava previst però que
ha obert un camí de moltes possibilitats, tant a nivell de l'Agenda 2030 de Catalunya, com a nivell
europeu i internacional.
- Que un dels majors impactes generats pel programa i corroborats per gran part de les TD i TR
catalanes entrevistades ha estat l'apoderament polític generat en el grup de monitoratge,
inicialment creat com un grup de treball, però que avui dia se sent per totes les persones
participants com una plataforma, que molt bé podria continuar funcionant com a xarxa una
vegada finalitzat el programa.
- Que el programa ha tingut una enorme capacitat de generar treball en xarxa entre activistes
catalanes i activistes de Llatinoamèrica i en menor mesura a Europa, espai que s'ha de conèixer
millor per a fer el treball d'incidència política.
- Que la creació d’una Aliança internacional portadora d’una agenda innovadora en la arena
internacional amb capacitat de cridar l’atenció, no es una cosa fàcil de assolir i que amb la pujada
dels moviments ultra conservadors i fonamentalistes, aquesta aliança hauria de continuar
enfortint-se i expandint-se.
- Que a nivell incidència política a Catalunya s'ha aconseguit fer un crit d'atenció al CADS sobre
no deixar enrere de cap manera a les organitzacions feministes; s'ha donat a conèixer àmpliament
l’Agenda 2030 feminista entre el conjunt d'actors que estan per dins d'aquesta agenda, que
existeix una plataforma feminista que està vetllant perquè l'Agenda oficial integri els DSiR; que
és important que els ODS integrin aquesta mirada feminista; que els fonamentalismes són una
amenaça per la democràcia i que s'enceben en el cos i els drets de les dones per a guanyar
terreny.
- Que les aliances entre feministes del moviment autònom i feministes que estan en les
institucions continuen sent el principal canal per a influenciar les polítiques públiques en matèria
d'equitat de gènere i drets de les dones, però que s'han d'explorar noves vies i aliances.
- Que s'ha de donar tanta importància al com fem que al què fem, aprenent del que funciona i
del que no funciona; que és crucial dissenyar i enfocar adequadament les estratègies d'incidència
política per a tenir un major impacte, així com donar importància al desenvolupament de
metodologies que promoguin la integració de la interseccionalidad, el desenvolupament
col·lectiu de posicionaments i fulls de ruta que tinguin en compte el context canviant.
- Que aquest programa no ha fet més que començar un procés que s'espera continuï en aquesta
dècada que està iniciant.
6. PLA D'APRENENTATGES I RECOMANACIONS
Avaluació Agenda 2030 Feminista
76
En el present pla d'aprenentatges es recullen tant els factors d'èxit extrets durant l'avaluació,
considerats com a pràctiques possibles de ser replicades i/o potenciades en nous programes, com
les lliçons apreses que poden servir per a millorar futures accions. A les primeres els anomenarem
pràctiques a mantenir o potenciar i a les segones lliçons per a la millora.
Aquests aprenentatges han estat identificats tant pel conjunt d'actors entrevistats (32 persones),
seguint amb l'enfocament participatiu de l'avaluació, com per la pròpia avaluadora a partir d'una
anàlisi comparativa amb intervencions similars i els hem dividit en dos blocs: un sobre els factors
de caràcter polític-estratègics i un altre sobre els relatius a la planificació, formulació i gestió del
treball d'incidència.
Així mateix, s'ha optat per incloure les recomanacions en aquest apartat, relacionant-les amb els
diferents aprenentatges extrets.
BLOC 1: APRENENTATGES DE CARÀCTER POLÍTIC-ESTRATÈGIC
SOBRE EL TREBALL EN XARXA. PRÀCTICA A MANTENIR O POTENCIAR
∞ La capacitat de fer xarxa i treballar en aliança en diferents espais és fonamental per a
liderar programes d'incidència política. La creació d'aliances amb xarxes multinivell ha
estat, sens dubte, el principal factor d'èxit del programa. Tant Creación Positiva com
l’Associació Drets Sexuals i Reproductius estan molt acostumades a treballar en xarxa,
tant en plataformes purament feministes (Campanya sobre l'Avortament, ….), com en
espais de consulta o coordinació conformats per organitzacions de la societat civil i
institucions governamentals (CNDC, Intergrup Parlamentari,…). La seva trajectòria i
experiència en aquesta matèria han estat clau per a l'èxit d'aquest component.
∞ El fet de ser organitzacions petites, ha permès un treball més horitzontal tant amb
organitzacions petites com grans, sense ser vistes com a competència, assumint un paper
de facilitació més que de lideratge. Aquest paper de facilitació i una actitud col·laborativa
i no competitiva ajuda a crear sinergies i, sense voler-lo, un lideratge efectiu.
∞ És possible construir aliances sòlides entre organitzacions que tenen diferents interessos
entorn d'una temàtica i fins i tot que compten amb diferents posicionaments (col·lectius
feministes, dones en càrrecs polítics, organitzacions LGTBIQ) sobre temes comuns a
tractar però que comparteixen l'objectiu estratègic d'influenciar les polítiques públiques
perquè siguin més equitatives.
∞ La vinculació entre el local, regional o multilateral no és simple ni lineal. Si bé són clau
els diferents nivells d'incidència per a satisfer moltes de les demandes que es plantegen,
no ho és menys la manera en què les organitzacions feministes construeixen tals
processos. La construcció d'aliances i estratègies d'incidència en tants nivells diferents
requereix importants esforços d'articulació amb molt diferents actors/es, però també
haver construït prèviament la demanda en el nivell local i ser capaces de sostenir-la
mitjançant aliances locals estables i sòlides.
∞ L'experiència del Grup de Monitoratge creat a Catalunya ens ensenya diverses coses:
• Per aconseguir un nivell d'apropiació molt alt en un període de temps molt curt és
important conèixer per endavant aquells aspectes que fan possible que els vincles i
les relacions funcionin: organitzacions de base, ben assentades en el territori, amb
les quals ja existeixen vincles generats en altres espais d'incidència, representatives
de diferents grups de població per a poder integrar un enfocament interseccional,
amb confiança en els discursos, afinitat ideològica, que tinguin experiència de
Avaluació Agenda 2030 Feminista
77
treballar en xarxa i comptar amb recursos per a facilitar la seva participació i
dedicació.
• Les agendes de les organitzacions han de crear sinergies amb l'agenda de la
plataforma que es crea, però poden ser diferents els motius d'entrada. En aquest cas,
algunes organitzacions entraven pel tema DSIR i altres estaven més interessades en
l'Agenda 2030, apropiant-se posteriorment dels temes que no portaven en les seves
respectives “motxilles”.
• Tant les accions de formació, com l'aterratge de discursos globals a la realitat
local i al treball del dia a dia, disposant de temps i espais de reflexió col·lectiva han
estat un altre factor important per a generar apropiació. També ho ha estat anar
veient com el programa anava creixent, obrint-se a aliances internacionals o espais
d'incidència europeus i multilaterals.
• El treball de cures que s'ha fet amb el grup i el propiciar espais on la gent no sols
treballa, sinó que s'ho passa bé, genera motivació i apropiació.
• És important que el nombre de participants sigui limitat perquè sigui un grup
operatiu.
• La possibilitat de tenir a una persona feminista externa que faciliti les trobades,
sabent manejar, des d'una posició neutral, els diferents posicionaments, la interacció
i l'escolta de les diferents veus és clau per a arribar a acords.
• Comptar amb una metodologia estructurada que permeti avançar, veure
resultats concrets i no quedar-se en jornades purament de reflexió o en debats sense
sortida, no sols és un bon motor de motivació, sinó que és clau per al treball
d'incidència. Saber integrar les diferents opressions en el que es construeix és clau
perquè el grup se sostingui en clau interseccional.
• És important que en les plataformes hi hagi organitzacions de base de primer i
segon nivell, ja que permeten una major proximitat amb les comunitats, un major
efecte multiplicador i un aprenentatge entre parells que ajuda al seu apoderament
col·lectiu.
• Tenir vivències conjuntes, que van més enllà de les reflexions teòriques i les
reunions de treball, com pot ser participar juntes en actes fora de Catalunya durant
uns dies, visibilitzar un posicionament comú o afrontar alguna experiència amarga
com pot ser viure in situ la presència de grups fonamentalistes, ajuda a estrènyer els
vincles i generar major complicitat
Recomanacions sobre Participació:
o Continuar potenciant i aprofundint en els temes d'interseccionalitat (diversitat funcional,
…) i estudiar bé com treballar la complementarietat amb organitzacions mixtes que no
sempre abracen el feminisme (LGTBIQ, …).
o És important que les persones d'organitzacions o plataformes participants sempre siguin
les mateixes, evitant en la mesura del possible el canvi de persones per a permetre una
continuïtat. Millor també si són les mateixes persones que participen representant a
aquesta organització en altres xarxes on es toca el tema de DSiR o Agenda 2030, per a
potenciar l'efecte multiplicador i capitalitzar la informació i capacitació adquirida.
o És important crear mesures equitatives per a una millor participació d'organitzacions que
estan fora de Barcelona, ja que han de dedicar molt més temps (a causa dels
desplaçaments) a l'assistència a reunions, jornades de treball o actes. Per exemple,
donar-los prioritat quan s'acorden agendes i horaris o dedicar més recursos tenint en
Avaluació Agenda 2030 Feminista
78
compte que dedica més hores pels desplaçaments. En qualsevol cas, acordar amb elles
la fórmula en el procés de disseny del projecte
o La participació a través de plataforma virtual no facilita una participació equitativa, ja que,
segons les persones entrevistades, és difícil que la seva veu sigui escoltada al mateix nivell
que les que participen de manera presencial. Es necessita per a això comptar amb molta
autoritat o nivell d'influència. Això és important tenir-ho en compte a l'hora de facilitar
aquest tipus de reunions (més d'ara endavant, ja que amb la pandèmia del covid 19 es
podrà convertir en una cosa habitual), la qual cosa corrobora la importància d'una
facilitació externa neutral quan es tracta de reunions on s'hagin d'arribar a acords o presa
de decisions importants.
o Valorar la possibilitat de fer rèpliques territorials.
o Tant pel que respecta al comentat en els punts anteriors com perquè a vegades la
planificació d'activitats sobrepassa les capacitats (falta de personal, agendes ja de per si
molt carregades…) d’organitzacions participants que no estan portant el lideratge del
programa, és important que aquestes últimes tinguin en consideració aquestes possibles
limitacions, o bé que s'estableixin mes recursos perquè les organitzacions puguin
integrar-ho millor en les seves agendes.
SOBRE EL TREBALL D'INCIDÈNCIA A NIVELL DE CATALUNYA. LLIÇONS PER A LA MILLORA:
∞ Hi ha hagut una diferència considerable entre els temps d'execució de l'Agenda 2030
Feminista i l'Agenda 2030 Oficial, la qual cosa, unit a la complexitat del context, els canvis
de càrrecs públics que van provocar una discontinuïtat en la interlocució, la restricció de
competències del 155, entre altres factors limitadors, no ha permès fer un seguiment de
l’agenda oficial ni en els temps ni en la forma esperada. L'instrument de monitoratge
creat en el programa ha resultat ser un bon full de ruta en la qual continuar treballant a
diferents nivells, la qual cosa és un assoliment importantíssim i difícil d'aconseguir, com
ho és el nivell d'acceptació que ha tingut en diferents espais, arribant-se a assumir com
a agenda pròpia per tota l'Aliança, no obstant això, tal com està plantejat no és un
instrument vàlid per a fer seguiment a nivell de l'Agenda 2030 Catalana, més aviat serveix
de guia sobre la qual seguir els avanços en matèria de DSiR a Catalunya. Tant el títol de
l'instrument com l'explicació que recull sobre el seu ús és una mica ambigu, ja que d'una
banda es diu
“des de l’Agenda 2030 Feminista considerem necessari desenvolupar una
alternativa d’indicadors amb mirada feminista interseccional que serveixin com a guia i no com a
referent per poder fer seguiment i monitorar les polítiques públiques a l’Agenda 2030 de
Catalunya”, però per altra banda diu el següent: “pretén ser una eina d’incidència política conjunta
que permeti realitzar el seguiment dels processos d’implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya
en la garantia dels DSiR” ó “A partir d’aquests resultats (en referencia als resultats definits en
l’Instrument) es pretén que s’engeguin les accions necessàries per a l’exigibilitat d’una rendició de
comptes per part de les institucions..”
∞ L'estratègia de convidar a les/els TO a actes públics d'incidència es considera una bona
pràctica a continuar aplicant d'ara endavant.
Recomanació sobre el treball de rendició de comptes en polítiques públiques:
o És important aprendre modalitats de rendició de comptes, a través de l'ús d'indicadors,
ja usades en altres experiències on s'estan manejant amb èxit. Per exemple, es podria
haver identificat com se solen elaborar els indicadors en l'agenda oficial i recórrer als
d'Eurostat mentre aquesta no elaborés els seus propis. O seguir l'exemple de les xarxes
llatinoamericanes que usen els indicadors del govern, els ponderen i els dimensionen
sobre la base de la realitat de diferents grups de població. Per a mesurar els indicadors
Avaluació Agenda 2030 Feminista
79
del govern, es necessita treballar amb moltes dades i quan no n'hi ha es fan estudis
qualitatius.
o L'Agenda 2030 Catalana està encara elaborant els seus indicadors, utilitzant un sistema
complex a partir d'Eurostat i l’IDESCAT, amb informació de diferents departaments.
Encara no s'ha definit com es farà el sistema de seguiment. Si es vol fer un treball sobre
rendició de comptes de l'Agenda 2030 oficial, la millor fórmula és seguir els indicadors
oficials. No es recomana fer sobre la base d'indicadors propis, perquè resultaria en una
duplicació i suposaria igualment recórrer a fonts oficials o a estudis parcials, que
requereixen un altre tipus de fonts i de mestratge per a ser usats i fer les degudes
reclamacions. D'altra banda, el govern no pot mesurar indicadors que no ha definit.
o Una altra fórmula de treball que Nacions Unides ja està admetent i que es podria usar
d'ara endavant són informes paral·lels anuals de la societat civil.
o Atès que l’instrument de monitoratge ha resultat ser un document d'aspiracions sobre el
qual continuar treballant, encara se seria a temps d'incidir per a introduir algun dels
indicadors dissenyats en aquest instrument en la bateria d'indicadors oficials. El circuit a
seguir és: CADS i IDESCAT.
o Estudiar la possibilitat d'exigir la creació d'espais, dins d'aquesta Aliança Catalunya 2030,
per al debat públic i la presa de decisions democràtiques a l'hora de definir prioritats o
identificar les accions que estan donant resultats i les que cal millorar, acordant les
funcions i responsabilitats dels diferents actors, , una vegada que els canals oberts per a
la participació en l'Agenda 2030 Feminista (CNDC i Aliança 2030), no són els desitjables
perquè no es considera que es tracti d'una participació activa al nivell que seria desitjable.
o Valorar possibilitats de fer aliances amb diferents Consells per a plantejar conjuntament
el recomanat en el punt anterior.
o Estudiar possibilitat d'incidir directament sobre el departament responsable de cada ODS
concret.
o No treballar només amb la classe política, sinó amb els/as legisladors i executors de
l'administració pública que finalment són les persones amb capacitat per a fer les coses i
compten amb poder d'influència.
o Valorar la possibilitat d'elaborar una eina d'anàlisi pressupostària.
o Baixar al nivell municipal pot interessar pel fet que l'aplicació de les lleis es fa aquí i és on
s'aconsegueixen pressupostos per a serveis, etc. Les organitzacions responsables del
programa coneixen bé com les respostes als problemes sobre salut sexual i reproductiva
van sorgir primer del moviment de dones i després dels espais municipals. A més, en
alguns ajuntaments el grau de competència és molt alt, per exemple, l'Ajuntament de
Barcelona té un 40% de capacitat de decisió del consorci educatiu o sanitari i pot
bloquejar o promoure qualsevol decisió.
o Continuar incidint en el Parlament a través de les parlamentaries aliades o del Intergrup
sobre DSiR i tenir en compte la Comissió d’Igualtat (a la que es va proposar canviar-li el
nom com comissió d’igualtat de dones). Aquesta comissió sí que té un caràcter vinculant
i encara que no hi pot participar la societat civil, sí que es pot influir i incidir a través de
reunions amb les membres, etc.. Aquestes comissions tenen competència legislativa. Per
el tema d’educació sexual s’ha de parlar amb la Comissió d’Educació.
Recomanacions per als Titulars d'Obligacions responsables per l'Agenda 2030 catalana:
Avaluació Agenda 2030 Feminista
80
o El govern català hauria d'apropiar-se de l'Agenda 2030 feminista que ha tingut tan bon
acolliment en espais multilaterals, ja que podria donar-li molta projecció a Catalunya
entre els països pro-drets i els que abanderen la igualtat de gènere.
o És important obrir vies de participació que apliquin criteris d'equitat per a plataformes o
grups feministes que estan al capdavant de la vigilància dels drets de les dones, com és
el cas del Grup de Monitoratge, en lloc de tancar-lo només a la mera participació del
CNDC, que pot limitar-la. Les mesures d'equitat es poden usar també per a dissenyar les
quotes de participació de defensores de drets.
o Les respostes a la desigualtat, des del disseny de les polítiques, mecanismes
d'implementació i pressupostos són de dos tipus: reactives o proactives. Les polítiques
proactives es dirigeixen a promocionar, enfortir i fer efectiu l'ús dels drets promovent la
igualtat en tots els aspectes i estructures, prevenint la discriminació abans que aquesta
ocorri de manera explícita, fent front a les estructures que generen, reprodueixen i
mantenen aquestes desigualtats. Les polítiques reactives, no obstant això, estan
centrades en donar resposta a la reivindicació i protecció dels drets. En polítiques de
gènere, per exemple, existeix una clara consciència que reivindicar un dret i obtenir un
marc legal que l'empari és un primer pas absolutament necessari, però no n’hi ha prou
amb que la igualtat sigui efectiva. Es requereixen altres polítiques de promoció dels drets.
L'Agenda 2030 Feminista deixa clara la indivisibilitat dels mateixos i recull les aspiracions
d'un bon nombre de titulars de responsabilitats i de drets que porten molts anys
treballant per i per a les dones i col·lectius LGTBIQ.
o La importància de la transversalització vingui corroborada per l'experiència de dones que
treballen en la defensa dels drets dins de les institucions i coneixen bé la dinàmica de
presa de decisions.
“La transversalitat i la integritat de gènere en totes les polítiques és fonamental. L’experiència demostra que
quan categoritzes o treballes de forma específica una cosa (ecologisme, drets de les dones, etc.) sempre
s’acaba establint una categorització i després una piràmide, que davant un panorama de no poder cobrir tot
amb els recursos existents, és un sistema que facilita que es prioritzin temes com l’economia, el
desenvolupament, etc.. per tant fer una bona transversalitat de gènere en totes les polítiques és important
per assegurar que no es perden necessitats i interessos de les dones. Els ODS, encara que no van néixer
sobre aquesta mirada, poden donar aquesta cobertura. No es pot deixar tota la responsabilitat sobre els
temes de gènere a l’ICD” (TO)
o El Govern català hauria d'incloure indicadors de l'Agenda 2030 feminista com a fita per
al 2030, i seguir les recomanacions d'ONU Dones
12
. Per a garantir un seguiment eficaç
dels avenços en favor de les dones i les nenes en tots els objectius i fites de l'Agenda
2030, aquest informe recomana:
.” donar suport a la inclusió d'indicadors específics de gènere en els 17 ODS per a
l'any 2020;
. treballar en favor de la recopilació periòdica de dades per als indicadors
específics de gènere garantint la qualitat i la comparabilitat;
. enfortir el compromís al més alt nivell polític amb un procés de seguiment dels
ODS obert, inclusiu, transparent i sensible al gènere”.
o El CADS hauria de fer un mapeig de tot el que es fa en matèria d’Agenda 2030 i promoure
les aliances entre soc. civil i institucions, no deixar la responsabilitat de fer aquest mapeig
i buscar els canals de coordinació en mans de la soc. civil.
o Les institucions catalanes que donen suport a la societat civil (ICD, ACCD, etc.) i que
compten amb un clar paper per a la promoció dels drets de les dones i/o de l’Agenda
2030, haurien de tenir molt en compte l’Agenda feminista i donar-li suport. A més a mes,
12
Recomanació donada per ONU Dones, en el seu Informe “Hacer las promesas Realidad: la igualdad de Género en la Agenda 2030
de Desarrollo Sostenible, ONU Mujeres, 2018
Avaluació Agenda 2030 Feminista
81
la relació amb les organitzacions de la societat civil no passa només per el finançament,
sinó també per la coparticipació en projectes i per obrir espais per a la cocreació de
polítiques publiques
Recomanacions sobre la comunicació i visibilitat de l'acció d'incidència a Catalunya:
o Establir vincles més clars entre les accions de comunicació i aquelles relatives a
l'exigibilitat o la incidència política. Aquesta recomanació es refereix de manera concreta
a reforçar les accions de comunicació amb una clara visió de com poden contribuir a
millorar l'impacte dels resultats vinculats a l'enfortiment de capacitats i a la incidència
política.
o Continuar fent difusió dels materials desenvolupats en el programa a través de les xarxes.
o Realització d'alguna campanya de major visibilitat de l'agenda 2030 feminista (a través
de l'ús de ràdios, tv3, webinars públics, TMB…)
SOBRE EL TREBALL D'INCIDÈNCIA A NIVELL EUROPEU: LLIÇONS PER A la MILLORA:
∞ És important conèixer molt bé els circuits per a fer incidència en l'espai europeu. Un grup
d'organitzacions de Catalunya, que s'acosta puntualment a Brussel·les, acompanyades
amb representants d'una xarxa europea i una altra llatinoamericana, només poden
aprofitar finestres d'oportunitat ofertes per algun grup parlamentari, la qual cosa és
important perquè es poden influir en recomanacions que aquests grups facin (com ha
estat el cas del programa), però no és suficient i l'impacte és molt limitat. El context
europeu és complex i es necessita conèixer els circuits d'incidència. Podem dir que
l'Agenda 2030 Feminista ha fet tan sols una primera aproximació al nivell regional
d'incidència.
∞ Les peticions que es demanen a nivell país no són les que han d'arribar a Europa, les
reivindicacions s'han de fer d'acord amb el que es fa en cada espai.
∞ Els espais de participació per a la societat civil en l'espai europeu no es promouen tant
com en els espais multilaterals i és per això que hi ha una major dificultat de participació.
El principal canal aquí són les xarxes, en aquest cas les que es dediquen a la defensa i
promoció dels DSiR, que són les més nombroses a causa de l'existència de governs
conservadors. També són fortes les xarxes LGTBIQ.
∞ És molt difícil tenir una capacitat d’incidència real a nivell europeu si no es forma part
d’una xarxa i es treballa amb projectes fragmentats.
Els grups parlamentaris treballen amb les xarxes europees, no baixen al nivell estatal. Són
les xarxes europees les que es coordinen amb les seves membres estatals. Existeixen
excepcions quan per exemple un eurodiputat ha fet un informe i necessita donar-li força,
llavors pot recórrer a organitzacions/plataformes del seu país, però això no és l'habitual.
En el Parlament Europeu hi ha tan sols 1 grup d’europarlamentaris que treballen els DSiR,
conformat per 4 partits (Verds, Liberal, Esquerra Unitària i Socialistes) i una vegada al mes
es reuneixen amb les xarxes europees, que aporten les seves recomanacions i informen
sobre els seus països. En l'actualitat s'està treballant el primer informe sobre DSiR, cosa
que no s'havia aconseguit abans (va haver-hi un intent sense èxit)
Recomanacions per a continuar incidint en l'espai europeu:
Avaluació Agenda 2030 Feminista
82
o Fer una capacitació de com funcionen les institucions europees i com s'estableixen les
relacions amb la societat civil (quins són els canals, on es pot incidir, què es pot demanar
i què no entra en aquest espai).
o Conèixer les agendes europees que solen ser menys “soft” que les multilaterals i els
mecanismes regionals que es poden usar a nivell nacional. Per exemple, el Tribunal de
Drets Humans europeu es pot utilitzar per a denunciar algun cas de violació sobre els
DSiR i és un mecanisme molt poc usat que pot resoldre casos reals, al mateix temps que
és una línia de treball molt estratègica en els programes d'incidència ja que, a més de ser
efectiva, dóna molta visibilitat i força a la societat civil.
o Identificar les xarxes europees que estan treballant en l'actualitat pels DSiR de les dones,
que són les més nombroses i conèixer també com treballen les plataformes LGTBIQ, ja
que elles sí que usen mecanismes de denúncia de manera efectiva. Estudiar possibilitats
de participació en alguna com la forma més recomanable d'entrada en aquest espai.
o No arribar soles a Europa sinó de la mà d'una xarxa que ja compti amb experiència.
o Informar-se sobre el que es maneja a nivell de DSiR a la regió (per exemple, aquest primer
informe que s'està elaborant sobre DSiR o la recent Estratègia de Gènere que es va
aprovar al març 2020 i a la qual es poden enviar informes perquè s'incloguin en el
mecanisme obert de seguiment i de recomanacions anual). Són documents importants a
tenir en compte per al treball d'incidència i en l'Estratègia és important incidir perquè no
es tenen en compte els DSiR, excepte quan es parla de política exterior.
SOBRE EL TREBALL D'INCIDÈNCIA A NIVELL MULTILATERAL: PRÀCTICA A MANTENIR O POTÈNCIAR
o Fer-se sentir en espais multilaterals requereix d'intervencions noves que cridin l'atenció,
molt més quan es tracta de DSiR, nucli dur de les agendes internacionals de Drets
Humans. L'estratègia usada per l'Agenda 2030 Feminista, de donar a conèixer els ODS
feministes, crear una Aliança Internacional i difondre una Declaració conjunta en espais
rellevants per a les organitzacions dones (com ONU Dones) ha generat molta curiositat,
possibilitats de rèplica, adhesions inesperades a l'Aliança o seleccions de personal del
programa per a formar part del Women’s Major Group (WMG).
o Es pot participar en espais com la CSW durant anys, però aquesta experiència ha
demostrat que cal portar una agenda i ser proactives per a poder causar un cert impacte.
Aquest tipus d'experiències, a més, no només són bones per a les organitzacions
catalanes sinó també per al Govern català.
Recomanacions sobre la incidència en espais multilaterals:
o Encara que en el present programa es va veure més interessant assistir, per raons
justificades, al HLPF en lloc de la CPD, com estava previst inicialment, aquest últim és un
espai clau i on tenen pes els països pro-choice. Participar en aquest espai permet establir
relacions amb actors (molts d'ells diferents als que assisteixen a la CSW o al HLPF);
ampliar les aliances i intercanvis d'estratègies contra els fonamentalismes que arremeten
contra els DSiR i contra els grups polítics que s'oposen. És imprescindible continuar teixint
xarxa davant aquestes forces i aquest espai podria propiciar un coneixement més pròxim
de com es mouen les xarxes regionals europees que tenen la defensa dels DSiR com a
tema principal d'agenda.
o També el programa podria tenir una major incidència aquí que en la CSW. Val la pena que
es difongui l'experiència de l'Agenda Feminista a la CPD. Hi hauria possibilitat d’ampliar
l’impacte, sobretot quant a l'educació sexual.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
83
o Continuar usant canals formals i informals en els espais multilaterals. Pel fet que hi ha
molta competència no és fàcil ser escoltades (un canal informal és per exemple deixar
documents amb les teves propostes en els seients de les/els delegats)
o Vincular, difondre i donar visibilitat a l'Agenda 2030 Feminista en altres espais on ja es té
experiència, com els d'elaboració d'informes ombra de la CEDAW i l'Examen Periòdic
Universal del Consell de Drets Humans.
BLOC 2: APRENENTATGES SOBRE PLANIFICACIÓ, FORMULACIÓ I GESTIÓ DE PROGRAMES:
LA LÒGICA D'ESTRATÈGIES D'INCIDÈNCIA VS LA LÒGICA DEL FINANÇAMENT. LLIÇONS PER A la
MILLORA:
∞ Un programa que vetlla per la integració d’una perspectiva feminista en una agenda
global de nova aplicació en polítiques públiques sectorials, no es pot fer des d'un
programa puntual, sinó que és un procés que bé podria durar tot el període
d'implementació previst per a la consecució dels ODS (és a dir, un programa en fases fins
al 2030) i per tant ha de ser dissenyat com una estratègia a mig/llarg termini.
∞ L’Agenda 2030 Feminista és una estratègia de mig/llarg termini adaptat a la lògica d’un
programa amb els criteris de l’ACCD, amb el que els esforços que s'han de fer són
enormes.
∞ Només el fet de treballar des de la construcció col·lectiva, en marcs multiactor i
multinivell comporta molt temps (divergències, processos que necessiten temps i
dedicació) i necessitat de recursos.
∞ La cultura de finançament i la gran competència que hi ha pels escassos recursos
existents per a les organitzacions de la societat civil, exigeix mostrar que s'aconsegueixen
resultats ambiciosos, fins i tot tractant-se d'intervencions de molt curt termini: 1 o 2 anys.
La lògica de fragmentació de projectes/programes i recursos és molt limitadora a l'hora
de dissenyar estratègies multinivell i multiactor en el treball d'incidència.
∞ Les organitzacions feministes han estat històricament les menys finançades i han integrat
en el seu ADN la lògica de “fer més amb menys”, el que unit al seu alt compromís amb el
que fan comporta dinàmiques d'autoexigència i desgast important.
∞ La magnitud de la tasca que s'ha imposat per a portar endavant aquesta estratègia i les
seves implicacions en termes de càrrega de treball individual i col·lectiva o de no ajust a
les capacitats reals des d’un criteri feminista de cures i sostenibilitat, podria posar en
perill alguns dels assoliments.
∞ Les eines de formulació de projectes/programes que segueixen una lògica lineal de gestió
de resultats (causa- conseqüència), com ocorre amb l'enfocament del marc lògic (EML),
donen molt poca importància als processos i a la influència dels factors externs i a la resta
d'actors que influeixen en el procés, més quan es tracta d'una intervenció d'incidència
política per a promoure canvis en les polítiques públiques. La lògica usada en el EML
sobre hipòtesi, riscos i mesures correctives, posa tot el pes o responsabilitat en les
organitzacions executores del programa, sense plantejar d'entrada que es treballa amb
hipòtesi perquè les accions d'incidència depenen de la influència de múltiples actors i
factors que determinaran que sigui possible aconseguir resultats reeixits.
∞ L'ús de l’EGiBDH des d'una perspectiva feminista, ens ha mostrat com poden haver-hi
certs aspectes de la seva aplicació relacionats al criteri de participació de TD i TR que
poden ser qüestionats. El posicionament de moltes feministes de parlar des d’allò
personal i des de la no representativitat de cap altra persona pot posar “en escac” la
concepció en compartiments estancs dels TD i els TR
Avaluació Agenda 2030 Feminista
84
∞ És important buscar formes de treball conjuntes, ben estructurades i dissenyades, tant a
nivell local (Catalunya), com estatal o europeu i internacional que facilitin la
implementació d'estratègies d'incidència amb pes a diferents nivells on tots els esforços
sumen.
∞ Es necessita crear un ecosistema de fons per a les iniciatives feministes, per tal d’evitar
la competència i la fragmentació i que els projectes no estiguin tan condicionats per les
prioritats de les convocatòries.
Recomanacions sobre planificació i formulació per a les organitzacions responsables del programa:
o Es recomana no fer resultats tan ambiciosos, que surtin de les competències de les
organitzacions, en projectes/programes de tant curt termini.
o Revisar i consensuar la planificació temàtica i metodològica en matèria d'incidència
política, especialment a nivell local abans de traslladar-la al format “projecte/programa”.
o Comptar amb alineaments estratègics per a cadascuna de les 3 línies de treball que
compon la pràctica habitual del treball en incidència política (i que han servit de referent
en la present avaluació) permet tenir una major claredat de les metes i visió de treball
tant a l'intern com amb els actors externs, així com una millor estructuració de cada
resultat amb les activitats i indicadors, tal com s'indica en l'apartat d'eficàcia.
o Estudiar millor les fórmules de finançament de les estratègies d'incidència. Una fórmula
possible pot ser el disseny de projectes/programes per a cadascun dels nivells de la
incidència, sense que deixin de retroalimentar-se entre elles, adaptant-se per exemple a
l'àmbit geogràfic de cada finançador. Donada l'escassetat de recursos, una altra fórmula
podria ser que cada organització que conforma el grup busqués fons per a un dels
components. És important sortir de la lògica del projecte/programa i passar a la lògica de
l'estratègia.
Recomanacions per a l’ACCD sobre metodologies de planificació i formulació:
o Es necessita donar entrada a nous models de planificació que reconeguin la complexitat
i el caràcter progressiu dels canvis, l'enfocament per processos i no per resultats i la
importància d'articulació de diferents actors.
o El com les organitzacions de la societat civil fan les coses, pot arribar a ser tant o més
important que el què. Promoure una cultura d'aprenentatge sobre enfocaments i
metodologies hauria d’estar integrat en la cultura de finançament de l’ACCD (més enllà
de les avaluacions finals externes).
o Els enfocaments usats en la planificació al llarg de les últimes dècades, han demostrat
com poden haver desacords entre els marcs conceptuals dels mateixos i la seva aplicació
pràctica. D'altra banda, l'ús d'un enfocament no significa que s'hagin d'aplicar tots els
seus components en un únic projecte. L'Agenda 2030 Feminista ha llançat llum a com per
exemple en l'etapa d'arrencada d'una agenda global en un context local, es necessiten
crear primer les bases entre TR i TO i per tant, no es pot exigir que la participació de TD
s'hagi de donar necessàriament; o com a vegades es confonen les categories.
o És important flexibilitzar les fórmules de finançament, per exemple, donant suport a
l'execució d'una mateixa estratègia per diferents organitzacions, podent realitzar
cadascuna un component d'aquesta, en lloc “d’obligar” al fet que vagin en agrupació en
el mateix projecte (en lloc de finançar-les amb projectes separats) i, d'aquesta manera,
limitar els recursos. Fins i tot, es podria pensar com una fórmula de promoure l'equitat
de gènere, fer aquest tipus de mesures positives per a les organitzacions feministes
Avaluació Agenda 2030 Feminista
85
reconegudes en la seva labor (ja que sabem que en l'actualitat el feminisme es pot usar
de manera instrumental).
o L'exigència d'incloure en un mateix projecte d’EpD diverses línies de treball (formació,
sensibilització, incidència, recerca. …), està limitant, d’alguna manera, l'abast d'actuació
de cadascuna d'aquestes línies, a més d'estar influenciant d'entrada el disseny de les
estratègies a seguir. Això hauria de ser revisat i, per contra, s'hauria de donar molta més
importància a l'enfortiment institucional de les organitzacions perquè puguin fer treballs
que no sobrepassin les seves capacitats.
Recomanacions sobre coordinació, sinergies i enfortiment de capacitats en les àrees de gestió i
finançament:
o Mantenir i enfortir el treball de coordinació de programes entre organitzacions
agrupades, definint bé els rols i definint acords previs de coordinació i assumpció de
tasques o maneig d'imprevistos. Des d'aquesta clarificació milloren els canals de
coordinació i comunicació.
o Mantenir i enfortir les lògiques de coordinació i articulació entre organitzacions aliades
en matèria d'incidència, incloent la cerca de recursos per al desenvolupament
d'estratègies conjuntes.
o Es recomana incrementar les formacions dirigides a augmentar la capacitat d'anàlisi per
al disseny d'estratègies de denúncia, rendició de comptes i altres components que
s'abordin en el treball d'incidència política. Això ajudarà a dissenyar millor de manera
col·lectiva les línies d'intervenció i a definir resultats i objectius més concrets i realistes.
o Valorar en el disseny de les accions el cost que té per a les organitzacions molt petites
participar en xarxes, grups de treball o plataformes, sense que necessàriament ho hagin
d'assumir com a treball voluntari, incloent en les propostes recursos per a això.
o Valorar millor en el disseny de les accions els temps de construcció col·lectiva, els factors
canviants del context i l'abast d'actuació, ateses les capacitats reals.
Recomanacions sobre les limitacions, la salut i les cures internes:
o Focalitzar bé les línies d'incidència i d'acció, valorant les capacitats i sent més rigoroses a
l'hora de seleccionar les oportunitats que es presenten pel camí, pot ajudar a l'autocura
i cura del grup.
o Dimensionar rols, funcions, coordinació de totes les activitats i temps, tant per al treball
intern com per a l'acció externa.
o Integrar alguna línia de cures en els programes (sessions per a la salut mental i emocional,
sessions de descans, …). La salut i estar descansades és important, encara que es
“necessiti” fer més. El repte és com treballar sense estar sempre tan ocupades i sense
patir “burn out”, que és una síndrome bastant habitual entre defensores de drets.
o Donar importància a les qüestions internes tant com a les externes: no treballar més del
que es preveu a no ser que siguin casos justificats.
Recomanacions sobre Sostenibilitat de l'Agenda 2030 Feminista:
o És important poder donar continuïtat al treball iniciat i aprofitar la sòlida base que s'ha
creat a Catalunya a través del Grup de Monitoratge, els vincles creats, la capacitat
d'incidència instal·lada, el material de treball que és possible continuar usant fins al 2030,
el full de ruta creat i la seva línia de base. Es recomana que fins que no es trobin fons per
a continuar treballant, es continuïn fent trobades periòdiques i anar dissenyant els passos
a seguir. Per exemple, es podria fer una primera trobada per a fer la devolució de la
present avaluació; una trobada post-covid per a fer una revisió de l'agenda a la llum
Avaluació Agenda 2030 Feminista
86
d'aquesta nova realitat, o per a tractar com afrontar d'ara endavant els fonamentalismes,
com organitzar-se per a la cerca de fons, etc.
o El context en el qual es troba en l'actualitat l'Agenda 2030 Catalana possibilita un context
polític molt més favorable que el que es tenia quan va iniciar el programa de l'Agenda
2030 feminista i pot permetre consolidar aquests processos iniciats que han quedat
inconclusos, com fer un seguiment real sobre el Pla d'Implementació de l'Agenda 2030
catalana aprovat al setembre del 2019, podent incidir encara en aquesta fase
d'elaboració d'indicadors i continuant fins a l'elaboració de pressupostos i rendició de
comptes sobre aquests.
o L'Agenda 2030 porta solament 5 anys funcionant, encara queden 10 anys en què s'ha de
fer seguiment i incidència pels DSiR. Aquest programa suposa la base sobre la qual
treballar en aquests següents anys, tant a nivell de Catalunya, com a nivell estatal,
europeu i internacional. Seria una pena malgastar les bases creades.
o És molt important que continuï funcionant l'Aliança que s'ha aconseguit a nivell
Internacional davant l'actual context. A l'augment de grups ultres-conservadors i
fonamentalistes, se suma ara la pandèmia mundial del covid, que està tenint una
repercussió important sobre els drets de les dones i podrà tenir-los sobre els DSiR.
L'Agenda 2030 és un bon marc sobre el qual continuar treballant a nivell internacional i
l'Aliança compta amb tot l’ “expertise” per a adaptar la seva estratègia al moment actual.
o La pandèmia actual obre una finestra d'oportunitat per a incloure el treball de cures en
el centre de l'acció política, la qual cosa hauria de traslladar-se al disseny d'accions, i la
formulació de projectes i pressupostos.
o Les diferents entrevistes indiquen que el programa ofereix diversos elements que poden
ser fàcilment replicables en altres territoris, podent donar visibilitat a les diferents
experiències, amb possibilitat d'escalada per a aconseguir un major impacte i efecte
multiplicador.
o Tant el Grup de Monitoratge com l'Aliança internacional són espais amb gran potencial
per a fer reivindicacions col·lectives i fins i tot resoldre casos particulars o concrets. Per
exemple, per als països on és difícil l'organització social i política, les xarxes i estratègies
regionals o internacionals estan jugant un paper important en llançar llum sobre les
violacions de drets en un país concret. Són estratègies de denúncia importants a
incorporar en el treball d'incidència política. Quan existeixen mecanismes internacionals
o regionals els Estats han de respondre i això interessa especialment a les defensores de
drets.
o Un treball tan important com aquest, donat el context actual, no pot passar desapercebut
per al govern català. Les organitzacions de la societat civil fan un treball importantíssim
que requereix ser secundat. En un sistema democràtic, els governs necessiten una
societat civil forta que generi opinió pública i faci de contrapès d'aquelles forces
d'oposició que amenacen el que s'ha recorregut fins ara en matèria de democràcia i drets
de les dones i col·lectius LGTBIQ.
o Es recomana definir una estratègia conjunta a mig/llarg termini, revisable anualment, que
pugui ser o bé liderada per alguna/s organització amb capacitat de lideratge i gestió, com
ha estat el cas d'aquest programa, o assumida per diferents organitzacions, amb una
divisió de responsabilitats, passant d'una lògica de projecte a una lògica d'estratègia
alimentada per diferents projectes (per ex. ACCD per al component internacional; ICD
per al local, etc.) i que permeti que totes les organitzacions participants comptin amb
recursos suficients que els permeti la dedicació que mereix aquest treball sense
sobrecàrregues innecessàries.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
87
o Continuar comptant amb una facilitació externa i una metodologia estructurada de
treball és molt important per a veure resultats.
“és una qüestió tècnica que falta molt en el activisme perquè no utilitzem aquest tipus de eines i va a ser
molt útil. Perquè la nostra experiència és més política i mai tractem la part metodològica” (TR)
o La sostenibilitat depèn també de les cures internes i d'assumir agendes sostenibles a
nivell individual i col·lectiu
o Es recomana estudiar la possibilitat de tenir un peu en l'àmbit estatal, ja que, si la veritat
és que l'aplicació de les polítiques es fa a Catalunya, el seguiment final de les agendes
internacionals es fa a nivell estatal.
Finalment, hi ha dos aprenentatges que podrien servir de resum del programa Agenda 2030
Feminista:
o El compliment dels DSiR té la capacitat de transformar les societats per tal que siguin més
equitatives i lliures de violència i és un paradigma que va a l'origen de les causes sobre
violència i desigualtat.
o Les organitzacions feministes i LGTBIQ han patit amenaces des de fa molts anys i han
après no només a protegir-se, sinó també a crear estratègies i generar coneixement.
Aquesta experiència ha de ser tinguda en compte per a elaborar qualsevol política
pública.
RAMIL PAZ
ESTRELLA -
33861050J
Firmado digitalmente
por RAMIL PAZ
ESTRELLA - 33861050J
Fecha: 2020.07.26
19:49:04 +02'00'
Avaluació Agenda 2030 Feminista
88
ANNEXOS
Annex 1. TdR
TERMES DE REFERÈNCIA (TdR)
TÍTOL: Drets sexuals i reproductius: enfortir capacitats d'incidència a l’agenda global 2030 i
a l’agenda catalana (desembre 2017 – febrer 2020)
1.
JUSTIFICACIÓ
Les entitats Creación Positiva i L’Associació Drets Sexuals i Reproductius, que implementen
en agrupació el Programa Drets sexuals i reproductius: enfortir capacitats d'incidència a
l’agenda global 2030 i a l’agenda catalana (d’ara endavant “Agenda 2030 Feminista”)
requereixen una avaluació externa del Programa en el marc de la subvenció atorgada per
l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Convocatòria de Programes 2017).
La necessitat d’una avaluació externa i feminista es deu a que ambdues entitats, feministes i
alineades amb l’EGIBDH, creuen fermament en la necessitat d’avaluar processos, resultats i
impactes de les actuacions sobre les desigualtats de gènere i la garantia dels drets humans de
les dones i de les persones que pertanyen als col·lectius LGTBI+ a Catalunya i al món, com a
eina clau de rendició de comptes i de transformació social.
Per altra banda, es tracta d’un requisit de la subvenció atorgada i s’ha de realitzar en el marc
de la normativa de seguiment i justificació recollida a les bases reguladores de la
convocatòria.
2.
ANTECEDENTS
L’Agenda 2030 Feminista és un programa d’acció liderat per les entitats catalanes Creación
Positiva i L’Associació Drets Sexuals i Reproductius, que treballen en defensa dels Drets
Sexuals i Reproductius com a centre de la defensa dels Drets Humans de les Dones. El
Programa compta amb el finançament i suport de l’Agència Catalana de Cooperació al
Desenvolupament (ACCD) durant el període desembre 2017 – febrer 2020.
El Programa vol contribuir a la garantia real dels Drets Sexuals i Reproductius i que aquests
Drets Humans de les Dones, inclosos en l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible,
marquin les polítiques públiques de manera transversal a través del procés d’implementació
de la mateixa agenda, tant a nivell local com global.
L’Agenda 2030 Feminista vol ser un espai de trobada d’entitats, grups, xarxes i moviments
socials que compartim la defensa dels Drets Sexuals i Reproductius, dels Drets Humans de les
Dones i el Feminisme com a prioritat dins de les nostres agendes d’acció i incidència
quotidiana per tal de que l’Agenda 2030 incorpori una perspectiva feminista i de drets
humans per tal de que es garanteixen els drets humans de les dones i els drets sexuals i
reproductius.
El Programa s’implementa a través de tres línies estratègiques d'acció complementàries i
interrelacionades amb els següents resultats esperats:
•
Titulars de drets i de responsabilitats catalans monitoritzant i fent seguiment de les
Avaluació Agenda 2030 Feminista
89
polítiques públiques catalanes i la seva alineació amb als ODS per tal de contribuir a
la implementació a Catalunya d'una Agenda 2030 des d'una perspectiva feminista.
•
Organitzacions feministes catalanes, llatinoamericanes i de la Unió Europea,
enfortides en la seva capacitat d'incidència política, treballant en xarxa per que
l'Agenda 2030 integri una perspectiva feminista.
•
S'ha incidit políticament a nivell local, Europeu i multilateral per tal de contribuir a la
garantia real dels drets sexuals i reproductius.
Per a l’obtenció dels resultats esmentats s’han plantejat diferents activitats, principalment
d’incidència política, però també de sensibilització i recerca tant a nivell local com global.
3.
OBJECTIUS, ABAST I LIMITACIONS DE L’AVALUACIÓ
Es sol·licita la realització d’una avaluació externa final amb perspectiva feminista. Les dues
entitats que implementen el programa, conscients de la complexitat dels canvis socials,
treballen amb metodologies basades en l’enfocament d’aportacions i no d’atribucions. Per
tant es demana avaluar la vinculació de les activitats realitzades amb el que volem assolir:
explicant com s’ha fet des d’una perspectiva feminista. Els canvis de comportament,
incidència i generació de canvi social i visibilitzar el procés que hi ha darrere dels canvis i
els/les agents que els generen.
3.1.
Objectius de l’avaluació
•
Valorar del disseny i formulació del Programa i la seva
pertinença
en relació al context de
l’actuació des d’una perspectiva feminista.
•
Valorar de la
coherència
entre els resultats i objectius, el seu assoliment i el procés de
presa de decisions.
•
Valorar les activitats realitzades i la
participació
dels col·lectius protagonistes.
•
Formular reflexions, lliçons i conclusions sobre el grau en que s’han assolit els objectius i
resultats plantejats.
•
Aportar recomanacions per contribuir a l’aprenentatge.
•
Valorar el programa en termes d’
impacte
si el progrés del mateix ho permet.
•
Valorar l’
apoderament
de titulars implicades/ts.
•
Valorar la contribució en la
transformació
de les causes que perpetuen les desigualtats
de gènere i la vulneració dels DSiR.
3.2
.Abast de l’avaluació
L’abast temporal de l’actuació cobreix principalment el període comprès entre l’1 de desembre
de 2017 i el 29 de febrer del 2020.
L’àmbit geogràfic comprèn el territori català i les accions i/o impactes d’incidència
realitzades principalment a nivell europeu i internacional, però també estatal
•
En relació als Objectius del Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2015-2018,
l’objecte d’avaluació inclou:
-Objectiu Estratègic: Contribuir a la defensa, la garantia i l’exercici dels drets humans de les
dones que permetin la transformació de les estructures que perpetuen les desigualtats entre
homes i dones.
-Objectiu específic en relació amb els drets econòmics, socials i culturals:
Avaluació Agenda 2030 Feminista
90
1.4. Impulsar el dret a la salut i en especial el dret al propi cos, els drets sexuals i els drets
reproductius, com també el dret a la cura, la guarició i l’autocura.
-Objectius específics amb relació als reptes globals del desenvolupament sostenible:
Promoure la participació activa de les xarxes de dones i moviments feministes en les agendes
internacionals vinculades als reptes globals de desenvolupament sostenible.
Promoure activament la construcció de partenariats globals per a acarar els reptes globals de
desenvolupament sostenible.
-Fomentar i facilitar la participació de la societat civil catalana en xarxes locals i internacionals
d’incidència política, i donar suport a actuacions d’incidència a Catalunya de la societat civil
catalana.
-Donar suport a actuacions d’incidència de la societat civil del sud, d’una manera directa o per
mitjà de la societat civil catalana.
-Promoure la utilització dels instruments del sistema internacional de drets humans per a la
incidència.
-Fer el seguiment de l’evolució del marc legal internacional relatiu als drets humans per tal de
col·laborar al fet que es compleixin, com també de l’agenda internacional de desenvolupament
sostenible, assumint que Catalunya és portadora d’una agenda pròpia.
-Promoure la incidència global.
•
En relació al Pla anual de cooperació al desenvolupament per a 2017, s’inclou:
-2.2 Objectius de Desenvolupament Sostenible.
-2.3 Més nivell i més visibilitat internacionals per a la cooperació catalana.
•
Analitzar la integració de l’Enfocament Estratègic de Gènere i Basat en Drets Humans
(EGiBDH) en l’anàlisi i en el procés d’avaluació de l’actuació: la promoció i protecció dels
Drets Humans i la igualtat de gènere.
•
Analitzar les aportacions al procés d’implementació de l’Agenda 2030 a nivell local i global.
3
.3.Limitacions de l’avaluació
A priori, l’avaluació no hauria de presentar més limitacions que les relacionades amb
recursos econòmics per a la participació d’actors clau fora de Catalunya i la participació
dels diferents col·lectius protagonistes tant de manera directa com indirecta pot suposar
modificacions en el calendari previst (en funció dels seus temps). Però en el context de
crisi global que estem vivint pel coronavirus (Covid-19) i les conseqüències que està tenint
i tindrà, pot repercutir en el desenvolupament de l’avaluació
A més a més, el temps de l’avaluació no permetrà fer un anàlisi en profunditat de tots els
criteris de referència establerts pel OCDE/CAD, és per això que simplifiquem les preguntes
d’avaluació per cada criteri i , una vegada seleccionat l’equip d’avaluació es podran acordar
les preguntes i els criteris mes rellevants i apropiats a l’actuació del present programa.
4.METODOLOGIA
4.1. Enfocament global
La metodologia que es proposa per a l'avaluació externa és una combinació de diferents
metodologies: la Teoria del Canvi des d’una perspectiva feminista, el Mapeig d’assoliments i
el Canvi Més significatiu on també es combinen mesures qualitatives i quantitatives i la
participació directa i indirecta dels diferents col·lectius protagonistes.
Avaluació adreçada a vincular les activitats realitzades amb el que volem assolir: explicant
com s’ha fet des d’una perspectiva feminista. Els canvis de comportament, incidència i
Avaluació Agenda 2030 Feminista
91
generació de canvi social. Visibilitzar el procés que hi ha darrere els canvis i els agents que els
generen.
L’ús d’aquestes metodologies ens permet mesurar els retrocessos, les resistències i el
manteniment d’assoliments anteriors ja que quan treballem per els drets sexuals i
reproductius aquests elements són claus.
4.2. Criteris, qüestions clau i indicadors d’avaluació
El disseny la implementació i els resultats del programa s’avaluaran des d’una perspectiva
feminista i es tindran en compte els criteris establerts pel OCDE/DAC (2010): 1) la pertinença
i rellevància; 2) la coherència; 3) la cobertura; 4) la participació; 5) l’eficàcia; 6) l’eficiència;
7) l’impacte i; 8) la sostenibilitat. De manera més amplia, els criteris de referència més
vinculats al programa (apoderament i transformació) i als seus objectius juntament amb les
qüestions d’interès clau a les que ha de respondre l’avaluació, són els següents:
PERTINENÇA I RELLEVÀNCIA
Els objectius i disseny del programa estaven formulats d’acord amb les necessitats,
demandes i prioritats de titulars de drets, responsabilitats i obligacions? La planificació del
programa incorpora objectius, resultats, processos orientats a l’equitat, la igualtat de
gènere i la promoció dels Drets Humans d’acord amb els acords internacionals, l’EGiBDH i
la perspectiva feminista?
COHERÈNCIA
¿En quina mesura els diferents components del programa tenien una lògica clara i
guardaven consistència entre ells? El programa respon i s’alinea amb els principis i/o missió
i visió de les entitats que lideren el programa: Creación Positiva i L’APFCiB? I amb els de
l’ACCD?
PARTICIPACIÓ
En quina mesura i com les activitats previstes han estat accessibles i han promogut la
participació i quin tipus de participació dels col·lectius destinataris del programa en les diferents
etapes del programa: Titulars de drets. Titulars de responsabilitats. Titulars d’obligacions. La
participació ha estat equitativa entre dones i homes? Si no ho estat, quins han estat els motius?
EFICÀCIA
En quina mesura s’han assolit els objectius i els resultats de Drets Humans/igualtat de
gènere previstos pel programa? Els indicadors i les fonts de verificació previstes permeten
valorar l’assoliment?
EFICIÈNCIA
Els costos previstos estan clarament justificats i són raonables? Es podrien haver assolit el
mateixos resultats amb menor cost? S’hauria pogut ampliar la cobertura de les
intervencions amb els mateixos recursos?
APODERAMENT
Com es valora l’apoderament de titulars implicades/es?. En quina mesura el programa ha
contribuït a millorar l’apoderament dels i les titulars de drets?
Avaluació Agenda 2030 Feminista
92
TRANSFORMACIÓ
¿En quina mesura el programa ha contribuït a transformar les causes que perpetuen les
desigualtats de gènere i la vulneració dels DSiR?
SOSTENIBILITAT
En quina mesura han contribuït les intervencions a augmentar les capacitats dels col·lectius
protagonistes (titulars de drets, responsabilitats i obligacions)?; S’han identificat els
resultats i processos que tenen potencial per continuar contribuint a la igualtat de gènere?
4.2.
Metodologia i eines per a l’avaluació
4.2.1.
Fases de l’avaluació
1) Planificació i Preparació de l’avaluació: estudi de gabinet, proposta metodològica i
establiment de criteris d’avaluació; 1 setmana / Barcelona o online
•
Elaboració de les eines i material per a la recollida i anàlisi de la informació.
•
Identificació de les persones dels col·lectius protagonistes per realitzar entrevistes /
grups focals.
•
Anàlisi de la documentació de base relacionada amb el programa a avaluar.
•
Reunions i comunicacions entre la persona avaluadora i l’equip del programa per
definir i tancar la metodologia de l’avaluació.
2) Realització de l’estudi d’avaluació: recull d’informació, treball de camp, anàlisi de resultats i
elaboració de l’Informe d’Estudi d’Avaluació preliminar; 8 setmanes / Barcelona o online
•
Treball de camp: entrevistes a l’equip del programa i als col·lectius protagonistes,
anàlisi de la documentació relacionada amb el programa. Les entrevistes es
realitzaran a la ciutat de Barcelona i online.
•
Recull i sistematització de la informació identificada amb la participació dels
diferents col·lectius protagonistes.
•
Elaboració i entrega de l’informe de treball de camp.
•
Elaboració i entrega de l’informe preliminar.
•
Entrega de l’informe preliminar amb l’equip del programa i retorn corresponent
amb comentaris (si escau).
3) Gestió dels aprenentatges de l’avaluació: triangulació de resultats, elaboració de l’Informe
d’Estudi d’Avaluació amb conclusions i recomanacions pertinents. 2 setmanes / Barcelona o
online
•
Elaboració i entrega de l’informe preliminar tal i com s’especifica en l’apartat 2)
•
Elaboració i entrega de l’informe d’estudi d’avaluació final amb els resultats,
conclusions, lliçons apreses i recomanacions.
•
Elaboració i entrega del resum executiu de l’informe d’estudi (inclourà el Pla
d’incorporació d’aprenentatges)
4.1.1.
Mètodes i eines per a l’avaluació
La metodologia i eines utilitzades per a l’obtenció de dades i recol·lecció d’informació es farà
de manera directa i indirecta de manera presencial i online:
•
Entrevistes en profunditat amb col·lectius protagonistes.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
93
•
Grups focals amb col·lectius protagonistes.
•
Entrevistes amb l’equip del programa.
•
Revisió i anàlisi de l’avantprograma, els informes de seguiment i final, els informes
d’activitats, seminaris online, actes del programa, pàgina web, xarxes socials, etc.
La informació estarà disponible tant a la seu de Creación Positiva com en digital i podrà ser
proporcionada a la persona avaluadora.
La perspectiva de gènere i feminista és un dels requisits de l’avaluació del programa en tota
la seva etapa: disseny, estratègies, metodologia, criteris de selecció de col·lectius
protagonistes, etc. Aquesta perspectiva també s’haurà d’assegurar en el treball de recollida
d’informació.
Es requereix
que la metodologia garanteixi la participació de les diferents titulars
implicades/ts de manera directa i/o indirecta en el programa
, així com el respecte al dret de
les persones a proporcionar informació quedant assegurat el seu anonimat i la seva
confidencialitat en tot el procés de recollida de dades. Així mateix, s’ha de respectar el context
sociocultural i institucional així com assegurar i poder demostrar la veracitat de la informació.
4.1.2. Organització de l’avaluació
4.1.3.
Funcions i audiència per l’avaluació
Funcions de l’equip del programa:
-
Elaborar, juntament amb l’ACCD els termes de referència.
-
Realitzar la contractació de la persona avaluadora.
-
Facilitar la participació dels col·lectius protagonistes.
-
Definir metodologia amb la persona avaluadora.
-
Facilitar la informació i materials necessaris per a la persona avaluadora.
-
Revisar el primer informe preliminar i emetre comentaris si escau.
Funcions de la persona avaluadora:
-
Concretar proposta metodològica.
-
Analitzar la informació proporcionada.
-
Recollir dades i informació de manera directa i indirecta.
-
Elaborar informe de treball de camp.
-
Elaborar informe d’estudi d’avaluació preliminar.
-
Elaborar informe d’estudi d’avaluació final.
-
Elaborar resum executiu
Els col·lectius protagonistes participaran de manera directa a través d’entrevistes i grups
focals duts a terme per la persona avaluadora, i alhora de manera indirecta a través dels
resultats del mateix programa i de les aportacions de les titulars de responsabilitats
entrevistades.
4.1.4. Perfil de la persona avaluadora
El perfil de la persona avaluadora s’ha de correspondre amb els següents aspectes tècnics i
competències:
•
Formació en gènere i desenvolupament.
•
Experiència en l’avaluació de projectes i/o programes d’educació pel
desenvolupament.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
94
•
Experiència en avaluació feminista: teoria del canvi, metodologies amb enfocament
de gènere i de drets humans.
•
Coneixements en l’àmbit dels drets humans de les dones i en particular dels drets
sexuals i reproductius.
•
Coneixement del món associatiu: organitzacions no governamentals.
La persona avaluadora haurà de garantir la total independència de l’avaluació en relació amb
el programa a avaluar, és a dir, que no estigui implicada directament en el seu disseny ni la
seva implementació.
4.1.5. Principis d’avaluació
Aquests inclouran els següents:
•
Anonimat i confidencialitat: la persona avaluadora haurà de respectar el dret de les
persones i mantenir l’anonimat de les persones que participin en l’avaluació i la
confidencialitat de les seves opinions.
•
Responsabilitat: la persona avaluadora haurà d’actuar amb plena responsabilitat i
assumir les conseqüències que se’n derivin dels resultats de l’avaluació.
•
Integritat: la persona avaluadora haurà de ser meticulós durant tot el procés
d’avaluació i revelar tota la informació derivada de l’estudi d’avaluació.
•
Respecte: la persona avaluadora haurà de comprendre i respectar el context local i la
realitat sociocultural i institucional de la zona d’estudi.
•
Imparcialitat: la persona avaluadora haurà de ser objectius/ves i rigorosos/es en el
desenvolupament de l’avaluació, evitar prejudicis i comprovar la certesa dels supòsits
preestablerts.
5.PRODUCTES ESPERATS
Els productes esperats, derivats de l’avaluació, són els següents:
1.
Proposta metodològica: que inclogui el pla de treball i els aspectes metodològics clau
establerts en aquests TdR. La proposta també inclourà la proposta d’entrevistes i les
preguntes que contindran.
2.
Informe de treball de camp: recull i sistematització d’informació identificada amb la
participació dels diferents col·lectius protagonistes.
3.
Informe d’estudi d’Avaluació preliminar: document d’estudi d’avaluació preliminar que
serà enviat a l’equip del programa, que el revisarà i emetrà els comentaris que es
considerin.
4.
Informe d’Estudi d’Avaluació: aquest informe contindrà resultats, conclusions, lliçons
apreses i recomanacions.
5.
Resum executiu: Document breu que contindrà la informació principal de l’avaluació:
principals resultats, recomanacions i lliçons apreses
Tots els informes aniran acompanyats amb annexes que contindran les fonts de
verificació de l’assoliment dels indicadors plantejats.
Es requereix a la persona avaluadora que incloguin en la portada de cada producte la frase
“L’opinió expressada per part de l’equip d’avaluació no correspon necessàriament a la de
l’ACCD”.
6. DIFUSIÓ DELS RESULTATS
En aplicació dels principis de transparència i utilitat, es difondran els resultats de l’avaluació
a la pàgina web del programa www.agenda2030feminista.org
i se’n farà difusió a través de
les xarxes del programa.
Avaluació Agenda 2030 Feminista
95
7. CALENDARI D’AVALUACIÓ
ACTIVITAT
MARÇ
ABRIL
MAIG
JUNY
Producte 1: entrega proposta metodològica
Revisió documentació disponible a la seu de
Creación Positiva / Digital
Entrevistes amb equip del programa
Entrevistes / Grups focals amb diferents
col·lectius protagonistes
Producte 2: informe de treball de camp
Producte 3: entrega informe d’estudi
d’avaluació preliminar
Revisió i comentaris a l’informe preliminar
(aportacions de l’equip del programa)
Producte 4: entrega informe d’estudi
d’avaluació
Producte 5: entrega resum executiu
El tancament i ajustament del cronograma es definirà conjuntament entre l’equip del
programa i la persona avaluadora
Avaluació Agenda 2030 Feminista
96
Annex 2. Activitats realitzades prèvies i durant el treball de camp; participants; paper que juguen en el programa; modalitat de l'activitat i durada
DATA
ACTIVITAT
AVALUATIVA
NOM
CARREC/INSTÀNCIA
PAPER QUE HA JUGAT EN EL
PROGRAMA
DURADA EN
HORES
15/04/2020 Reunió
Preparatòria.
revisió de
antecedents i
context. Selecció
persones a
entrevistar
Mª Luisa García Berrocal
Laura Viladevall
Corominas
Coordinadora
Técnica programa
CREACIÓN POSITIVA
Equip programa
Organització responsable Agenda 2030
Feminista (entitat sol·licitant)
2h’20
17/04/2020 Reunió
preparatòria:
Aclariment de
informació
Laura Viladevall
Corominas
Técnica programa
CREACIÓN POSITIVA
Equip programa
Organització responsable Agenda 2030
Feminista (entitat sol·licitant)
45’
20/04/2020
Primer Grup Focal
amb equip
programa
Montse Pineda Lorenzo
Mª Luisa García Berrocal
Laura Viladevall
Corominas
Responsable Incidència
Política
Coordinadora
Técnica programa
CREACIÓN POSITIVA
Equip programa
Organització responsable Agenda 2030
Feminista (entitat sol·licitant)
Titular Responsabilitats
3 h
Sílvia Aldavert Garcia
Almudena Rodríguez
García
Coordinadora
Responsable Incidència
ASOCIACIÓ DSIR
Equip programa
Organització responsable Agenda 2030
Feminista (entitat agrupada)
Titular Responsabilitats
Avaluació Agenda 2030 Feminista
97
DATA
ACTIVITAT
EVALUATIVA
NOM
CARREC/INSTÀNCIA
PAPER QUE HA JUGAT EN EL
PROGRAMA
DURADA
EN HORES
27/04/2020 Entrevista
individual
Neus Pociello
Fundació Aroa
(Directora)
Grup de monitoratge
Part de l’Aliança Agenda 2030
Feminista i la Declaració
Titular Responsabilitats
1h30
28/04/2020 Entrevista
individual
Mónica Novillo Coordinadora
Red de Educación
Popular Entre Mujeres
(REPEM)
Part de l’Aliança Agenda 2030
Feminista i la Declaració
Participa a la sessió de treball sobre
l’ODS 4 organitzada per
Ag2030Feminista en el marc del HLPF
2019
Ponent a l’Acte de presentació de
l’Instrument de Monitoratge
(Novembre 2019)
Titular Responsabilitats
1h15
01/05/2020 Entrevista
individual
Sandra Castañeda Coordinadora Red de
Salud de las Mujeres
Latinoamericanas y del
Caribe (RMSLAC)
Part de l’Aliança Agenda 2030
Feminista i la Declaració
Ponent a l’Acte de presentació de la
Declaració Ag2030Feminista (CSW63)
Participa a la sessió de treball sobre
l’ODS 4 organitzada per
Ag2030Feminista en el marc del HLPF
2019
Titular Responsabilitats
1h’45
04/05/2020 Entrevista
Colectiva
Mariana González
Marta Busquets
CooperAcció
Xarxa de dones per la
salut
Grup de Monitoratge
Part de l’Aliança Agenda 2030
Feminista
Titular Drets
1h15’
Avaluació Agenda 2030 Feminista
98
DATA
ACTIVITAT
EVALUATIVA
NOM
CARREC/INSTÀNCIA
PAPER QUE HA JUGAT EN EL
PROGRAMA
DURADA
EN HORES
04/05/2020 Entrevista
Colectiva
Estrella Claramunt
Georgina Rodriguez
CNJC
Grup de Monitoratge
El CNJC és part de l’Aliança Agenda
2030 Feminista i la Declaració
Titular Responsabilitats i Titular
Drets
2h
06/05/2020 Grup Focal
Sandra Cundines
Bea Cantero
Elena Longares
Sida Studi / Comitè 1er de
Desembre
Mujeres Pa’lante
Plataforma LGTBI cat
Grup de monitoratge (participació a les
sessions de treball i treball online). Part
de l’Aliança Agenda 2030 Feminista i la
Declaració
Titular Responsabilitats i Titular Drets
2h
06/05/2020 Entrevista
Colectiva
Nati Veraguas
Lluís Romero
Dones amb Empenta
Assexora’tgn
Grup de monitoratge (participació a les
sessions de treball i treball online) Part
de l’Aliança Agenda 2030 Feminista i la
Declaració
Titular Responsabilitats
1h30
11/05/2020 Entrevista
individual
Evgenia Ivanova
WIDE+
Womens for full
citizenship (Bielorússia)
Part de l’Aliança Agenda 2030
Feminista i la Declaració
Titular Responsabilitats
1h
11/05/2020 Entrevista
individual
Mabel Bianco
FEIM
Women’s Major Group
NGO-CSW-LAC
Part de l’Aliança Agenda 2030
Feminista i la Declaració. Participa a la
sessió de treball sobre l’ODS 4
organitzada per Ag2030Feminista en el
marc del HLPF 2019
Titular Responsabilitats
1h
Avaluació Agenda 2030 Feminista
99
DATA
ACTIVITAT
EVALUATIVA
NOM
CARREC/INSTÀNCIA
PAPER QUE HA JUGAT EN EL
PROGRAMA
DURADA
EN HORES
12/05/2020 Entrevista
Colectiva
Carme Porta
Jara Henar
Fundació SURT
Alianza per la
Solidaritat
Part de l’Aliança Agenda 2030
Feminista i la Declaració
Grup ODS CNDC
Titular Responsabilitats i Titular
Drets
2h
13/05/2020 Entrevista
individual
Arnau Queralt Director del CADS Titular d’Obligacions
Responsable Agenda 2030
Catalunya.
Reunions bilaterals. Actes públics
sobre l’Agenda 2030 Feminista i
actes de l’Agenda Oficial on
l’Agenda Feminista era invitada
2h10
14/05/2020 Entrevista
individual
Mireia Mata
Directora General
d’Igualtat. Conselleria
de Treball, Afers Socials
i Famílies
Titular d’Obligacions
Asistencia a actes multilaterals,
seminari fonamentalismes.
Reunions bilaterals
1h30
15/05/2020 Entrevista
individual
Núria Ramon Directora de l’ICD i
vicepresidenta 1ª del
CNDC
Titular d’Obligacions
Asistencia a actes multilaterals,
Reunions bilaterals. Actes públics.
CNDC
1h15
Avaluació Agenda 2030 Feminista
100
DATA
ACTIVITAT
EVALUATIVA
NOM
CARREC/INSTÀNCIA
PAPER QUE HA JUGAT EN EL
PROGRAMA
DURADA
EN HORES
19/05/2020 Entrevista
individual
Amanda Alexian Cooperativa Feminista
ALMENA
Dinamització grup de monitoratge pel
procés d’elaboració de l’instrument de
monitoratge.
Almena també va fer tasques de
comunicació
1h30
20/05/2020 Entrevista
individual
Susanna Segovia Diputada al Parlament
de Catalunya (En comú
Podem)
Intergrup Parlamentari DSiR.
Titular d’Obligacions
50’
21/05/2020 Entrevista
individual
Aurora Madaula Diputada al Parlament
de Catalunya.
(JuntsxCat)
Intergrup Parlamentari DSiR.
Seminari Fonamentalismes.
Titular d’Obligacions
1h
22/05/2020 Entrevista
individual
Blanca de Riquer Gatell
Assessora Gènere
Ernest Urtasun (MEP
comitè de la dona del
Parlament Europeu,
membre de MEP for
Sexual and
Reproductive Rights)
Actes en Parlament Europeu.
Titular d’Obligacions
1h’15
25/05/2020 Entrevista
Colectiva
Lisa Joanola
Marisa Codina
KIT Royal Tropical
Institut
Xarxa Share Net
International Europea
Acte Parlament Europeu. Seminari
Fonamentalismes
Titulars Drets
1h’15
Avaluació Agenda 2030 Feminista
101
DATA
ACTIVITAT
AVALUATIVA
NOM
CARREC/INSTÀNCIA
PAPER QUE HA JUGAT EN EL
PROGRAMA
DURADA EN
HORES
03/06/2020
Segon Grup Focal
amb equip
programa
Montse Pineda Lorenzo
Mª Luisa García Berrocal
Laura Viladevall Corominas
Responsable Incidència
Política
Coordinadora
Técnica programa
CREACIÓN POSITIVA
Equip programa
Organització responsable Agenda 2030
Feminista (entitat sol·licitant)
Titular Responsabilitats
3h’20
Sílvia Aldavert Garcia
Almudena Rodríguez García
Coordinadora
Responsable Incidència
Equip programa
Organització responsable Agenda 2030
Feminista (entitat sol·licitant)
Titular Responsabilitats
Avaluació Agenda 2030 Feminista
102
Avaluació Agenda 2030 Feminista
103
Annex 3 Models de materials de recol·lecta de la informació.
GUÍA 1. Model entrevista individual TD i TR Catalunya
Com va participar del programa? Quan va començar a participar?
La seua veu era important a l’hora de prendre decisions?
Com va començar la vostra participació en aquest programa?
Teníeu trajectòria de treball en incidència política?
Què us ha aportat aquesta experiència a vosaltres a títol personal (titulars de drets) i a les vostres
organitzacions?
Considereu que els DSiR tenen més pes ara a l’Agenda 2030 catalana?. Com?
Considereu que s’han generat nous mecanismes de rendició de comptes?
Heu guanyat mes poder entre els col·lectius feministes sobre l’agenda?. Explicar
Punts forts del programa. Aspectes a millorar
Aprenentatges. Impactes. Reptes
GUÍA 2: Xarxes Internacionals
¿Cómo empezó su vinculación/participación en el programa?;
¿A su entender cuáles han sido los puntos fuertes del programa Agenda 2030 Feminista y cuáles los
aspectos a mejorar?;
Aprendizajes extraídos de esta experiencia sobre la forma de hacer incidencia política en las Agenda
Globales (circuitos usados; herramientas creadas, …, otros aspectos que considere importantes);
Aprendizajes extraídos de este programa sobre la creación de sinergias entre las agendas globales y locales
¿A su entender el programa ha contribuido a generar algún cambio o alguna reacción que valga la pena
considerar en relación a los DSiR o a la agenda 2030?, ¿cuáles?
¿Ha podido aprovechar su Red este trabajo de alguna manera?, Si sí, ¿cómo?
Recomendaciones
Retos de futuro
¿De qué os ha servido crear esta red interregional?
Desde el punto de vista del trabajo de advocacy y dada su experiencia. Qué puntos consideran importantes:
¿Qué piensas sobre el uso de la agenda 2030 para trabajar los DSiR?
¿Dentro de vuestra red pudisteis compartir la experiencia de la agenda feminista y la habéis usado para
algo?
¿Habíais tenido alguna vez la experiencia de trabajar a nivel del Parlamento Europeo?
¿Trabajáis con otras redes feministas en Europa?
¿Crees que el espacio europeo es un lugar importante para hacer advocacy?; ¿en qué se puede influir y
cómo?
¿Cómo ve usted este tipo de espacios para que la sociedad civil pueda permear sus voces con esta alzada
de países conservadores y grupos fundamentalistas?
¿Forma parte del WMG?; ¿cree que es otro espacio importante en el que participar para hacerse oír?
Retos de futuro más allá de los fundamentalismos, retos para la incidencia política:
¿dónde cree usted que tenemos que poner la mirada?:
Puntos fuertes del programa. Aspectos a mejorar
Aprendizajes. Impactos. Retos
GUÍA 3: Model entrevista TO
Arquitectura a Catalunya per muntar l’agenda 2030 i presa de decisions.
Es vinculant aquest pla?. Sostenibilitat de l'agenda si hi ha canvi de governs
Com feu amb els temes que no son de competència de Catalunya?.
Com es farà el seguiment? Com es seguirà el tema de gènere?. Hi haurà un mecanisme únic, serà l’ICD o
com fareu?
Elaboració d’indicadors
Avaluació Agenda 2030 Feminista
104
Canal per fer un mapeig de qui fa que.
Existència de fons per la societat civil.
Sobre els espais multilaterals i europeus: opinió sobre la participació de les organitzacions de la societat
civil catalana en aquest espais. Importància per vosaltres? Te un impacte en la vostra agenda?
Com veu la situació dels DSiR a Catalunya?, Quins considera que són els principals obstacles als quals tenim
que posar atenció des del feminisme?
Com va conèixer vostè l’Agenda 2030 Feminista?
Opinió sobre l’Agenda 2030 com marc sobre el qual treballar.
Fins quin punt és important per vosaltres l’Agenda 2030 oficial?
Fins quin punt tenen vostès em compte l’Agenda 2030 feminista ?
Des del vostre punt de vista, en quina cosa ha influït més l’Agenda 2030 feminista?
Dins de la CSW, vostè va participar en l’acte de l’Agenda 2030 Feminista?. Opinió
Com va ser l’acollida de l’Agenda 2030 feminista dins d’aquest marc multilateral?
Per treballar els DSiR penses que s’haurien de buscar altres mecanismes o potser un mecanisme interesant?
Penses que l’Agenda 2030 Feminista, que va fer una revisió del tema de gènere a tots els ODS, ha aportat
alguna cosa nova amb els vostres debats dins de l’Intergrup Parlamentari?
Què penses del procés d’elaboració dels indicadors?. Creu que la forma en la que s’han fet serveix com
eina real d’incidència?
DSiR Catalunya no en té totes les competències. Com es pot resoldre això. Com treballeu vosaltres?
Penses que hauria possibilitat de que es concretés en una política pública?
Tu que has participat a l’acte del Parlament Europeu: quina es la teva opinió d’aquest tipus d’actes com
espai d’incidència?.
Parlem sobre els indicadors de l’Agenda. Com considera que s’ha fet aquest procés?. Considera que els
indicadors podrien tenir alguna sortida?, Podria donar alguna recomanació de com es poden incloure
Opinió sobre l’espai de l’agenda 2030 feminista a l’agenda oficial. Aportació de l’agenda 2030 feminista a
una major importància dels DSiR en la política pública.
Mecanismes creats per fer monitoratge: pot enfortir a l’esforç que vostès fan per la transparència de les
polítiques?
Consideració sobre la presencia de les organitzacions catalanes a NY en l’espai de la CSW .
Penseu que és un bon espai per fer incidència? Quina repercussió?
Principals problemes a Catalunya sobre els DSiR
Coneixement de l’Agenda Feminista 2030?
Fins quin punt és important l’Agenda 2030 Oficial pel vostre departament?
Aportació de l’Agenda 2030 feminista a les dones feministes que esteu a la política. Quines aportacions
Coneixement de l’instrument de monitoratge, les fitxes, etc. Quin aprofitament?
Podríeu dir que l’agenda feminista us va aportar arguments per portar-ho a l’agenda oficial?
Et recordes d’algú moment o algú espai en que vau coincidir amb l’agenda feminista en espais d’incidència?
L’agenda 2030 a nivell oficial: consideres que realment serà una cosa central de les vostres polítiques?
Com es podria usar d’una forma més eficient l’instrument de monitoratge
Possibilitats de continuïtat de l’agenda 2030 feminista
Guia 4: Model Grup Focal 1 Equip Programa
Amb que us quedaríeu així d'entrada del programa?, com us ressona en el cos?
Creieu que els instruments que vau crear han influït en la cultura de les organitzacions de la societat civil
involucrades al projecte sobre la seves maneres de demandar rendició de comptes a les autoritats o a les
institucions?
Com ha pogut contribuir el fet d’elaborar de forma participativa l’instrument d’indicadors a enfortir les
seves capacitats de exigència al govern
Quines estratègies fèieu per a poder dur a terme la vostra agenda i que no es veiés tan influenciada per
aquest context?
Que està fent el govern català sobre els ODS?
Avaluació Agenda 2030 Feminista
105
Quina cosa considereu que heu aconseguit a nivell d’incidència política amb els govern català? (resultat 3)
(nivell europeu i multilateral)
Que ha passat amb l’instrument de indicadors?. Com s’ha usat?
La vostra raó de ser son els drets sexuals i reproductius i ja treballàveu incidència política abans d’aquest
programa. Ara heu treballat el vostre tema usant l’agenda 2030 com porta d’entrada i a més a més vau
treballar els ODS. Indagar sobre l’estratègia.
Si tinguéssiu que començar des de el principi : ho faríeu igual?. Per a que ha servit treballar tota l’agenda a
més a més dels DSiR.
Guia 5: Model Grup Focal 2 Equip Programa
A la primera reunió vam parlar dels punts forts que cadascuna de vosaltres havia trobat al programa. En
aquesta segona trobada parlarem sobre:
1. L’ impacte que va tenir el programa en les vostres organitzacions (potser a nivell d’agenda, de
enfortiment de capacitats, de posicionar-vos en el marc internacional, de sentir-vos amb més
capacitat d’influència, tenir més autoritat en l’àmbit DSiR, etc.). Aquesta pregunta la haurà de
respondre cada organització per separat.
2. Aspectes a millorar: penseu, si us plau, a nivell de l’objectiu del projecte i dels 3 resultats (ens
interessa sobre tot el R 1 i el R3), mes concretament haurem de pensar a:
- Efectivitat de les estratègies i activitats realitzades per incidir en las instancies amb poder de
decisió sobre la Agenda 2030: quins resultats vau veure de la vostra iniciativa de
incidència política
a l’àmbit local, a l’àmbit europeu i a l’àmbit multilateral?
- Considereu que s’han generat un mecanisme de rendició de comptes efectiu?
- Creieu que heu guanyat mes poder entre els col·lectius feministes sobre l’agenda 2030 catalana?
- Que faríeu diferent si pugéssiu començar de nou?.
3. Lliçons apreses (aquí anirem una mica mes enllà dels aspectes a millorar, ja que els aprenentatges
també poden ser de coses que han funcionant molt be o de impactes que no esperàveu i que han
anant sorgint). No es tracta de retornar a revisar els punts forts que ja tenim molts, sinó de les
coses que vau aprendre, tant a nivell polític, com tècnic, de relacionament, estratègic, etc.
Aquí us proposo alguns temes però podeu afegir-ne mes:
o En relació a la participació de les organitzacions i el seu apropament del programa
o En relació a les estratègies de vinculació de una agenda global amb la realitat local.
o En relació a la forma de fer incidència en espais europeus i en espais multilaterals.
o En relació a la lluita contra els fonamentalismes
o Estratègies o circuits d’incidència que heu seguit a l’àmbit local,
o En relació al disseny del projecte
o Altres que creieu que val la pena destacar (eines creades, etc.).
4. Sobre la sostenibilitat del programa
GUIA 6. Model entrevista organitzacions encarregades de qualsevol mena de servei
Quina va a ser la vostra participació?
Que destacaries d’aquesta feina? Que 3 coses consideres han estat les més importants?:
Fortaleses i aspectes a millorar
I sobre el fet de treballar els indicadors al marge de les institucions, que en penses?
Aprenentatges.
Recomanacions.
Vosaltres que esteu al CNDC: com va sortir la idea al Consell d’obrir un grup d’ODS?. Com va començar amb
aquets grup i per que aquest interès?
Dins del grup de ODS del Consell està utilitzant l’agenda feminista o la agenda oficial? Vau seguir els ODS
feministes o vau seguir la vostra agenda pròpia?
Avaluació Agenda 2030 Feminista
106
Com feministes, que us ha semblat triar l’agenda 2030 com porta d’entrada per treballar els DSiR ? Penseu
que es un bon marc per fer incidència política o penseu que es millor utilitzar altres estratègies, posant
aquesta energia en fer un altre tipus d’incidència?
Resultaria útil tenir un lobby sobre DSiR en espais on es prenen les decisions?
De totes les coses en les que vau participar a l’agenda 2030 feminista: quines coses creieu que es podrien
millorar?
Que penseu de tenir una “pata” a nivell estatal?
Sobre els indicadors: S’hauria de fer així o s’hauria de agafar la estratègia del govern i treballar en base a
ella?
Com la seva organització/xarxa ha aprofitat aquesta experiència?
Heu pogut portar alguna experiència del programa a l’agenda de la vostra organització?
Creus que en aquest espai multilateral va a tenir alguna repercussió, van ser escoltades, etc.?
De que us ha servit crear aquesta xarxa interregional?
Participació TD
Creieu que ha aportat a l’apoderament polític, entenent per això tenir eines per la incidència política?
Us sembla interessant seguir treballant el tema DSiR utilitzant el marc de l’agenda 2030 o seria preferible
fer-ho diferent?
Si s’avança en una xarxa sobre DSiR, creieu que hauria ser l’agenda 2030 el marc d’on partir?.
Que us va a aportar el programa de l’Agenda 2030 Feminista? A nivell personal, a nivell organització
Es va fer anàlisi de quin va ser el fluix dels diner per veure que es pot reivindicar a nivell de Catalunya?
Punts forts del programa. Aspectes a millorar
Aprenentatges. Impactes. Reptes
Avaluació Agenda 2030 Feminista
107
Annex 4: Fonts de verificació de l’assoliment dels indicadors i resultats i altra documentació administrativa
consultada
(les següents fonts s'adjunten com a annex amb l'informe narratiu pel que no s'adjunten aquí de nou)
A) FONTS DE VERIFICACIÓ:
FONTS VERIFICACIÓ RESULTAT 1:
1. Actes reunions de treball del grup d’elaboració instrument de monitoratge i seguiment (en un únic
document):
1. 1. Sessió consolidació
1. 2. Educació Sexual
1. 3. Economia de les Cures
1. 4 Sessió especial indicadors + economia de les cures
1. 5. Sessió Avortament i anticoncepció
1. 6. Sessió Violències Masclistes
1. 7. Sessió Discursos d’odi, estigma, discriminació (LGTBI+ i Feminismes)
2. Instrument de monitoratge:
• CAT:
http://www.agenda2030feminista.org/wp-
content/uploads/2020/02/Instrument_monitoratge_DSiR.pdf
• ES: http://www.agenda2030feminista.org/wp-
content/uploads/2020/02/Instrumento_monitoreo_DSyR.pdf
• ENG: http://www.agenda2030feminista.org/wp-
content/uploads/2020/02/Monitoring_instrument_SRR.pdf
3. Gravació acte de presentació de l’instrument: enllaç youtube
• Primera Part: https://www.youtube.com/watch?v=IptOj9nDKvQ
• Segona Part: https://www.youtube.com/watch?v=xtGzXsJoSVY&t=1171s
4. Informe de difusió i comunicació de l’acte de presentació de l’instrument: Almena
4. Webinars:
• Webinars RSMLAC (juny 2018): https://www.youtube.com/watch?v=7Y81FW5Ljew&t=2488s
• Webinars RSMLAC & REPEM (juny 2019):
https://www.youtube.com/watch?v=eGpSCv0J1dg&t=1260s
• Webinars REPEM (novembre 2019): https://www.youtube.com/watch?v=P3gq6maEwT0&t=78s
5. Document: recerca estat situació drets sexuals i reproductius a Catalunya elaborat grup recerca
Antígona:
• CAT:
http://www.agenda2030feminista.org/wp-
content/uploads/2019/11/Informe_Antigona_2030feminista.pdf
• ES: http://www.agenda2030feminista.org/wp-
content/uploads/2020/02/Informe_Antigona_2030feminista_ES.pdf
FONTS VERIFICACIÓ RESULTAT 2:
1. Actes reunions de treball del grup d’elaboració instrument de monitoratge i seguiment (tots
en un sol document):
Avaluació Agenda 2030 Feminista
108
Sessió especial indicadors + economia de les cures
2. Gravació del Seminari Agenda 2030 i DSiR (7 de març de 2019):
Seminari i gravació a la web: http://www.agenda2030feminista.org/seminari-dsir/
Desglossat per taules:
3. Taula inauguració:
https://www.youtube.com/watch?v=9vtuJu27oAM&feature=youtu.be&list=PL1MrYXhbvBh2R
UNcTvgmFmp8fEutwo2JD
4. Taula 1:https://www.youtube.com/watch?v=-aXPa-
ldc7U&list=PL1MrYXhbvBh2RUNcTvgmFmp8fEutwo2JD&index=2
5. Taula
2:
https://www.youtube.com/watch?v=77Nqlp0gFpI&list=PL1MrYXhbvBh2RUNcTvgmFmp8fEut
wo2JD&index=3
6. Taula 3:
https://www.youtube.com/watch?v=lzhPnKTCpBw&list=PL1MrYXhbvBh2RUNcTvgmFmp8fEut
wo2JD&index=4
7. Taula clausura:
https://www.youtube.com/watch?v=afcphOcF5NU&list=PL1MrYXhbvBh2RUNcTvgmFmp8fEut
wo2JD&index=5
3. Webinars:
• Webinars RSMLAC (juny 2018): https://www.youtube.com/watch?v=7Y81FW5Ljew&t=2488s
• Webinars RSMLAC & REPEM (juny 2019):
https://www.youtube.com/watch?v=eGpSCv0J1dg&t=1260s
• Webinars REPEM (novembre 2019): https://www.youtube.com/watch?v=P3gq6maEwT0&t=78s
4. Materials ODS Feministes:
Català:
• ODS 1 CAT: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/03/ODS1_CAT.pdf
• ODS 2 CAT: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/03/ODS2_CAT.pdf
• ODS 6 CAT: http://www.agenda2030feminista.org/wp-
content/uploads/2020/03/ODS6_CAT.pdf
• ODS 7 CAT: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/ODS7-
CAT.pdf
• ODS 8 CAT: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/03/ODS8-
CAT.pdf
• ODS 9 CAT: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/ODS9-
CAT.pdf
• ODS 12 CAT: http://www.agenda2030feminista.org/wp-
content/uploads/2020/03/ODS12_CAT.pdf
• ODS 14 CAT: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/ODS14-
CAT.pdf
• ODS 15 CAT: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/ODS15-
CAT.pdf
Español:
• ODS 1 ES:
http://www.agenda2030feminista.org/wp-
content/uploads/2020/03/ODS1_CAST.pdf
• ODS 2 ES: http://www.agenda2030feminista.org/wp-
content/uploads/2020/03/ODS2_CAST.pdf
• ODS 6 ES: http://www.agenda2030feminista.org/wp-
content/uploads/2020/03/ODS6_CAST.pdf
Avaluació Agenda 2030 Feminista
109
• ODS 7 ES: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/ODS7-CAST.pdf
• ODS 8 ES: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/04/ODS8-ES.pdf
• ODS 9 ES: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/ODS9-CAST.pdf
• ODS 12 ES: http://www.agenda2030feminista.org/wp-
content/uploads/2020/03/ODS12_CAST.pdf
• ODS 14 ES: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/ODS14-
CAST.pdf
• ODS 15 ES: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/ODS15-
CAST.pdf
English:
• SDG 1 ENG: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/04/ODS1-EN.pdf
• SDG 2 ENG: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/2005-ODS2-
EN-ONLINE.pdf
• SDG 6 ENG: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/03/ODS6-EN.pdf
• SDG 7 ENG: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/ODS7-EN.pdf
• SDG 8 ENG: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/04/ODS8-EN.pdf
• SDG 9 ENG: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/ODS9-EN.pdf
• SDG 12 ENG: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/04/ODS12-
EN.pdf
• SDG 14 ENG: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/ODS14-
EN.pdf
• SDG 15 ENG: http://www.agenda2030feminista.org/wp-content/uploads/2020/05/ODS15-
EN.pdf
5. Infografia ODS Feministes amb els nous ODS incorporats en els tres idiomes:
• infografia CAT
• infografia ES
• infographic ENG
6.Informe Aliança 2030 Feminista (inclou la Declaració)
7. Gravació Acte Parlament Europeu: https://www.youtube.com/watch?v=FhY1iY2aEqY&t=3165s
FONTS VERIFICACIÓ RESULTAT 3:
1.Documents acreditatius / Accions d’incidència al Pla Nacional Agenda 2030 I Parlament de Catalunya
2.Llistat d’espais d’incidència català, estatal, europeu i global
3. Informes Espais Internacionals:
- CSW62&CSO
- Informe CSW62 & CSO (inclou acte i difusió)
- Informe HLPF 2018 (inclou difusió i document de posicionament WMG
- Informe CSW63 (inclou acte i difusió)
- Informe HLPF 2019 (inclou acte, difusió i document de posicionament WMG)
- Informe Fòrum UNECE Beijing+25
3.. Gravació Acte Parlament Europeu: https://www.youtube.com/watch?v=FhY1iY2aEqY&t=3165s
Avaluació Agenda 2030 Feminista
110
Exemple d’Efectes no Esperat:
- Article Premsa Fundació Aroa
B) Documentació administrativa revisada en l'avaluació relativa a informes i a modificacions realitzades i
degudament sol·licitades:
- Informe tècnic de seguiment d'octubre de 2019 (apartat 2.1)
- Comunicació a l'ACCD sobre el canvi de CPD per HLPF i el canvi de format d'acte a la CSW62.
- Carta amb Correccions i modificacions no substancials al pressupost - juliol 2018 enviada a l'ACCD.
- Pressupost modificat juliol 2018 enviat a l'ACCD.
- Carta amb modificacions no substancials al pressupost - agost 2019 enviada a l'ACCD.
- Pressupost modificat agost 2019 enviat a l'ACCD
- Informes tècnic (narratiu) i econòmic final
- Sol.licitud_Prorroga_Ag2030Feminista__signed
Avaluació Agenda 2030 Feminista
111
Annex 5: Bibliografia complementaria consultada.
Comisión Europea: Una Unión de la igualdad: Estrategia para la Igualdad de Género 2020-2025.
Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social
Europeo y al Comité de las Regiones. Marzo 202
0
Díaz, Capitolina y Diéma, Sandra: Metodología no sexista de la investigación y producción del
conocimiento. Sociología y Género (2013). Madrid: Ed Technos: 65-86.
Espinosa Fajardo, Julia; Bustelo, María et alii. Diferentes aproximaciones para hacer una
evaluación sensible al género y al enfoque basado en derechos humanos para el Desarrollo.
Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación 2014
Gender in research - Toolkit and Training - Gender in research as a mark of excellence on behalf
of the Directorate-General for Research © European Communities, 2009
Murguialday, Clara: Reflexiones feministas sobre el empoderamiento de las mujeres. Ed.
CooperAcció, 2013
Murguialday, Clara; Vázquez, Norma i Gonzáles, Lara: Un paso más: Evaluación del Impacto de
Género. Ed. CooperAcció 2008
Nicolás, Gemma “Debates en epistemología Feminista: del empiricismo y el Standpoint a las
críticas postmodernas sobre el sujeto y el punto de vista”. En: Género y dominación: críticas
feministas del derecho y del poder. Barcelona (2009), Anthorpos p.25-62
Pla Director de Cooperació al Desenvolupament, 2015-2018 : Per un país compromès amb la
Igualtat de gènere i els Drets Humans. Generalitat de Catalunya. Juny 2015
ONU Mujeres. Hacer las promesas Realidad: la igualdad de Género en la Agenda 2030 de
Desarrollo Sostenible, 2018
Palacios, Anna; Masferrer, Marcel i Orenga, June. La aplicación del enfoque de género y basado
en los derechos humanos (EGyBDH) en la cooperación al desarrollo. Guía Práctica. Institut de Drets
Humans de Catalunya, 2018
