
Avaluació Agenda 2030 Feminista
50
dir que l’EGiBDH no sigui un bon enfocament, però sí que hem de ser realistes i una cosa
és l'ús del mateix en una formulació teòrica o des del seu marc analític i una altra diferent,
és l'ús d'aquests conceptes en la pràctica i acció política feminista.
D'altra banda, un altre aprenentatge extret a aquesta avaluació sobre l'ús d'aquest enfocament
és que tal com es planteja el tracte de les TD, TR i TO, quant a participació, implicació, beneficis
de recursos, etc., en la fase de formulació (en aquest cas seguint el formulari usat per l’ACCD i
que pot comportar una valoració especifica a l'hora que un projecte sigui o no aprovat) implica
que tots aquests titulars han de participar de manera activa en un programa, però en la realitat
això no sempre ha de ser així perquè una acció sigui efectiva i/o beneficiï l'exercici de drets de les
TD, que en últim terme, és per a qui estan dirigides les accions des de l’EGiBDH. Programes com
el present, a més de mostrar-nos l'exposat a dalt, ens donen llum sobre la possibilitat que, si
realment es treballa amb un enfocament de processos i no de resultats, moltes vegades es pot i
fins i tot s'ha de prescindir de les TD, no en la identificació de la vulnerabilitat dels seus drets o en
la identificació de les seves necessitats, però sí que –depenent del context i del procés en el qual
estan les polítiques- es pot prescindir de la seva participació activa o de la seva implicació en
activitats. Especialment això és important per a programes com el que aquí s'avalua, com veurem
en la següent explicació:
- L'Agenda 2030 era una agenda molt nova en el moment en què es va identificar i va
formular el programa. És una agenda amb un enfocament molt “top-down”, dissenyada
en espais multilaterals, per a després ser aplicada i adaptada a la idiosincràsia dels Estats
que primer han de conèixer-la, debatre-la en els parlaments i després crear els
mecanismes necessaris per a la seva implementació. Aquests mecanismes no són senzills,
ja que els ODS abasten molts sectors i hi ha múltiples interessos i prenedors de decisions
en joc. A més a més, no és una agenda vinculant, la qual cosa significa que la seva
apropiació depèn totalment de la voluntat política existent i té uns antecedents (per ex.
els ODM, vinculats a la política exterior, per al cas de països donants, i no a les polítiques
nacionals, amb el que això dificulta encara més el procés d'apropiació en un context del
Nord Global)
- Tenint en compte aquest context, i independentment de la lògica interna que s'ha seguit
quan es va formular la matriu de planificació del programa que –com s'ha dit quan
analitzàvem el seu disseny, està formulada “erròniament” amb una intenció de
mitjà/llarg termini i no per un programa bianual que suposa només una primera fase
d'arrencada- és molt difícil involucrar a les TD, des d'aquesta fase, d'una forma activa com
la que es pretén en la formulació. S'ha d'anar per passos, és difícil involucrar a les TD per
a exigir uns ODS amb una mirada feminista, quan ni tan sols hi ha coneixement o
apropiació de l'Agenda 2030 per part de les pròpies administracions i institucions
públiques o de la societat civil organitzada. En l'actualitat, una vegada finalitzat el
programa, sí que es podria ja treballar d'una manera més directa amb TD, perquè part de
l'opinió pública ja ha sentit parlar d'aquesta agenda, hi ha una vicepresidència en el
govern espanyol que té aquesta cartera, etc., però això no era tan viable durant l'etapa
d'execució del present programa, precisament perquè es tractava d'una agenda molt
desconeguda. Per això, encara que en la formulació del programa s'hagin pogut
contemplar tant a TD com a TR, gairebé que al mateix nivell, i en els TdR de l'avaluació
s'incloguin també al mateix nivell, el resultat en la pràctica ha estat que el gruix del treball
s'ha fet amb TR i TO, independentment que hi hagi hagut persones que s'hagin posicionat
com TD.
Aclarits aquests aspectes conceptuals, podem dir que tant en la fase d'execució, com en la de
seguiment, les TR i les TO són les que han participat de forma més activa, sent que a més a més
el programa, com s'explicarà a continuació, ha realitzat moltes accions per a impulsar la
participació activa, conscient i col·lectiva al llarg del procés, així com la interlocució activa entre